Suprematisme (art): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 83.59.12.117. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 4:
El nom li fou donat per Malèvitx, teoritzat primer en el manifest de [[1915]] escrit pel pintor en col·laboració amb el poeta [[Vladímir Maiakovski]], i més tard en el seu assaig de [[1920]], ''El suprematisme o el món de la no representació''.<ref>(Gooding, 2001)</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.255|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
El suprematisme va tenir una gran influència en pintors com [[Vassili Kandinski]] i en la [[Escola de Bauhaus|Bauhaus]] alemanya, i fou seguit per artistes de l'[[avantguarda soviètica]] (sovint dita avantguarda russa) com ara [[El Lissitsky]], [[Olga Rozànova]], [[Oleksandra Ekster]], [[Nina Genke]], [[Liubov Popova]], [[Ksenia Boguslàvskaia]], [[Nadiejda Udaltsova]], [[Ivan Kliun]], [[Ivan Puni]] i Volodýmyr o [[Vladímir Tàtlin]] (Володи́мир Та́тлін), que junt amb el Malèvitx, fou la figura més important de l'avantguarda soviètica dels anys 1920. Tot i així, el suprematisme roman lligat essencialment al seu creador, que li imprimeix el seu caràcter particular. A [[Catalunya]] seguí aquesta tendència el pintor gironí [[Joaquim Llucia i Olivet]] ([[1929]]-[[1973]]).
| |||