Edgard Varèse: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afeg. enllaç extern |
Cap resum de modificació |
||
Línia 51:
Va estudiar amb [[Vincent d'Indy]] a la [[Schola Cantorum de París]] ([[1903]]-[[1905]]) i amb [[Charles Widor]] al [[Conservatori de París]] ([[1905]]-[[1907]]). Va viatjar a [[Berlín]], on va conèixer [[Richard Strauss|Strauss]] i a [[Busoni]]. El [[1913]] va tornar a París, però el [[1915]] va emigrar a [[Nova York]]. La seva primera obra (ja que va destruir les seves obres anteriors) és ''Amériques per a gran orquestra'' ([[1921]]), amb reminiscències de [[Debussy]] i [[Stravinski]].
El [[1921]], amb [[Carlos Salzedo]], va fundar la [[International Composers' Guild]]. Va interpretar algunes de les seves obres per a conjunts petits, principalment vents i percussió, on va presentar de forma compacta les innovacions d{{'}}''Amèriques'': ''Hyperprism'' ([[1923]]), ''Octandre'' ([[1923]] i amb coreografia anys més tard de [[Félix Blazka]]) i ''Intégrales'' ([[1925]]). Amb ''Arcana'' ([[1927]]) va retornar a l'orquestra i va posar fi al seu període més productiu. Durant aquest període a Nova York va donar lliçons i entre altres alumnes va tenir a [[Ignacio Fernández Esperón]].
Va residir a París durant cinc anys, durant els quals va escriure ''Ionisation per a orquestra de percussió'' ([[1931]]). També es va interessar pels instruments electrònics i va compondre per a dos [[Theremins]] o [[ones Martenot]] a ''Equatorial per a baix, metalls, teclat i percussió'' ([[1934]]). ''Densitat 21.5'' ([[1936]]) va ser la seva última obra completada en les dues dècades següents. Durant aquest temps va fer plans per a ''Espace'', obra que faria ús simultani d'ones de ràdio de tot el món. Gràcies al desenvolupament de la música electrònica, va produir ''Déserts'', per a vent, percussió i cinta ([[1954]]) i un ''Poème électronique'' ([[1957]]-[[1958]]). Els seus últims anys es va dedicar a projectes sobre la nit i la mort, com ''Nocturnal'', obra inconclusa, per a cor i orquestra de cambra ([[1961]]).
| |||