Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
| notes =
}}
L{{'}}'''Imperi austrohongarès''' o simplement '''Àustria-Hongria''' (en [[alemany]]: ''Österreich-Ungarn'', en [[hongarès]]: ''Osztrák-Magyar Monarchia'') fou un estat dual existent a [[Europa]] entre els anys [[1867]] i [[1918]], fruit de la unió del [[Regne d'Hongria]] i l'[[Imperi d'Àustria]] amb l'''Ausgleich'' o [[Compromís asutrohongarès]]. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la [[dinastia dels Habsburg]], que passaven a ser emperadors d'[[Àustria]] i reis d'[[Hongria]]. No existia una ciutadania única comuna a tot l'Imperi sinó que era en funció del Regne o Imperi al qual pertanyien. L'únic que compartien eren les finances, l'exèrcit i la política exterior. Per la resta, els dos estats actuaven formalment com a estats independents amb seu governamental a cadascuna de les seves respectives capitals, [[ViennaViena]] i [[Budapest]]. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve''. També era coneguda com la ''Monarquia Dual'' o ''Monarquia Imperial i Reial (''en [[alemany]]'': ''Die im Reichsrat vertretenen Königreiche und Länder und die Länder der Heiligen Ungarischen Stephanskrone;'''' en [[hongarès]]: ''''A Birodalmi Tanácsban képviselt királyságok és országok és a Magyar Szent Korona országai'').''
 
El 1914 tenia una extensió de 675.936 km² essent el segon estat més extens d'Europa després de l'Imperi Rus. La població total el [[1910]] era lleugeramnet superior als 52.000.000 d'habitants i era el tercer estat més poblat del continent després de l'Ìmpoeri Rus i del II Reich alemany. La capital, [[Viena]], va passar de 440.000 habitants l'any [[1840]] a 2.200.000 poc abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]], i fou la quarta ciutat més gran d'[[Europa]].
100.682

modificacions