Antígona (Salvador Espriu): diferència entre les revisions

m
Ortografia: Els dos punts s'escriuen enganxats a la paraula de l'esquerra.
m (Una altra errada d'ortografia (tràcgic --> tràgic))
m (Ortografia: Els dos punts s'escriuen enganxats a la paraula de l'esquerra.)
 
Antígona supera els altres personatges per la seva alta moralitat, noblesa i humanitat; la seva única ambició serà la redempció de tot un llinatge, diu " que la maledicció s'acabi amb mi ", oposant-se als qui només anhelen el poder de la ciutat.
Antígona es mourà sempre per la llei de la sang, la sang de la seva nissaga, i acatarà només els antics preceptes; així ho diu a Tirèsies " vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices, que haurien d'haver honorat i incinerat segons els antics preceptes " i més endavant diu : "La meva sang m'ordenava d'arrencar aquell cos de la profanació ".
 
Només Eumolp ajudarà Antígona i suportarà el destí tràgic. Així dos éssers extrems dins l'ordre social són agermanats per la mateixa noblesa d'esperit. La seva presència incomoda el poder. A més de la rebel·lia i la pietat envers els morts, l'heroïna ens remet també al tema de la ceguesa, constant en Espriu "Qui fos cec com el meu pare, per no veure aquest dia!" En Antígona, però el procés serà contrari al del seu pare Èdip. Edip es buida els ulls, ja que aquests no li revelaren la veritat. Vell i cec augura la guerra entre germans; així li ho diu a Polinices:" No pot ser que enderroquis aquells murs. No, abans cauràs sollat de sang i el consanguini teu caurà igualment"
Eumolp és un esclau geperut, representa l'element grotesc que viu la realitat. Es rebel·la contra la seva condició i acompanya Antígona. Comparteix amb ella la noblesa d'esperit, tot i ésser d'una classe social baixa i marginal.
 
El Lúcid Conseller, incorporat per Espriu a la darrera versió de la tragèdia, és un personatge situat al marge del temps en què trancorre l'obra, la qual cosa es fa evident pel tipus de reflexió que fa, pel to de les seves paraules i pel llenguatge lacònic i categòric, crític i irònic, distanciador. Aquest personatge ens obliga a fer una lectura crítica, ens fa reflexionar sobre la realitat dramàtica de la guerra i la postguerra a la nostre país. La seva visió dels fets converteix l'acte tràgic d'Antígona en sacrifici estèril i va; no hi ha salvació possible. Les paraules del Lúcid ens aboquen a una doble tragèdia : la de l'heroïna i la de tota la col·lectivitat que no es pot salvar amb rebel·lia ni heroisme. Aquí trobem l'Espriu pessimista. Coneix la veritat però calla, perquè sap que la paraula és inútil.
 
Antígona estableix un discurs didàctic que serà clau en l'evolució posterior de l'obra d'Espriu, ja que a través de la literatura, de l'obra literària, es mostra un discurs cívic i polític adreçat a la col·lectivitat, tal com farà amb ''[[La pell de brau]]'' de 1962.
9

modificacions