Diada de Sant Jordi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 213.96.60.196. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 3:
[[Fitxer:Diada de Sant Jordi de 2007 Rambles Barcelona.jpg|thumb|L'ambient a [[les Rambles]] de Barcelona un Sant Jordi]]
[[Fitxer:Bernat Martorell - Saint George Killing the Dragon - Google Art Project.jpg|thumb|''Sant Jordi matant el [[drac]]'', taula central del [[Retaule de Sant Jordi]] de [[Bernat Martorell]]]]
La '''Diada de Sant Jordi''' a [[Catalunya]] és una festa que se celebra el [[23 d'abril]] amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor,<ref name="culturcat"/> i és també una jornada que reivindica la [[cultura catalana]].<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/sant-jordi}}</ref> És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una [[rosa]] vermella «com la [[sang]]» a l'estimada. A la [[dècada de 1930]] s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia també és la [[Diada Nacional de l'Aragó]].
 
== Motiu ==
{{AP|Sant Jordi}}
La festa de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l'any [[303]]. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador [[Dioclecià]], es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.<ref name="ICUB"/>
 
El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n’hi havia devoció. I des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya.<ref name="ICUB"/>
 
== Roses ==
=== Llegenda ===
{{AP|Llegenda de Sant Jordi}}
La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.<ref name=rosasantjordiajunt>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/rosa-de-sant-jordi|consulta=10 gener 2015|títol=Rosa de Sant Jordi|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
 
Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d’obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès pot haver estat el germen de la tradició. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l’anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum d'obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. I, finalment, hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels romanes, concretament de les festes en honor a la deessa Flora, que més tard foren cristianitzades.<ref name=rosasantjordiajunt/>
 
=== Parades de roses ===
En l’univers simbòlic, la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l’amor femení, mentre que el clavell és reservat a l’amor masculí. El guarniment de la rosa, per Sant Jordi, també és força curiós i s’hi barregen elements de procedències distintes. Per una banda, l'amor femení representat per la rosa de pètals vermells, vellutats i fràgils, i a voltes acompanyada d’una espiga que representa la fecunditat, suscita una interpretació molt antiga de les llavors de cereal. Però també hi ha qui en fa una lectura més prosaica i ho relaciona amb l’arribada del bon temps. Per una altra banda, la flor de Sant Jordi també sol anar guarnida amb elements que evoquen catalanitat, com ara llaços o cintes amb la senyera, que recorden el contingut reivindicatiu de la diada.<ref name=rosasantjordiajunt/>
 
Actualment les floristeries, les cantonades, les avingudes, els carrers, les places... es converteixen en punts de venda i distribució de milers i milers de roses que són regalades a les estimades i als estimats, tal com marca la tradició, però també a amics, amigues, pares, mares, companys de feina, clients, etc. Perquè aquesta flor ha ultrapassat el significat originari de l’amor i ha esdevingut també un obsequi de cortesia i d'amistat. Com veieu, la rosa ha esdevingut la protagonista de la festa, fins al punt que la producció nacional no n'abasta la demanda, de manera que s’ha de recórrer a la importació des d’uns altres indrets del món molt llunyans.<ref name=rosasantjordiajunt/>
 
=== Història ===
Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa, que se celebrava al [[Palau de la Generalitat de Catalunya]].<ref name="ICUB"/> Es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el [[1436]], quan es va formular la proposta a les [[Corts catalanes]]. La proposta es faria efectiva el [[1456]].<ref>{{ref-publicació | cognom = Costa | nom = Roger | article = Al segle XVII, per la diada ja es regalaven roses | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 55 | data = maig 2007| pàgines = p. 25|issn = 1695-2014}}</ref> Des del segle XV, a [[Catalunya]] la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una [[rosa]] vermella «com la [[sang]]» i un [[llibre]]. A la popularitat del sant hi van contribuir els monarques [[Pere el Catòlic]], [[Jaume I]] o [[Pere el Cerimoniós]].<ref name="culturcat">{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=bcdaef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bcdaef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=a503ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Sant Jordi i la Diada del Llibre |consulta=24 de març de 2013 |editor=Culturcat ([[Generalitat de Catalunya]])}}</ref> Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]].
 
== Llibres ==
=== Orígens ===
L'origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià [[Vicent Clavel i Andrés]], director de l'editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d’octubre de 1927.<ref name="ICUB"/><ref name="culturcat"/>
 
El 1929, en plena [[Exposició Internacional de Barcelona]], els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de [[Miguel de Cervantes]] i de la mort dramaturg [[William Shakespeare]] (segons el [[calendari julià]]; va morir el 3 de maig segons el [[calendari gregorià]]), el 1616. A més, [[Josep Pla]], el 1981, també moriria en la mateixa data. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català i no es va aturar ni tan sols durant la [[guerra civil espanyola]].<ref name="culturcat"/>
 
Ja de bon començament, la festa va contribuir a donar un impuls fort a la producció editorial catalana i encara avui conserva aquesta essència. I ha estat tan gran la transcendència de la diada catalana que el 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.<ref name="ICUB"/>
 
=== Dia Internacional del Llibre ===
El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la [[UNESCO]] va decretar el 23 d'abril com a [[Dia Internacional del Llibre]] i del Dret d'Autor. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar impressions de lectura a peu de carrer amb els seus escriptors predilectes i aquests per signar-los la darrera novetat editorial. Els darrers anys, aquest ritual de la diada del llibre ha guanyat un fort component mediàtic, tant pels autors com per l'interès de la festa, que en confirma la incidència i l'èxit més enllà de les fronteres catalanes.<ref name="culturcat"/><ref name=llibresantjorajun>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/llibre-de-sant-jordi|consulta=10 gener 2015|títol=Llibre de Sant Jordi|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament Barcelona}}</ref>
 
== Indrets ==
=== Festa Nacional de Catalunya ===
[[Fitxer:BIG 215172912040411.jpg|thumb|Recepció de Sant Jordi al [[Palau de la Generalitat de Catalunya]]]]
La de Sant Jordi ha estat declarada Festa Nacional de Catalunya per la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], però aquest dia no és festa laboral: és feiner i lectiu per als estudiants. Per Sant Jordi, es fan recepcions oficials al [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] i en el món educatiu, on es realitzen [[Jocs Florals]], és un dia de festa grossa i participació en què la paraula impresa i recitada té tot el protagonisme. La vila de [[Montblanc]], segons el ''[[Costumari Català]]'' del folklorista [[Joan Amades]], va ser el lloc de Catalunya on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa. És per això que, des de l'any 1987, els montblanquins reviuen la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. El punt àlgid de la festa és la representació de la llegenda del noble cavaller, heroi i salvador de princeses, en els escenaris recollits per la tradició popular.<ref name="culturcat"/>
 
La diada té un caire reivindicatiu de la [[cultura catalana]] i molts balcons s'engalanen amb la [[bandera de Catalunya]]. Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobretot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural catalana.
 
A tot [[Catalunya]] es venen llibres i roses, però és a [[la Rambla|la Rambla de Barcelona]] on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de la Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si és [[diumenge]]. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres i els [[teatre]]s i sales d'espectacles fan promocions especials. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom s'aprofita, el 2010 s'estima que es van vendre sis milions de roses a [[Catalunya]],<ref>{{ref-web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/629765/catalunya |títol=Els floristes catalans esperen vendre 6 milions de roses aquest Sant Jordi, un 10% més |consulta=11 juny 2011 |obra= |editor=3cat24 |data=20/04/2010 |llengua= }}</ref> el 40% de roses de tot l'any.<ref>{{ref-publicació |article=Sant Jordi 2010 a Mercabarna |url=http://www.google.es/url?sa=t&source=web&cd=15&ved=0CC8QFjAEOAo&url=http%3A%2F%2Fw3.bcn.es%2Ffitxers%2Fpremsa%2Fdossierdepremsasantjordiokajuntament.925.doc&rct=j&q=sis%20milions%20de%20roses%20a%20Catalunya%2C%20el%2040%25%20de%20roses%20de%20tot%20l%27any&ei=EV_0TfytDIG2hQf3pvz2Bg&usg=AFQjCNGuLmbjF164YqF5XScmRwu0UIv0jw&cad=rja |consulta= 11 juny 2011|publicació= |editorial=Ajuntament de Barcelona |data=2010 }}</ref>
 
=== Diada Nacional d'Aragó ===
{{AP|Diada Nacional de l'Aragó}}
La relació de culte envers [[Sant Jordi]] (''Sant Chorche'', en aragonés) al regne d'[[Aragó]] data de l'any [[1096]], data en què es va estendre pel regne la creença que la mediació del sant a favor de les forces cristianes havia estat decisiva per a la victòria a la [[batalla d'Alcoraz]]; batalla que determinà la retirada de l'exèrcit musulmà que provava d'auxiliar la ciutat d'[[Osca]], tot garantint la continuïtat del setge aragonès contra la plaça, i conduí irremissiblement a la reconquesta de la valuosa ciutat per al regne. El patrocini del sant sobre el regne es féu oficial l'any [[1461]], per dictat de les [[Corts d'Aragó]] reunides a la ciutat de [[Calataiud]] per convocatòria del rei [[Joan II d'Aragó|Joan II]], i quedant consagrada pels [[furs aragonesos]]. Després dels [[Decrets de Nova Planta]] la festivitat aragonesa restaria abolida durant més de dos-cents cinquanta anys. No va ser fins a un dia després de la constitució de la [[Diputació General d'Aragó]], el [[10 d'abril]] del [[1978]], que la festa va ser restituïda. La declaració del 23 d'abril com a festivitat pròpia de l'Aragó va ser votada i aprovada per unanimitat pels consellers de la dita diputació, fent-se oficial en aquell moment sota el nom de «''Día de Aragón''». Aquesta declaració prengué més endavant el caràcter de llei, essent aprovada la mateixa per les [[Corts d'Aragó]] el [[16 d'abril]] del [[1984]]. Aquesta llei estableix la condició de festiu per al dia 23 d'abril de tots els anys, condició de la que continua gaudint en l'actualitat. L'adjectiu «''Nacional''» apareix per la menció a la naturalesa històrica de la diada, introduïda al text d'ençà de la reforma estatutària que les corts ratificaren l'any 2007.
 
== Referències ==
{{referències|2}}

==Enllaços externs==
{{Projectes germans
|Viquidites=Sant Jordi
|Commonscat=