Ovimbundu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -la Església +l'Església
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 4:
 
== Història ==
Els ovimbundu ocupen avui l'altiplà central d'Angola i el [[litoral]] a l'Oest d'aquesta muntanya, una regió que comprèn les províncies de [[Huambo]], [[Bié]] i [[Província de Benguela|Benguela.]] Són un poble que fins a l'establiment dels portuguesos a [[Benguela]], al [[segle XVI]], vivia de l'agricultura de subsistència, la caça i una mica de ramaderia. Durant un cert temps, el comerç de les caravanes va ser una activitat important entre l'Est d'Angola contemporània i els portuguesos de Benguela. Quan, a l'inici del [[segle XX]], aquest comerç es va col·lapsar i el sistema colonial portuguès va començar a exigir el pagament d'impostos ,<ref>José Capela, ''O imposto da palhota e a introdução do modo de produção capitalista nas colónias'', Porto: Afrontamento,1977</ref><ref>Gervase Clarence-Smith,''The Third Portuguese Empire: A study in economic imperialism'', Manchester: Manchester University Press, 1985</ref>, els ovimbundu es van concentrar en l'agricultura de productes destinats a la [[Comerç|comercialització]], principalment [[Dacsa|blat de moro]].
 
Els primers conflictes amb els portuguesos van ser cap al [[1890]] quan aquests van sotmetre el regne dels Ovimbundu de Mbalundu (Bailundo), i els altres regnes ovimbundu no els van ajudar, especialment el regne de Bihé.<ref name= Higgs100 >Catherine Higgs (2012). ''Chocolate Islands: Cocoa, Slavery, and Colonial Africa''. [[Athens (Ohio)|Athens]]: Ohio University Press, pp. 100. ISBN 978-0-82144-422-1.</ref>. Al juliol del [[1902]] una expedició de 770 soldats, majoritàriament africans i alguns afrikáner i 142 lusitans van anar a conquerir-los.<ref name= Higgs100 ></ref> Els regnes ovimbundu de [[Huambo|Wambu]], Mbalundu, Soque, Civulu, Civanda, Ngalangi, Cipeyo i Sambu van reunir una tropa de 40.000 guerrers per enfrontar-s'hi però van ser vençuts gràcies a la superioritat tecnològica dels europeus.<ref>Linda Marinda Heywood (2000). </ref> El capità Paes Brandão va emboscar, capturar i matar al ''olosoma'' Mutu-ja-Kavela, cap dels insubmisos, i 10.000 dels seus guerrers en un atac sorprenent contra el seu campament.<ref>Karl Maier (2007). </ref> Els combats van continuar fins al [[1910]].
 
Al segle XX, especialment a partir de la “ocupació efectiva” d'Angola aconseguida als [[Dècada del 1920|anys 1920]], la majoria dels ovimbundu es van fer cristians. Una part va ingressar a l'Església Catòlica, una altra en esglésies protestants, en particular a l'Església Evangèlica Congregacional d'Angola (IECA), fundada i recolzada per missioners americans.<ref>Iracema Dulley,’’Deus é feiticeiro: Prática e disputa nas missões católicas em Angola colonial’’, São Paulo: Edições Annablume, 2010</ref><ref>Lawrence Henderson, ‘’Angola: Five Centuries of Conflict’’, Ithaca: Cornell University Press, 1979, [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/0801412471 ISBN 0-8014-1247-1]</ref>