August (títol): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
|||
Línia 8:
==''Caesar Augustus''==
[[Fitxer:Probus sol.jpg|esquerra|300px|thumb|Moneda de finals del s. III amb l'emperador ''[[Marc Aureli Probe|Probus]]'' amb les inscripcions ''Invictus'' [INV] ("invicte") i ''Pius Felix'' (abreujat ''[PF]'' - Pietós i Beneït). ''Augustus'' [AVG]]]
El primer "''augustus''" (i el primer home considerat com a [[Emperador romà|Emperador Romà]]) fou [[August|Gaius Julius Caesar Octavianus]], nom atorgat pel [[Senat romà|Senat Romà]] el 16 de gener del 27
Com ''[[princeps senatus]]'' (literalment, "príncep del senat", " primer home del senat") era el líder del Senat, l'equivalent a un modern [[Primer ministre|Primer Ministre]]; com ''[[Legió romana|Pontifex maximus]]'' (lit. "sacerdot màxim") era el sacerdot principal de la religió estatal romana; com a ostentador de l{{'}}''[[imperium]]'' [[cònsol romà|consular]] tenia [[autoritat]] igual als magistrats (i [[epònim]]s) dins de [[Roma]] i com ostentador de l{{'}}''imperium maius'' tenia autoritat més alta que aquests a fora de Roma (a causa d'això, restava per sobre de tots els governadors provincials i era també comandant suprem de totes les legions romanes); com ostentador ''[[tribú de la plebs|tribunicia potestas]]'' tenia inviolabilitat personal (''sacrosanctitas'') i el dret per vetar qualsevol acte o proposta feta per qualsevol magistrat dins de Roma, actuant com l'apoderat principal per al cos legislatiu. Aquesta concentració de poders esdevindria el model ideal, pel qual tots els subsegüents Emperadors havien d'haver governat Roma, en teoria (a la pràctica aquesta teoria sistemàtica i sofisticada gradualment perdia qualsevol semblança a la realitat i es col·lapsava completament als [[segle III]] i [[segle IV|IV]], quan els Emperadors es tornaven bastant més evocadors de dèspotes orientals que "primer entre iguals").
Línia 16:
En aquest ús, indicant l'assumpció completa de tots els poders Imperials, "''Augustus''" és aproximadament anàleg a "[[emperador]]", tot i que "august" no correspon a la concepció moderna i monàrquica sobre la figura d'un Emperador. Cal notar que no hi havia cap càrrec constitucional associat amb la dignitat imperial; l'autoritat personal de l'Emperador (''dignitas'') i influència (''[[auctoritas]]'') provenien de la seva posició com ''princeps senatus'', i la seva autoritat legal es derivava del seu ''consulari imperium'' i ''tribunicia potestas''; en la teoria constitucional romana, es podria considerar "''augustus''" com una abreviació per " ''maximus consulari imperio et tribuniciae potestate de pontífexs de princeps senatus et'' " (o bé, "líder de la casa i sacerdot principal amb consular ''imperium'' i tribunician power")
"''Augustus''" és comparable a la dignitat [[Regne Unit|britànica]] de [[príncep]]; és un títol personal, dignitat, o atribut més que un títol de noblesa com [[duc]] o [[rei]]. L'Emperador era referit de forma més comuna com a ''princeps'', tanmateix, amb el pas del temps, ''imperator'' o ''Caesar'' es convertiren en termes més comuns.
== Dones de la dinastia imperial ==
| |||