Diferència entre revisions de la pàgina «Miró III de Cerdanya»

m
→‎Joventut (Miró levita): entro alguns enllaços
({{Infotaula de polític}})
m (→‎Joventut (Miró levita): entro alguns enllaços)
Miró Bonfill fou el quart i darrer fill mascle del [[comte]] [[Miró II de Cerdanya]] (878-927) i la seva esposa [[Ava de Cerdanya]] (? - 961). Els seus germans foren [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred II]] (v. 915 - Cuixà, 968), comte de Cerdanya, [[Guifré II de Besalú|Guifré II]] (? – 957) comte de Besalú, [[Oliba Cabreta|Oliba]] (? – 990) comte de Cerdanya i Besalú, Quixilona, muller d’Ajalbert, Goltregoda, muller de Llop comte de Pallars, Guilinda i Sesenauda.<ref>{{Ref-web|url = http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=514|títol = Ava de Cerdanya dins de “Diccionari biogràfic de dones”|consulta = 9/12/2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les estratégies matrimoniales des comtes catalans (IXe-XIe s.)|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Vol.: 23|url = |data = 1991|pàgines = }}</ref> Es considera probable que nasqués vers el 920.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Salrach Marés|nom = Josep Maria|article = Miró Bonfill i la solemnitat ripollesa del 977|publicació = Revista de Girona, 24 (83)|url = http://www.revistadegirona.cat/rdg/autors.seam;jsessionid=0980951f314e80e405753db38fb4?autor_nom=SALRACH+I+MARÉS%2C+JOSEP+MARIA&cid=652&actionMethod=autors.xhtml%3AautorAction.viewArticlesAutor&autor_id=1461|data = 1978|pàgines = 157-166}}</ref> En morir Miró II el 927, ell i els seus tres germans eren menors d'edat i el pare va nomenar explícitament la comtessa Ava tutora dels fills (“''in potestate de'' ''filiis meis legitimis''”) i usufructuaria vitalícia de tots els béns que els deixà. Implícitament va ser designada regent dels comtats.<ref name=":0" /> Com que Miró II no va assenyalar cap part determinada a cadascun dels fills, això determinava l’heretatge indivís i el govern conjunt del tots quatre.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Feliu de Travy|nom = Ignasi|article = “Miró, bisbe de Girona i comte de Besalú”|publicació = Revista de Girona núm 104|url = http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/81840/106450|data = 1983|pàgines = }}</ref>
==Joventut (Miró levita)==
Miró havia estat destinat a la carrera eclesiàstica. S’ha apuntat que l'avi de Miró i pare de la comtessa Ava també era un clergue o levita.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Fluvià|nom = Armand de|títol = Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya: cronologia de comtes i vescomtes.|url = |edició = |llengua = català|data = 1989|editorial = Enciclopèdia Catalana.|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> Per la seva dignitat de levita, Miró estava vinculat al capítol de la [[catedral de Girona]] i va formar part successivament del seguici dels bisbes gironins Gomar[[Gotmar II|Gotmar]] i [[Arnulf (bisbe de Girona)|Arnulf]]. Els estats patrimonials del llinatge cerdà, que foren regits per la comtessa Ava els anys immediatament següents a la mort de Miró II, eren governats <span>vers 950 </span>pels germans de Miró Bonfill: Sunifred a la Cerdanya i Guifre a Besalú. Oliba feia costat al germà gran, i probablement Miró ajudava Guifré en l'administració de Besalú.<ref name=":0" />
 
Amb la condició de levita, Miró és esmentat per primera vegada en la dedicació del [[monestir de Ripoll]] feta l'any 935. Després s’esmenta de nou signant com a levita en diverses donacions o permutes els anys 941, 959 o 964 juntament amb la seva mare o els seus germans<ref name=":1" /> i juntament amb aquests va participar en la fundació del monestir benedictí de [[Sant Pere de Camprodon]] (952).<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-enciclopèdia-catalana/EC-GEC-0068363.xml?kt.subject=ROOT%40ARBRES%40ARBRE+DEL+CONEIXEMENT%40història%40Història+(per+àmbits+geogràfics)%40Història+d'Europa%40Història+d'Europa+(per+països+i+zones+geogràfiques)%40Història+dels+països+de+l'Europa+meridional%40Història+dels+Països+Catalans%40Gòtia%40Unifred#.VIRoD0us5cl|títol = Entrada “Unifred” a Enciclopèdia Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
Ja com a comte Miró vetllà per les institucions eclesiàstiques. El 2 de febrer de 968 va cedir a la catedral de Girona les terres a [[Parets d'Empordà (Vilademuls)|Parets d'Empordà]] heretades del seu germà Sunifred II, que havien pertangut al rebel Adalbert, culpable de la mort de Guifré II. Sobre aquestes terres hi havia un litigi amb el [[bisbat de Girona]] donat que l’hereu d’Aldalbert les cedí al bisbat, fet que no reconegué Sunifred II en confiscar-les. El 969, donà un alou de Carreres de Montagut i dues peces de terra al monestir de Camprodon.<ref name=":0" /> Entre els anys 967 i 970 [[Silvestre II|Gerbert d'Orlhac]], futur papa Silvestre II, s’hostatjà a Catalunya,al monestir de Ripoll, per aprendre les disciplines del quadrívium sota l’auspici del bisbe [[Ató de Vic]]. Miró Bonfill i Gerbert es conegueren probablement al monestir i feren amistat. Anys més tard, el 984, Gerbert redactava una lletra recordant els llaços d'amistat que els unien, expressava admiració per la seva personalitat i demanava al bisbe-comte un llibre d’aritmètica (''De mulliplicatione numerorum'') escrit pel “savi Iosephus Hispanus”.<ref name=":1" /><ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Salrach|nom = Josep Maria|article = El comte-bisbe Miró Bonfill i l’acta de consagració de Cuixà de l’any 974|publicació = Acta historica et archaeologica mediaevalia. Núm 10|url = http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/viewFile/193623/287929|data = 1989|pàgines = }}</ref>
==Miró bisbe ==
La carrera eclesiàstica de Miró va culminar el 970 amb el seu nomenament com a [[Llista de bisbes de Girona|bisbe de Girona]], substituint el difunt bisbe Arnulf. L'elecció de bisbe era sempre un afer important d'alta política que era controlat pels comtes. En el cas concret de Girona, la diòcesi comprenia tres comtats: [[comtat d'Empúries|Empúries]], [[comtat de Girona|Girona]] i Besalú, que depenien de tres comtes diferents. Tradicionalment en l’elecció havia prevalgut el parer del sobirà de Girona - Barcelona, però aquell any 970 la situació política i religiosa presentava particularitats importants que necessàriament devien influir en l'elecció. Mentre el comte de Barcelona, Borrell II, tenia als seus estats dos bisbes addictes ([[Ató de Vic]] i [[Pere (bisbe de Barcelona)|Pere de Barcelona]]), i Sunyer, fill del comte [[Gausfred I|Gausfred I d’Empúries]] era bisbe d'Elna, el comte de Besalú no havia intervingut en l'elecció de cap prelat per a les diòcesis catalanes.<ref name=":0" /> L'elecció de bisbe per a Girona era, doncs, un afer polític important per al casal dels comtes de Cerdanya-Besalú, ja que podia permetre-li d'establir un equilibri d’influències amb els altres sobirans. Cal destacar també que en aquell moment el comte Borrell i el bisbe Ató preparaven independitzar les diòcesis catalanes de l'autoritat de l'arquebisbe de Narbona amb la creació d’un arquebisbat català, debilitant així el contacte polític amb els francs.
 
No es coneixen les negociacions entre els diferents comtes per establir qui seria el nou bisbe de Girona. El desembre de l’any 970 el comte Borrell, el bisbe Ató i el monjo Gerbert viatjaren a Roma per sol·licitar la creació de l’arquebisbat. La gestió de Borrell i Ató a Roma tingué èxit i el Papa acceptà el projecte i expedí una sèrie de butlles per tal de fer-lo realitat. Al mateix temps, a Roma es va designar a Miró Bonfill per a ocupar la seu gironina. El pontífex encomanà al nou arquebisbe, Ató de Vic, el nomenament de Miró i envià una butlla al bisbe Sunyer d'Elna i al comte Gausfred d'Empúries comunicant-los aquesta decisió. Pocs mesos després, el 22 d'agost del 971, moria assassinat l'arquebisbe Ató, desapareixent de moment la idea d'un arquebisbat català.
5.528

modificacions