Església Ortodoxa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.8.90.126. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m bot: - II|VIIè Concili + II|VII Concili |
||
Línia 65:
Objecte [[Litúrgia|litúrgic]] de veneració, la [[icona]] (del [[grec antic|grec]] εἰκών, ''imatge'') és una representació pictòrica sobre fusta, de Crist o d'algun dels seus ''misteris'', de la [[Mare de Déu]] o dels [[sants]],<ref>Entrada ''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0115174 "Icona"], [[Gran Enciclopèdia Catalana]], accés 04-10-2009</ref> i sempre ha estat un element important de la seva ''Tradició''. Ja fou establerta com a dogma de fe pel [[Concili de Nicea II]],<ref name=Clement>{{es}} [[Olivier Clément|Clément, Olivier]], ''La Iglesia Ortodoxa'', Publicaciones Claretianas, 1990, p.145, ISBN 84-86425-66-2</ref> imposant-se als corrents [[Iconoclàstia|iconoclastes]] existents en l'època bizantina de [[Papa Lleó II|Lleó II]] i [[Constantí V]]:
{{Citació|''Decidim que la sagrada imatge de nostre Senyor Jesús Crist ha de ser venerada amb el mateix respecte que es dóna als Sants Evangelis, ja que, així com per mitjà de les paraules d'aquest sant llibre aconseguim la salvació, de manera semblant gràcies a l'acció que exerceixen les icones pels seus colors, tots treuen profit, ja siguin savis o ignorants... Convé, doncs, d'acord amb la raó i la més antiga tradició, ja que la veneració arriba al prototip, dignificar i venerar les imatges igualment com el sagrat llibre dels Sants Evangelis i l'ús de la preciosa Creu''|Declaració del [[Concili de Nicea II|
Tot i que des del [[segle III]] es coneixen retrats del Crist i la Verge pintats per monjos, el [[segle VI]] representà l'eclosió de la iconografia ortodoxa tal com l'entenem actualment, quan es començà a parlar del concepte d{{'}}''Acheiropoieta'' (del [[grec antic|grec]]:αχειροποίητα), ''no pintat per la mà de l'home''.<ref>Brena, Felicio, ''[http://www.raco.cat/index.php/Maina/article/view/104140/148307 La icona, un art litúrgic]'', Revista Maina, 1980, N.1, p.30 (accés 15-10-09) {{PDF}}</ref> Per als ortodoxos, l'art de la icona és sobri i contingut, considerant més la seva vessant d'objecte litúrgic que els aspectes artístics. El pintor contribueix a l'obra, però respectant sempre uns trets essencials: característiques de cada sant, composició de les icones... Tanmateix, la iconografia ha sofert diferents evolucions i tendències. Si després dels períodes iconoclastes, les icones, els [[fresc]]s i els mosaics es tornaren més hieràtics i ressalten la divinitat, l'època bizantina dels [[Dinastia Paleòleg|Paleòlegs]] suposà l'accentuació dels aspectes més humans.<ref name=Clement2>{{es}} [[Olivier Clément|Clément, Olivier]], ''La iglesia de los ortodoxos'', Nerea, 2008, p.51-52, ISBN 978-84-96431-40-9</ref> L'esplendor de l'època bizantina, dóna pas als posteriors desenvolupaments que es produïren a països com [[Grècia]] (''Escola de Creta''), [[Icones romaneses|Romania]], [[Bulgària]] o [[Rússia]]. En aquest darrer país, destacà a finals del [[segle XIV]] l'''Escola de Moscou'', amb les figures de [[Teòfanes el Grec]] i [[Andrei Rublev]].
| |||