Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

m
Arreglo l'enllaç de Berenguer d'Elna ja que per les dates havia de tractar-se de Berenguer III de Sendred de Gurb (veure llistat de bisbes d'Elna)
m (Inserció enllaç a "pagesos")
m (Arreglo l'enllaç de Berenguer d'Elna ja que per les dates havia de tractar-se de Berenguer III de Sendred de Gurb (veure llistat de bisbes d'Elna))
== Assemblees ==
 
Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violències feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivència, calia anar més enllà, establint una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a [[Toluges]] ([[Rosselló]]), el [[1027]], sota presidència de l'[[abat Oliba]],<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=19|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> en representació del bisbe [[Berenguer III de Sendred de Gurb|Berenguer d'Elna]], absent de la diòcesi perquè es trobava en una peregrinació. En aquest sínode, s'estableix una sèrie de disposicions: el deure per a tots els habitants del [[comtat de Rosselló]] i de la diòcesi d'[[Elna]] d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir el precepte dominical, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunió.
 
La celebració d'aquesta assemblea de '''Pau i Treva a Toluges''', organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesiàstiques és una conseqüència de la crisi del poder comtal provocada al [[Rosselló]] per la revolució feudal; davant d'una forta escalada de violència duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessària, les seves víctimes –pagesos i eclesiàstics– hagueren de reunir-se per trobar-hi una solució ells mateixos, a causa de la impotència del poder comtal, visible per l'absència total del comte [[Gausfred II]] ([[1014]]–[[1074]]), el màxim titular de la ''potestas'', en una reunió on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau –ço és, l'ordre públic–.
6.481

modificacions