Muhàmmad Xah I Khalji: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories |
|||
Línia 24:
El [[1300]] va enviar un exèrcit a [[Rathambor]]. Durant les operacions Ala al-Din va participar en una cacera a Tilpat i es va allunyar del grup; el seu nebot Akat Khan, que el va veure sense protecció, el va tacar amb una fletxa i pensant que l'havia matat, va tornar al campament on es va proclamar sultà amb el suport dels mongols musulmans; però abans de poder controlar la situació el sultà, que només havia estat ferit, ajudat per alguns dels seus fidels, va retornar al campament i va sufocar la revolta; Akat Khan fou torturat i executat. Ala al-Din va seguir les operacions contra Rathambor i en aquest temps es van produir dues revoltes de nebots seus, un a [[Badaun]] i un altre a [[Oudh]], que foren sufocades fàcilment; més greu fou la revolta d'Hadjdji Mawla, que es va apoderar del Palau Roig de Delhi i va posar al tron un sayyid descendent per la seva mare de l'antic sultà Shams ad-Din Iltutmish al-Kutbi ibn Yalam Khan (1210/1211-1236), però en una setmana la rebel·lió fou controlada per malik Hamid al-Din conegut com a Amir-i Kuh.
D'altra banda Rathambor fou ocupada ([[1301]]) i el [[1302]] va iniciar el setge de [[Chitor]]<ref> un poeta, Muhammad Djaisi, diu que volia a Padmini, la filla del raja, però això no està confirmar per cap més font </ref> que fou ocupada el gener de [[1303]] i el seu raja Ratan Singh fou capturat i empresonat a Delhi. El 1303 els mongols de Txagatai, sabent que el sultà estava ocupat al setge de [[Chitor]], van fer un nou atac dirigit per [[Targhi Khan]] ([[Turgaï Khan]]), amb un contingent de 120.000 cavallers, i va arribar fins al riu [[Yamuna]]. Ala al-Din, havia sortir ja de Chitor i retornava en aquell moment i es va tancar a la fortalesa de [[Siri]] on fou assetjat. Sobtadament, per motius desconeguts,<ref> el motiu podria ser que els mongols no sabien com destruir les muralles </ref> els mongols, que ocupaven les millors posicions, es van retirar, si bé saquejant tota la regió i el [[Panjab]] ([[1304]]);
Ala al-Din va ordenar restaurar totes les fortaleses del nord-oest i hi va instal·lar guarnicions, per prevenir futurs atacs mongols. Aquestos van retornar el [[1305]]; al trobar els forts ben defensats, els atacants van evitar les fortaleses i van avançar per la línia dels Himalaies cap a [[Amroha]] a uns 130 km a l'est de Delhi on foren interceptats per l'exèrcit del sulta dirigit pels ''maliks'' Tughluk i Kafur que els va derrotar, fent presoners als caps Ali Beg i Tartak Khan i fins a 8000 homes; aquestos presoners foren massacrats i els seus cranis penjats als murs de la fortalesa de Siri. El mateix [[1305]] va enviar a Ayn al-Mulk Multani que va ocupar diverses places com Ujjain, mandu i Chanderi; el raja de Jalore, Kanhar Deo, desencoratjat, es va sotmetre i va acompanyar a Ayn al-Mulk a Delhi on va oferir fidelitat al sultà. El març de [[1306]] va enviar l'eunuc turc Malik Kafur (ara Malik Naib) per castigar a Rama Chandra, que feia anys que no pagava el tribut; també se li va encarregar de portar a Delhi a Dewal Dewi, filla del fugitiu sultà de Gujarat, ja que la seva mare la volia veure; la princesa fou portada a Delhi on es va casar amb Khidr Khan, fill del sultà. Malik Naib va posar un oficial de confiança al front d'Ellichpur i es va dirigir a Devagiri (Deogir o Deogiri) on Rama Chandra es va sotmetre sense lluita i fou tractat amb generositat: va rebre el títol de ''ray-rayan'' i va poder conservar Deogiri com a vassall.
| |||