Planta herbàcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ouu
m Desfeita(s) uma ou mais edições de 88.12.52.123, com Reversão e avisos
Línia 1:
[[Fitxer:Herba i sàlvia 12 maig 2006 081.jpg|thumb|herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) en sentit estricte i sàlvia una [[herba medicinal]]]]
Mariguana
'''Herba''' o '''planta herbàcia''' és qualsevol planta que té [[fulles]] i [[tiges]] i que desapareix al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra.<ref name="Gray">Gray's Manual of Botany, American Book Co. 1889</ref> Les plantes herbàcies poden ser anuals, biennals o perennes.<ref>{{format ref}} http://www.pssc.ttu.edu/techhort/plantid/herb.htm</ref> En un sentit ampli ''herba'', és tota [[planta anual]] o [[vivaç]], no llenyosa, que forma part de les [[angiospermes]] (monocotiledònies o dicotiledònies), de color verd; també designa les gramínies o poàcies i les seves famílies veïnes com la dels [[jonc]]s i les ciperàcies. La paraula ''herba'' no té un valor taxonòmic definit, però en certes classificacions després de la de [[Teofrast]] s'oposen les herbes als vegetals llenyosos.
 
Malgrat tenir la mateixa etimologia la paraula usada en [[anglès]] ''herb'' (planta aromàtica i/o medicinal) no coincideix plenament amb el significat d'''herba'' en català. D'altra banda es troba ''herba'' en un gran nombre de paraules compostes: per exemple herba queixalera, herba de les set sàgniesetc. o en [[francès]] el [[tabac]] se'n deia històricament « herbe de la reine » o « herbe de l'ambassadeur ». Herba també designa la droga obtinguda del [[cannabis]]. En [[àrab]] també ''hachís'' vol dir ''herba''.
La que et fumes cada dia
 
Les herbes veritables no posseeixen una tija lignificada per sobre del sòl<ref name="Gray"/> però, en sentit ampli, la paraula ''herba'' forma part del nom comú de certs tipus de plantes menudes que creixen als [[herbassar]]s, conjunts vegetals que sovint inclouen plantes que poden estar lignificades. Les plantes herbàcies anuals moren completament al final de la temporada de creixement o quan han florit i fructificat i aleshores tornen a desenvolupar-se a partir de les [[llavor]]s .<ref>Levine, Carol. 1995. A guide to wildflowers in winter: herbaceous plants of northeastern North America. New Haven: Yale University Press. page 1.</ref>
 
Les plantes herbàcies perennes i les plantes herbàcies bienals tenen tiges que desapareixen al final de l'estació de creixement, però hi ha parts de la planta que sobreviuen sota o prop del sòl de temporada a temporada (per les plantes biennals, fins a la pròxima estació de creixement, quan floriran i moriran). El nou creixement es desenvolupa de teixits vius que romanen sobre o sota la terra que inclou les [[arrel (botànica)|arrels]], i el [[càudex]] (un tros gruixut de tija a nivell del sòl) o diversos tipus de tiges subterrànies com els [[bulb]]s, [[corm]]s, [[estoló|estolons]], [[rizomes]] i [[tubercle]]s. Entre les plantes biennals es troba la [[pastanaga]], la [[xirivia]] i l'[[enciam]]; les plantes herbàcies perennes inclouen la [[peònia]], [[menta]], la majoria de les [[falgueres]] i de les [[poàcies]]. Com a contrast, hi ha espècies no herbàcies perennes com les plantes llenyoses amb tiges per sobre la terra que romanen vives durant l'estació de repòs i fan créixer brots per l'any següent inclouen els [[arbre]]s, [[arbust]]s i [[plantes enfiladisses]].
 
Algunes plantes herbàcies de creixement relativament ràpid (especialment anuals) són [[espècie pionera|espècies pioneres]], o de successió primerenca. Altres formen la vegetació principal de molts hàbitats estables, apareixen per exemple a la capa del costat del sòl dels boscs, o en hàbitats naturalment oberts com els [[prat]]s, [[marjal]]s o [[desert]]s.
 
Algunes plantes herbàcies, anomenades [[megafòrbia|megafòrbies]], es poden fer molt grosses com, el del gènere [[Musa (planta) |Musa]], al qual pertanyen els bananers.
 
==Herbes i dinosaures==
Durant molt de temps es va pensar que les herbes havien aparegut després de l'extinció dels [[dinosaure]]s però s'ha descobert que en el [[Cretaci]], fa uns 100 milions d'anys, ja hi havia una gran diversificació d'espècies herbàcies. Analitzant el contingut del fem fossilitzat de [[titanosaure]]s sauròpodes s'han trobat restes de [[fitòlit]]s provinent d'herbàcies i que les herbes formaven una part (petita) de la dieta dels dinosaures. També s'ha vist que els sauròpodes de coll molt llarg no passaven tot el dia brostejant dalt dels arbres sinó que acotaven el cap per menjar herba.<ref>Science (vol 310, p 1177) http://www.newscientist.com/article/dn8336--fossil-dung-reveals-dinosaurs-did-graze-grass.html</ref>
 
==Oposició d'herba amb arbre==
L'herba s'oposa fàcilment a l'arbre, segons dos criteris:
* un criteri de consistència i de biologia, és una planta tova no lignificada. Per això el [[bananer]], encara que arriba a una alçada d'uns quants metres és una « herba » gegant que cada any torna a sortir fent brots; es talla el pseudotronc per fer la collita de bananes cada any;
* un criteri de mida: hi ha la tendència a associar les subarbusts com la [[farigola]] amb les herbes (les fines herbes) i els [[bruc]]s que formen la [[landa (vegetació)|landa]] amb altres herbes.
 
També, malgrat les aparences, els [[cocoter]]s o [[palmeres]] (de la família ''[[Arecaceae]]''), són també herbes gegants i no pas arbres, des del punt de vista estrictament botànic.
 
==Classificació de Raunkjaer==
Segons la [[classificació de Raunkjaer]] (classificació dels tipus biològics), les herbes corresponen essencialment als:
* [[teròfit]]s, plantes que desapareixen durant l'estació desfavorable i sobreviuen com llavors; són les plantes anuals ;
* [[criptòfit]]s, plantes amb la part aèria que mor a la temporada desfavorable i sobreviuen per les seves parts subterrànies, [[bulb]], [[rizoma]] o [[tubercle]].
 
==En les formacions vegetals==
L'herba és la base de formacions vegetals que ocupen molt territori a la Terra:
* herbes altes : [[sabana]] tropical i subtropical ;
[[Fitxer:Rorippa nasturtium-aquaticum01.jpg|thumb|Prat de ''Rorippa nasturtium-aquaticum'']]
* herbes baixes:
** [[Praderia]] natural : [[Gran Praderia]] de l'oest americà, [[Les Pampes]] de l'[[Argentina]], [[veld]] d'[[Àfrica del Sud]] ;
** [[estepa (botànica)|estepa]] eurasiàtica
** [[prat]]s permanents i artificials de zones temperades ;
** camps de [[cereal]]s cultivats ;
* herbes rases:
** [[tundra]] de les zones subàrtiques ;
** [[Prats alpins]] de les muntanyes (Alps Pirineus ...)
** [[gespa]] urbana
 
==Vegeu també==
* [[Herba adventícia]]
* [[Planta medicinal]]
* [[Fines herbes]]
 
==Referències==
{{referències|2}}
{{Projectes germans|commons=Herbs}}
{{Viccionari-lateral|herba}}
 
[[Categoria:Botànica]]