Ricard Guasch: diferència entre les revisions

S'instal·là a Barcelona, on tingué fama com a criminalista i col·laborà políticament amb [[Valentí Almirall]], amb [[Conrad Roure i Bofill|Conrad Roure]] i amb [[Josep Maria Vallès i Ribot|Vallès i Ribot]]. De retorn a Reus, fou un dels introductors de les idees federals d'[[Abdó Terrades]], i hi actuà com a oficial de les milícies revolucionàries el [[1868]]. Des de l'''[[Eco del Centro de Lectura]]'' el [[1882]] defensà ardidament el [[cooperativisme]].<ref name=":0" /> El 1883 va ser un dels signants del manifest fundacional de l'[[Associació Catalanista de Reus]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=289|isbn=}}</ref> El 1895 s'afilià a [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]] i fou col·laborador proper de [[Nicolás Salmerón y Alonso|Salmerón]].<ref name=":0">{{ref-publicació|cognom=Bargalló|nom=M.|títol=Ricard Guasch i Pijoàn|publicació=Revista del Centre de Lectura|data=1-VI-1921|pàgines=175-179|exemplar=Any II, núm. 33}}</ref> Va ser president del [[Centre de Lectura de Reus|Centre de Lectura]] del 1875 al 1878,<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=348|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> i durant la seva presidència, l'entitat s'oposà a la dretanització dels centres cívics i culturals de la ciutat i d'arreu del país, oposant-se per exemple, a la suspensió del cicle de conferències de l'[[Ateneu Barcelonès]] arran de les intervencions de [[Pere Estasen i Cortada|Pere Estasén]] (sobre positivisme) i [[Joaquim Maria Bartrina]] (sobre l'Amèrica precolombina).<ref>{{ref-llibre|cognom=Duarte|nom=Àngel|títol=Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)|pàgines=146|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1992|isbn=8460418499}}</ref>