Seguretat ciutadana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ VT |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Teléfono de emergencias 112 larrialdietako telefonoa 13.jpg|thumb|right|La '''seguretat ciudadana''' s'entén com l'acció de l'Estat per protegir el ciutadà i assegurar-ne la qualitat de vida. A la imatge s'observa un rescat en muntanya.]]
La '''seguretat ciutadana''' és l'acció integrada que desenvolupa l'[[Estat (política)|Estat]] amb la col·laboració de la [[ciutadà|ciutadania]] i d'altres organitzacions de [[bé públic]], destinada a assegurar la convivència pacífica, l'eradicació de la violència, l'ús pacífic i ordenat de vies i d'espais públics i, en general, evitar la comissió de delictes i faltes contra les persones i contra llurs béns.<ref>{{cita libro |apellido=Subsistema de inteligencia civil del [[Ministerio de Gobernación de Guatemala]] |nombre=Subgrupo de Trabajo N° 4 Inteligencia Civil. |enlaceautor= |título=Proyecto hacia una política de seguridad para la democracia |url=http://www.interpeace.org/publications/doc_download/213-the-subsystem-of-civil-intelligence-of-the-ministry-of-the-interior-spanish |fechaacceso=7 de julio de 2013 |año=2002 |capítulo=Marco Conceptual |páginas=5 |formato=pdf |cita=En términos generales, se entiende por seguridad la capacidad de dar respuesta efectiva a toda clase de riesgos, amenazas y vulnerabilidades, incluyendo la preparación necesaria para prevenirlos y enfrentarlos adecuadamente. [···]En el mismo sentido, la seguridad ciudadana se define como el derecho de los integrantes de la sociedad de desenvolverse cotidianamente con el menor nivel posible de amenazas a su integridad personal, sus derechos y el goce de sus bienes. Se asienta en la obligación del Estado de satisfacer las necesidades del ciudadano, a cambio de la delegación de poder que éste ha hecho en los responsables de conducir el aparato estatal. [···] De manera que la seguridad ciudadana, incluye tanto los derechos de la población, como las acciones necesarias, realizadas por el Estado, para contrarrestar o prevenir hechos delictivos que atentan contra la integridad de las personas, el ejercicio de sus derechos y el goce de sus bienes}}</ref><ref name="definición">{{cita publicación|apellido=Gonzáles|nombre=Patricia|año=2003|formato=PDF|url=http://web.idrc.ca/uploads/user-S/105250556802segundo_folleto.pdf|título=Seguridad ciudadana: Cuadernos de seguridad y defensa|número=2|en=Véase el capítulo II|cita=|sinpp=sí|fechaacceso=20 de abril de 2013}}</ref><ref>http://cradpdf.drdc-rddc.gc.ca/PDFS/unc131/p538238_A1b.pdf</ref>
En termes generals, per 'seguretat ciutadana' s'entén el conjunt d'accions democràtiques a favor de la seguretat dels habitants i dels seus béns, i ajustades al dret de cada país. De fet, el repte actual és harmonitzar l'exercici dels [[Drets Humans]] de cada un amb les diferents polítiques en matèria de seguretat ciutadana dels estats. Per exemple, l'[[Organització dels Estats Americans]] planteja que de vegades s'apliquen polítiques que s'han demostrat ineficaces com augmentar les penes, la reducció de garanties processals o mesures per aplicar el [[dret penal]] a menors d'edat; que poden derivar en moviments [[paramilitar]]s o parapolicials quan l'Estat no és capaç de reaccionar d'una forma eficaç contra la violència i el delicte, i per tant la situació s'agreuja.
Linha 17 ⟶ 16:
En aquest sentit, si s'estén el concepte d'ordre públic com a limitació a la llibertat ideològica de l'article novè, a la definició de llibertat individual de l'article quart, apareix el concepte d'ordre públic: «''L'ordre públic s'estableix amb garantia i límit de la llibertat i, com ella, consisteix en el fet que ningú no pot fer res que sigui perjudicial als altres''».
Amb el temps aquest concepte d'ordre públic va evolucionar en el de seguretat ciutadana, molt més ample, i que incorpora els valors de l'Estat social i democràtic de Dret, fins al punt que el concepte va més enllà de forçar els ciutadans a l'obediència de la norma, sinó a garantir-ne la qualitat de vida.<ref>{{cita publicación|apellido1=Freixes Sanjuán|nombre1=Teresa|nombre2=José Carlos |apellidos2=Remotti Carbonell|título=La configuración constitucional de la seguridad ciudadana|publicación=Revista de Estudios Políticos (Nueva Era)|año=1995|mes=Enero-Marzo|número=87|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=27316&orden=0|páginas=141-162|fechaacceso=14 de julio de 2014|cita=Esta indistinta utilización de estos conceptos, genera confusión no únicamente terminológica sino de efectos considerables, los cuales pueden llegar a originar la desnaturalización de lo establecido por la Constitución. El Tribunal Constitucional, por su parte, no ha realizado una interpretación que permita sistematizar y diferenciar el alcance del orden público, la seguridad pública y la seguridad ciudadana.}}</ref>.<ref name="historia">{{cita publicación|nombre=Ricard|apellido=Brotat i Jubert|año=2002|url=http://www.dip-alicante.es/formacion/es/menu/almacen/BROTAT_seguridad_ciudadana.PDF|formato=PDF|título=Un concepto de seguridad ciudadana|fechaacceso=20 de abril de 2013}}</ref>
{{cita|Aquesta qüestió és ben interessant, perquè en col·locar al mateix pla els conceptes de democràcia i seguretat, percebem amb més claredat el risc que es corre quan davant de les demandes de seguretat, la democràcia apareix associada a sentiments de perill, por i urgència. Es tracta, doncs, de deixar de banda el paradigma de l'ordre, per ubicar-nos en el de la seguretat urbana, entenent seguretat de les persones i no seguretat de l'Estat.}}
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (1992)]]
| |||