Diferència entre revisions de la pàgina «Atelopus mucubajiensis»

cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
==Distribució geogràfica==
 
És una espècie endèmica de [[Veneçuela]], la qual només és coneguda de la localitat tipus (propera a la llacuna de Mucubají i els seus voltants, al Parc Nacional Sierra Nevada de la serralada de Mèrida). Aquesta distribució podria estendre's fins a la vall del riu Santo Domingo ja que és on es va obtindre el darrer registre d'un exemplar d'aquesta espècie. Viu als voltants dels rierols i en àrees pristines situades entre 2.250 i 3.500 m d'altitud, tot i que també se'n pot trobar en àrees conreades.<ref name="29: 600-612."></ref><ref name="105: 327-344."></ref><ref name="[[Colòmbia]]: 158."></ref><ref name="La Marca, E., [[1992]]."></ref><ref name="39-41."> La Marca, E., [[1994]]. Descripción de un género nuevo de ranas (''[[Amphibia]]'': ''[[Dendrobatidae]]'') de la Cordillera de Mérida, Venezuela. Anuario de Investigación 1991, [[Universidad de Los Andes]], Instituto de Geografía y Conservación. [[Mèrida (Veneçuela)|Mèrida]]: 39-41.</ref><ref name="Lötters, S., [[1996]]. "> Lötters, S., [[1996]]. The Neotropical toad genus ''[[Atelopus]]'': Checklist-Biology-Distribution. Vences and Glaw Verlag. [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Alemanya]].</ref>
 
==Estat actual de les poblacions==
 
Aquesta espècie es considerava molt abundant a la localitat tipus<ref name="29: 600-612."></ref> però, cap al 1990, un estudi exhaustiu de més de 300 hores de mostreig només en va registrar l'observació d'un exemplar.<ref name="La Marca, E. i Reinthaler, H. P., [[1991]]."> La Marca, E. i Reinthaler, H. P., [[1991]]. Population changes in ''[[Atelopus]]'' species of the cordillera de Mérida, Venezuela. Herpetological Review 22(4): 125-128.</ref> En altres exploracions realitzades entre els mesos de febrer i maig del 1994, per a un total de 51 hores de mostreig al Parc Nacional Sierra Nevada (on l'espècie era històricament abundant), només se n'hi van trobar sis capgrossos i un mascle mort.<ref name="Lötters, S., [[1996]]. "></ref> No es va poder aconseguir cap nova observació d'aquesta espècie fins a l'octubre del 2004 quan un vilatà va capturar-ne una femella a la vall del riu Santo Domingo (a tocar de la carretera principal entre Mèrida i Barinas, el qual és un indret força alterat per les construccions humanes i conreus de patates i altres hortalisses), el qual és abundant en truites de riu.<ref name="Barrio-Amorós, C. L., [[2004]]."> Barrio-Amorós, C. L., [[2004]]. ''Atelopus mucubajiensis'' still survives in the Andes of Venezuela: Preliminary report. Froglog 66(2-3).</ref> Se'l considera En Perill Crític per part de l'Avaluació Global dels Amfibis i la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN).<ref>IUCN, Conservation International y NatureServe, [[2006]]. Global Amphibian Assessment.</ref>
 
==Amenaces==
 
Possiblement, fou afectada pel fong ''[[Batrachochytrium dendrobatidis]]'' i canvis climàtics a la localitat tipus. De fet, el darrer exemplar conegut (la femella del 2004) estava infectat amb [[quitridiomicosi]]. Tot l'hàbitat d'aquesta espècie està força intervingut per la introducció de coníferes exòtiques (Pinus spp.), per l'extracció de fusta i per incendis recurrents.<ref name="[[Colòmbia]]: 158."></ref> A més, a les masses d'aigua que fa servir (com ara, el riu Santo Domingo i la llacuna de Mucubají) són presents diverses espècies de truites de riu exòtiques (''[[Salmo]]'' sp. i ''[[Oncorhynchus]]'' sp.), les quals són depredadors potencials d'aquest amfibi i dels seus capgrossos.<ref name=="Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]. "> Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]. ''Libro Rojo de la Fauna Venezolana'' (2a ed. reim.). Provita, Fundación Polar. [[Caracas]]. 472 pp.</ref> Segons un estudi climatològic de la regió entre els anys 1969 i 1995, es va veure que el règim biestacional local va evolucionar cap a un règim tetraestacional o sense patró definit (especialment entre els anys 1984-1995), quan es van presentar períodes consecutius anormalment secs que van arribar a perllongar-se durant sis mesos, la qual cosa va influir en la disminució de les poblacions d´''Atelopus mucubajiensis'' ja que aquests períodes de sequera extrema afavoreixen el contagi de malalties (alguns dels anys secs van estar associats al fenomen d'[[El Niño]]). Aquestes variacions climàtiques i la sinergia amb altres factors podrien ésser els responsables de la declinació d'aquesta espècie.<ref name="Santiago-Paredes, S. i La Marca, E., [[2006]].">Santiago-Paredes, S. i La Marca, E., [[2006]]. Comportamiento del clima a finales del siglo XX en los altos Andes venezolanos y el declive de ''Atelopus mucubajiensis''. Herpetotrópicos 3(1): 7-20.</ref>
Es troba amenaçada d'[[extinció]] per la pèrdua del seu [[hàbitat]] natural.
 
==Referències==
{{referències|2}}
</div>
 
==Bibliografia==
 
{{refbegin|2}}
{{refend}}
 
==Enllaços externs==
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
77.477

modificacions