Institut Obrer de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Continuïtat de l'Institut: concretant i referenciant |
|||
Línia 21:
Les classes començaren l'1 de febrer de 1937 i durant més de dos anys, equivalents a tres semestres complets, van passar per les seues aules alguns dels millors professors d'aquesta època: [[Samuel Gili Gaya]], [[Manuel Núñez de Arenas|Manuel Núñez de Arenas y de la Escosura]], [[Rafael de Penagos]], [[Juan Renau]], [[Rafael Pérez Contel]], [[Francisco Carreño Prieto]], [[Alberto Sánchez Pérez]], [[Ana Martínez Iborra]], [[Enrique Rioja Lo Bianco]], [[Enrique Moliner Ruiz]]… També van visitar l'Institut intel·lectuals de la talla d'[[Antonio Machado]], [[Jacinto Benavente]], [[Ángel Gaos]] o [[León Felipe]]. En la seua convivència quotidiana amb els alumnes, professores i professors van saber transmetre'ls un univers de valors democràtics, amb l'exemple diari de la solidaritat i l'esperit de superació. El professorat gaudia d'unes instal·lacions poc comunes a l'època.<ref>{{Ref-web|url=http://www.institutobrero.com/-que-son-los-instituto-obreros/docentes|títol=Docentes - Instituto Obrero|consulta=2017-04-21}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.paurubio.es/lascartasdej/el-instituto-para-obreros-de-valencia/|títol=El Instituto para Obreros de Valencia {{!}} Las cartas de J.|consulta=2017-04-22|llengua=es-ES}}</ref>
L'Institut Obrer de València estava situat en
Aquesta experiència educativa, encara que no va poder ser portada al seu terme, va marcar la formació, la identitat, la personalitat i el rumb de les vides dels alumnes que van tindre el privilegi de passar per les seues aules. La totalitat dels estudiants dels Instituts Obrers de València, Sabadell, Barcelona i Madrid van tindre la mateixa intenció: el desig de canviar el món.<ref name=":0" />
|