Mikoian-Gurévitx MiG-21: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - obligar a que llencessin la càrrega de bombes per escapar-se. + obligar que llancessin la càrrega de bombes per a escapar-se. |
|||
Línia 480:
El MiG-21 era una de les aeronaus de caça més avançades del seu temps i encara que 13 dels asos de Vietnam del Nord assoliren les seves victòries mentre volaven amb el MiG-21, mentre que només 3 ho aconseguiren amb el MiG-17, es pensa que molts pilots preferien volar amb el MiG-17, ja que aquest era més maniobrable (degut a la menor càrrega alar) i també a què la cabina tenia millor visibilitat.<ref> Toperczer, pàg. 12 </ref> Tanmateix, aquesta no és la impressió percebuda per l'autor britànic Roger Boniface quan entrevistava Pham Ngoc Lan i l'as Nguyn Nht Chiêu (que va volar i aconseguí victòries aèries tant en el MiG-17 com en el MiG-21) - Pham Ngoc Lan va declarar a Boniface que ''"El MiG-21 era molt més ràpid, i tenia dos míssils d'Atoll que eren molt precisos i fiables quan es disparaven entre 1.000 i 1.200 [[iarda|iardes]]."'',<ref> Boniface, Roger. ''Pilots de Caça de Vietnam del Nord (Un compte dels seus combats 1965 a 1975)'', Autors En Línia, 2005, p.190 </ref> i Nguyn Nht Chiêu afirmava que ''"... jo personalment preferia el MiG-21 perquè era superior en totes les especificacions en ascensió, velocitat i armament. El míssil Atoll era molt precís i vaig aconseguir-hi quatre victòries aèries. [...] En condicions de combat normals estava sempre segur d'abatre un F-4 Phantom mentre pilotava un MiG-21."''<ref> Boniface 2005, p.192. </ref>
El MiG-21 tenia mancances respecte als caces polivalents americans contemporanis: falta d'un radar de llarg abast, menys míssils i capacitat de càrrega d'armes. Tot i això va demostrar ser un adversari capaç en mans de pilots experts, sobretot quan era utilitzat en missions d'intercepció ràpida dirigides des de terra (localitzant els objectius amb radars terrestres i coordinant la intercepció des de centres de control de les bases). Els MiG-21 eren capaços d'interceptar els grups d'atac d'[[F-105]] i destruir-los o obligar
Després d'un milió de sortides de combat i quasi 1.000 avions americans perduts l'operació 'Rolling Thunder' acabà l'1 de novembre de 1968.<ref>Michel 1997, p. 149</ref> Les fortes pèrdues davant dels caces MiG enemigs, més petits i àgils, durant la primera part de la guerra portaren a les forces aèries i la marina americanes a crear programes d'entrenament específics.<ref>Michel 1997 1, p. 186</ref> Aquests utilitzaven el caça subsònic [[Douglas A-4 Skyhawk|A-4 Skyhawk]], així com els supersònics [[Northrop F-5]] i l'F-106 Delta Dart (capaç d'arribar a 2,4 vegades la velocitat del so).<ref>Michel 1997, p. 187</ref> Fent una anàlisi de tota la guerra,<ref>Anderton, p. 70–71</ref> entre el 3 d'abril de 1965 i el 8 de gener de 1973, ambdós combatents acabaren reclamant ràtios de victòries aèries favorables.
| |||