Divisió Azul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m →‎Origen: Contenia un elevat grau d'na subjectivitat molt poc professional
Línia 25:
}}
[[Fitxer:Spanische Legion 3 Bat.jpg|thumb|Una de les banderes de la Divisió Blava]]
La '''250.ª Divisió d'Infanteria''' (oficialment a Espanya '''División Española de Voluntarios''', ia Alemanya '''''250 Infanterie-Division'''''), més coneguda com a '''División Azul''' (en [[alemany]]: Blaue Division), va ser una unitat de voluntaris [[espanyols]] que va formar una divisió d'infanteria per lluitar contra la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] en la [[Segona Guerra Mundial]]. Es va emmarcar dins el Heer, l'exèrcit del [[Tercer Reich]]. Entre 1941 i 1943, prop de 50.000 soldats espanyols van participar en diverses batalles, fonamentalment relacionades amb el [[setge de Leningrad]].
La '''Divisió Blava'''<ref>Santi Cortés i Anna Catalunya, ''[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01371852788944858540035/p0000006.htm Poesia franquista valenciana (1939-1943)]''</ref> ''(''en [[castellà]]: '''''División Azul''''' , en [[alemany]]: '''''Blaue Division'''''), la 250 Divisió d'[[Infanteria]] de la [[Wehrmacht]],<ref>{{es}} Rafael Ibañez hernandez, ''[http://books.google.cat/books?id=rR2qiUIRxTMC&pg=PA55&dq=division+azul&hl=ca&ei=Q335S97VIoSm-AbrgfnkCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=division%20azul&f=false Españoles en las trincheras: La División Azul]''</ref> va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de [[Hitler]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], principalment al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|Front Oriental]] contra la [[Unió Soviètica]].<ref>{{GEC|0227821|División Azul}}</ref> Fou un fracàs militar, polític i una taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any [[1953]] fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides.<ref>{{ref-publicació |cognom= Foix |nom= Lluís |enllaçautor= |article= Els morts que encara parlen|url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/749576-els-morts-que-encara-parlen.html?cca=1 | consulta= 16 juny 2014|publicació= [[El Punt Avui]] |data= {{data inici|2014|6|8}} |pàgina= }}</ref>
 
== Origen ==
Tot i que [[Espanya]] no es va incorporar oficialment a la [[Segona Guerra Mundial]] del costat de les [[Potències de l'Eix]], el ''generalísimo'' [[Francisco Franco]] va trametre ''voluntaris'' allistats a la [[Wehrmacht]]. Així es podia mantenir la neutralitat del règim mentre simultàniament compensava [[Adolf Hitler|Hitler]] pel seu ajut durant la [[Guerra Civil Espanyola]] (vegeu [[Legió Còndor]]). El Ministre d'Afers Exteriors de l'època, [[Ramón Serrano Suñer]], va suggerir la creació d'un cos voluntari, al principi de l'[[Operació Barbarroja]], i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a [[Berlín]]. Hitler va aprovar l'ús de voluntaris espanyols el [[24 de juny]] de [[1941]], i [[José Luis Arrese Magra]], el secretari general del ''[[Movimiento]]'' va donar les instruccions de reclutament.<ref>{{ref-llibre |cognom=Sinova |nom=Justino |títol=La censura de prensa durante el franquismo |url= http://books.google.cat/books?id=GIeFiXESdVkC&pg=PA261&dq=Jos%C3%A9+Luis+de+Arrese+division+azul&hl=ca&ei=WidUTe7XAYKV8QOk2oGoCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |pàgines=p.261 | editorial=De Bolsillo |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=9788483461341 }}</ref>
 
Es va formar una [[Divisió (militar)|divisió]] completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera, i molts [[Falange Espanyola|falangistes]] veterans de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]; hi ha indicis que entre la tropa hi hagué un cert nombre que hi anaren forçats. El general [[Agustín Muñoz Grandes]] fou el designat per a comandar la unitat.
 
Enquadrada en l'exèrcit (''Heer'') de la [[Wehrmacht]] com a ''250a Divisió d'Infanteria'' (en alemany, ''250. Infanteriedivision''), n'usà l'uniforme gris (''[[feldgrau]]''), amb l'escut de nacionalitat (bandera espanyola i la paraula "España") a la part superior de la màniga dreta.
Línia 57:
 
El 2013, ja durant el govern de [[Mariano Rajoy]] (PP), la delegada del govern a Catalunya, [[María de los Llanos de Luna]], al costat de l'alcalde de [[Sant Andreu de la Barca]] ([[PSC]]), lliurà un diploma a la Germandat d'Excombatents de la Divisió Blava, en ocasió d'un homenatge organitzat per la [[Guàrdia Civil]].<ref name=filofascismo/> Aquest homenatge rebé dures crítiques de la premsa internacional, especialment l'alemanya i la britànica.<ref name="ale">[http://www.taz.de/Spanien-und-der-Faschismus/!116450/ «Delegierte ehrt Nazi-Einheit»], a ''Taz.de,'' 17 de maig de 2013</ref><ref name="ing">[http://www.hopenothate.org.uk/international/article/1119/scandal-in-spain-update-jewish-roma-and-lgtb «Scandal in Spain update – Jewish, Roma and LGTB organisations denounce nazi veterans honours»], a ''hopenothate.org,'' 18 de maig de 2013).</ref>
 
==Mitificació privada==
Al llarg del règim franquista existí una bibliografia copiosa (sobretot memorialística) que es dedicava a mitificar la Divisió Blava, paral·lelament a la glorificació que en feia el règim. Així mateix es formaren organitzacions de veterans de la Divisió Blava que funcionaren en part com a grups d'ajut mutu i en part com a influents grupuscles ultradretans.
 
Avui dia, entre elements de l'extrema dreta espanyola, però també entre simples afeccionats espanyols a la militària, continua existint un autèntic culte mitificador de la Divisió Blava, com es pot constatar en l'allau d'obres anàlogament laudatòries publicades en espanyol en els darrers vint anys,<ref>Un exemple entre tants, disponible en línia en: <http://www.flamesofwar.com/Portals/0/Documents/Briefings/Mid-war/Division-Azul.pdf> Com a mostra, s'hi afirma impertèrritament: "Les tropes espanyoles de la ''División Azul'' eren compostes exclusivament per voluntaris amb una forta motivació de lluita contra el comunisme" ("The Spanish troops of ''Division Azul'' were all volunteers with a strong will to fight communism".</ref> les quals vénen a afegir-se a una tradició ja ben llarga. De fet, una part gens negligible de la producció [[uniformologia|uniformològica]] espanyola actual gira entorn de la Divisió Blava.<ref>Per exemple, cerqueu al catàleg de la ''Biblioteca Nacional'' espanyola per l'encapçalament "Alemania. Heer. Infanteriedivision (1941-1943), 250".</ref>
 
== Resum de forces de la Divisió Blava ==