Motocròs: diferència entre les revisions

L'historiador Bryan Stealey ha escrit a ''Racer X Illustrated'': ''«L{{'}}''Scrambling'' va ser ràpidament reconegut com el pròxim gran repte en ambdós costats del [[Canal de la Mànega]]. Els francesos van adoptar la nova forma de motociclisme i li varen donar un lleuger canvi d'imatge: l'escurçament de les pistes i l'addició de voltes i un seguit d'obstacle artificials (com ara salts i altres). També li varen canviar el nom a 'Moto-Cross' - una combinació de "moto" i "cross country"»''.<ref name="History of Motocross"/>

 

Durant la [[dècada de 1930]] l'esport adquirí gran popularitat a Anglaterra. Els fabricants anglesos, com ara [[BSA]] (Birmingham Small Arms Company), [[Norton Motorcycles (UK) Ltd|Norton]], [[Matchless]], [[New Imperial]], [[Rudge]] i [[AJS]] hi esmerçaren molts esforços, essent BSA la marca que aconseguí més èxits. La dècada de 1930 és considerada l'època d'or del motocròs a Anglaterra.<ref name="History of Motocross"/>

 

Inicialment, les [[motocicleta|motocicletes]] emprades diferien molt poc de les de carretera. L'activitat competitiva facilità la incorporació de millores tècniques: els xassissos rígids varen donar lloc a la suspensió en la dècada de 1930, i la forquilla basculant posterior s'incorporà durant la [[anys 50|dècada de 1950]] (força anys abans que fos incorporada en la majoria de motos de carretera).<ref name="History of Motocross; Part 2">{{ref-web|url=http://www.motorcyclemuseum.org/exhibits/mx/history2.asp |títol=The History of Motocross: Part Two. Motocross goes International. 1947 through 1965 |consulta=14 octubre 2009|obra=motorcyclemuseum.org|editor=|data=|format=|llengua=anglès}}</ref>

 

El [[1947]], la federació nacional de motociclisme dels [[Països Baixos]] decidí d'organitzar una competició per als diferents equips nacionals. Només tres països varen participar-hi: Holanda, [[Bèlgica]] i el [[Regne Unit]] (que en resultà guanyador tot superant els pilots belgues per tan sols nou segons).<ref name="History of Motocross; Part 2"/> Aquest va ser el començament del [[Motocròs de les Nacions]]. La popularitat del motocròs es demostra clarament en la seva segona edició a La Fraineuse (Bèlgica), on 30.000 espectadors van assistir a veure les estrelles internacionals.<ref name="History of Motocross; Part 2"/>

 

El {{MXEC|1952}}, la [[FIM]] organitzà el primer campionat Europeu, el qual es convertiria en [[Campionat del Món de motocròs|Campionat mundial]] el {{MXWC|1957}}.<ref name="History of Motocross; Part 2"/> Noves marques s'incorporarien a la competició, com ara les europees [[Husqvarna]] ([[Suècia]]), [[CZ]] ([[Txecoslovàquia]]) o [[Greeves]] (Regne Unit). Els motors de [[Motor de dos temps|dos temps]] desplaçarien la tecnologia dels [[Motor de quatre temps|quatre temps]] durant la [[dècada de 1960]], al final de la qual les marques [[Japó|japoneses]], encapçalades per [[Suzuki]], començaren a competir a nivell internacional.<ref name="History of Motocross; Part 2"/> Paral·lelament al que s'esdevenia a Europa, al continent americà el motocròs també gaudia de gran popularitat: l'any [[1972]] al ''Los Angeles Memorial Coliseum'' ([[Los Angeles]], [[Estats Units d'Amèrica]]) s'organitzà el primer motocròs en un estadi, originant-se així el [[supercross]].

 

El domini de pilots europeus deixà pas, a inici de la [[dècada de 1980]], al domini de pilots nord-americans. Cap a finals de [[segle XX]] els fabricants tornaren a la tecnologia de quatre temps i, així mateix, el domini de les darreres dècades protagonitzat pels fabricants japonesos es veié posat en dubte pel ressorgiment de marques europees, com ara Husqvarna, [[Husaberg]] i [[KTM]].