Trinquet de Pelayo: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Pelayo1920.jpg|right|thumb|Planter de jugadors de PelaiPelayo, 1925]]

Del fundador, el senyor Benet, no se'n sap gaire cosa més, només que construí el trinquet al costat d'un "Tir a la gallina" (una diversió de moda). La llista d'intendents no és completa: A començaments del segle XX va ser un tal ''«Rata''», els anys 20 fou Quico ''Quico el Tramusser'' d'[[Alboraia]],; més tard varen ser Alfredo Mataix i l'expilotari [[Terenci Miñana|Xiquet de Simat]]. Durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] el Trinquet de Pelai fou confiscat per un sindicat que n'encarregà la gestió a un grup de pilotaris encapçalats pel ''Faixero de Gandia'' ([[José Peiró Sanchis]]), qui es mantingué d'intendent amb el nou règim franquista. El [[1947]] pasa a mans de Manuel Segarra Tur i Idelfonso Martinez, de la [[la Vall d'Uixó]], que no tenien res a vore amb l'empresa Segarra de la mateixa localitat, que restauraren el local, però les majors modificacions (com el cobriment del trinquet) varen ser obra de l'empresa Tuzón, també de la Vall, propietària de 1976 fins 2015.

Per entrar al trinquet s'ha de passar pel bar-restaurant Trinquet, al mateix carrer Pelai, i travessar un petit pati amb tendal i un pou (sec, avuihui en dia).

El Trinquettrinquet de Pelai mesurafa 58,5 m de llargària per 11 m d'amplària i 9 m d'alçària. Pel fet de ser tan ample els jugadors necessiten habituar-s'hi i col·locar-se correctament. Està completament tancat, cobert, amb il·luminació i marcador electrònic en la paret darrer la galeria del ''rest''.

Compta amb 4quatre '''galeries''', les de les parets del ''dau'' i el ''rest'' més altres duesdos sobre les ''muralles'', les parets laterals. La '''llotgeta''' és molt ampla i una miqueta elevada, però sense mur de protecció per als espectadors, a més la '''llotgeta de les autoritats''' superior la cobreixcobrix totalment, de manera que per enviar-hi la pilota no n'hi ha prou amb una volea llarga, sinó que cal fer-la baixa i ben dirigida. Al frontó del ''dau'', i al costat de la llotgeta, hi ha una porta que duu al bar del trinquet,: en aquesteixe llindar també hi sol haver gent veient la partida, de manera que és un altre raconet per defensar i/o evitar que s'hi fique la pilota, en cas que es tanque la porta, ja que el rebot pot fer estranys o eixir-ne amortida.

En un començament el terra era de lloses, i fins als 1920 era de rajoles. Fins a [[1976]] fou un trinquet descobert, és a dir, sense sostre. Tampoc estava completament tancat, ja que, malgrat que les galeries estaven cobertes per unes malles metàl·liques, les pilotes hi podien eixir per sobre (o pels foradets): Si se n'anava per la part del ''dau'' es feia broma dient "«Eixa ha anat a l'Institut"» (referint-se a l'[[Institut Lluís Vives de València|Institut Lluís Vives]]), i si sortia pel ''rest'' deien "«Eixa ha anat al carrer de l'Ermita"».

Atés el preu de les pilotes de [[vaqueta]], cada copvegada que una pilota era enviada fora ja havia algú (normalment un xiquet) que s'encarregava de resseguir-ne la trajectòria i anar-la a buscar-la als patis de les cases properes, els amos de les quals, com a ''preu'' perpel aquest serveiservici, exigien l'entrada debades al trinquet.