Henry Agard Wallace: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{Infotaula persona}}
'''Henry Agard Wallace''' ([[Orient (Iowa)|Orient]], [[7 d'octubre]] de [[1888]] - [[Danbury (Connecticut)|Danbury]], [[18 de novembre]] de [[1965]]) va ser el 33è [[Vicepresident dels Estats Units|vicepresident dels Estats Units d'Amèrica]] (1941-1945), el [[Secretari d'Agricultura dels Estats Units|Secretari d'Agricultura]] (1933-1940), i el [[Secretari de Comerç dels Estats Units|Secretari de Comerç]] (1945-1946).
Henry Agard Wallace (October 7, 1888 – November 18, 1965) was the 33rd Vice President of the United States (1941–1945), the Secretary of Agriculture (1933–1940), and the Secretary of Commerce (1945–1946). Wallace was a strong supporter of New Deal liberalism, and softer policies towards the Soviet Union. His public feuds with other officials and unpopularity with party bosses in major cities caused significant controversy during his time as Vice President under Franklin Delano Roosevelt in the midst of World War II, and resulted in Democrats dropping him from the ticket in the 1944 election in favor of Senator Harry S Truman. In the 1948 presidential election, Wallace left the Democratic Party to run unsuccessfully as the nominee of the Progressive Party against Truman, Republican Thomas E. Dewey, and States' Rights Democrat Strom Thurmond. He won 2.4% of the popular vote and no electoral votes, and finished fourth.▼
Wallace va ser un ferm defensor de Nova liberalisme Deal, i les polítiques més suaus cap a la Unió Soviètica. Els seus baralles públiques amb altres funcionaris i impopularitat amb els caps del partit a les principals ciutats van causar gran controvèrsia durant la seva etapa com a vicepresident sota Franklin Delano Roosevelt enmig de la Segona Guerra Mundial, i va donar lloc a demòcrates el caient del bitllet en les eleccions de 1944 a favor del senador Harry S Truman.
▲
In the 1948 presidential election, Wallace left the Democratic Party to run unsuccessfully as the nominee of the Progressive Party against Truman, Republican Thomas E. Dewey, and States' Rights Democrat Strom Thurmond. He won 2.4% of the popular vote and no electoral votes, and finished fourth.
{{esborrany}}
| |||