Revisió del 18:51, 28 abr 2017 modifica Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.067 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:58, 28 abr 2017 modifica desfés Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 967.662 edits retocs de format Edició següent →
Línia 1: ~~{{MF}}~~ {{llibre}} '''''De lleis''''' (''De legibus'') és un tractat escrit per [[Ciceró\|Marc Tul·li Ciceró]], basat en l’obra de [[Plató]], ''[[Les Lleis]].'' És de datació inexacta, entre l’any 45 i 43 aC. Altres autors afirmen que va ser escrit l’any 52 aC. És un diàleg polític entre el mateix autor (Marc), el seu germà Quint i el seu amic Àtic. Reflexiona sobre la Llei de manera filosòfica, les lleis religioses i les lleis polítiques. La conversa té lloc a Arpino, on està situada la vil·la de Ciceró, durant un llarg dia d’estiu. <ref name=":0">{{Ref-llibre\|cognom=Ciceró\|nom=Marc Tul·li\|títol=De legibus\|url=\|edició=\|llengua=Llatí i castellà\|data=1956\|editorial=Universidad de Puerto Rico\|lloc=San Juan\|pàgines=\|isbn=}}</ref> === ~~'''~~Context~~'''~~ === Aquesta obra pertany a un moment de plenitud en la vida de [[Ciceró]]. Quan la va escriure tenia uns 55 anys. Així doncs, queden lluny els anys en què s’iniciava en la filosofia i la retòrica o que es dedicava a la poesia. Havien passat uns trenta anys des de la seva primera gesta com advocat i també cert temps des del seu viatge a Grècia, el qual el va enriquir de coneixements filosòfics. Linha 10 ⟶ 9: Ciceró podia pensar que la constitució de la ''[[De re publica\|res publica]]'' s’apropava a la perfecció. Amb aquest optimisme escriu ''de republica'' i idea ''de legibus''. És un moment de maduresa i d’experiència, la qual el permet ser exemple de vida política i jurídica del poble romà. La composició de ''de legibus'' arriba en el cim del seu destí polític i en la plenitud de les seves facultats intel·lectuals. És un moment d’optimisme i calma i això es reflecteix en el resultat de l’obra, tot i que ja comencen a fer-se palesa les desgràcies públiques. <ref name=":1">{{Ref-llibre\|cognom=Ciceró\|nom=Marc Tul·li\|títol=Las Leyes, Catilinarias\|url=\|edició=3ª edició\|llengua=llatí i castellà\|data=2000\|editorial=Centro de Estudios Políticos y Constitucionales\|lloc=Madrid\|pàgines=\|isbn=}}</ref> === ~~'''~~Estructura, temes i continguts~~'''~~ === El tractat està compost per tres llibres amb algunes llacunes, especialment al tercer llibre. Per tant, aquesta obra no ens ha arribat completa i molt probablement, originàriament, va ser més llarga. Així doncs, pot ser en total eren cinc llibres, però només se n’han conservat tres, i amb alguns talls. ==== ~~'''~~Llibre primer~~'''~~<ref>{{Ref-web\|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg1.shtml\|títol=Cicero: de Legibus I\|consulta=2017-04-28}}</ref> ==== És de caràcter filosòfic i tracta sobre la Llei en general: * Introducció (1-18): els tres personatges comencen parlant de la història com a ciència, utilitzant com a pretext un arbre històric. Àtic i Quint animen Ciceró a escriure història, donat que no hi ha qualitat en els treballs històrics ja realitzats. Tot i això, Ciceró es declara incapaç de poder-ho fer al·legant falta de temps. Explica que les seves intencions eren abandonar l’eloqüència i dedicar-se a la història i al dret perquè la gent li pogués demanar consell. En aquest moment Àtic l’anima a parlar de dret però Ciceró diu que els temes jurídics tenen poca importància. Llavors Àtic suggereix exposar les lleis que corresponen a l’Estat ideal definit i explicat a la ''República''. Ciceró accedeix a fer-ho començant per les arrels filosòfiques. Linha 23 ⟶ 22: * Conclusió: Elogi de la saviesa. Quint vol tornar al tema definint regles de vida individuals i socials. Ciceró continua amb un elogi a la saviesa, la qual fa bons i feliços als homes, especialment quan es pot difondre gràcies a l’eloqüència. ==== ~~'''~~Llibre segon~~'''~~<ref>{{Ref-web\|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg2.shtml\|títol=Cicero: de Legibus II\|consulta=2017-04-28}}</ref> ==== Explica les lleis religioses: * Introducció: La doble pàtria (1-7). Àtic suggereix anar cap a un altre lloc i continuar la conversació allí admirant el paisatge d’Arpino. Aquest paisatge és especial per a Ciceró, ja que va ser el seu lloc natal. A partir d’això comença un debat en relació a la pàtria municipal. Linha 30 ⟶ 29: * La qüestió dels ''sacra privata'' (46-69). Es tracten els ritus privats relacionats amb els drets dels ''manes''. Es condemna la tendència dels pontífexs a supeditar el dret diví al dret civil. Marc formula regles per als ritus funeraris. Aquest llibre s’acaba amb una breu conclusió. ==== ~~'''~~Llibre tercer~~'''~~<ref>{{Ref-web\|url=http://www.thelatinlibrary.com/cicero/leg3.shtml\|títol=Cicero: de Legibus III\|consulta=2017-04-28}}</ref> ==== Aborda les lleis polítiques: * Introducció: idea general del magistrat (1-5). Ciceró explica que la llei necessita el poder del magistrat per poder ser aplicada i diu que tot el poble ha de respectar el magistrat. Linha 36 ⟶ 35: * El final del llibre (47-49). Àtic demana examinar els drets dels magistrats. Marc accedeix i explica la seva intenció de tractar el ''ius potestatum''. Però aquí s’acaba el text que ens ha arribat i no tenim informació de com continuava el text original. <ref name=":0" /> === ~~'''~~Fonts i influències~~'''~~ === És difícil d’assegurar quin autor va ser la font principal de Ciceró per composar ''de Legibus''. Paneci, que va ser el fundador de l’Estoa Mitjana, [[Antíoc d'Ascaló\|Antíoc d’Ascaló]] que va intentar harmonitzar les doctrines de l’Acadèmia amb les peripatètiques i les estoiques i [[Posidoni]] podrien haver estat els autors que el van influir més en les seves idees filosòfiques. Probablement, Ciceró es va inspirar en el rerefons de la filosofia estoica menys rígida i més adaptable al pensament romà. Per a ''Les'' ''lleis'' en si, Ciceró fa ús dels seus coneixements. De petit havia après les [[Lleis de les dotze taules\|XII Taules]] de memòria. A més a més, l’estudi amb els dos Mucis Escévolas, [[Àugur\|l’àugur]] i el [[Pontífex romà\|pontífex]], li havien proporcionat coneixement de literatura jurídica, de les obres de [[Sext Eli Pet]] i de Luci Acili. L’amistat amb [[Marc Terenci Varró\|Varró]] també l’havia familiaritzat amb les obres sobre l’antiguitat. És probable que les obres de [[Luci Eli Preconi Estiló\|Luci Eli Estiló Preconi]] també fossin una influència per a ell, ja que va ser el seu deixeble. Al tercer llibre cita la monografia ''de potestatibus'' de Juni Cogno Gracà, per tant, també la utilitzaria per escriure part del llibre III. Ciceró reconeix [[Plató]] com a model. Tot i que tradueix alguna de les seves idees, és una clara influència formal. <ref name=":1" /> === ~~'''~~Llegat~~'''~~ === Va ser un diàleg molt poc llegit i només el citen [[Lactanci]] i [[Macrobi (gramàtic)\|Macrobi]]. La poca popularitat potser es deu al fet que és una obra incompleta que no va ser revisada ni publicada per l’autor. A més a més, aquesta obra es va incloure al final de tot del ''Corpus'' de les obres filosòfiques de Ciceró, la qual cosa va facilitar encara més la pèrdua de contingut. La primera traducció al castellà que hi ha constatada de ''de legibus'' és de Francisco Navarro Calvo en ''Las Obras Completas'' de Ciceró, publicat per la Biblioteca Clásica l’any 1884.<ref name=":1" /> === ~~'''~~Transmissió textual~~'''~~ === El text ens ha arribat a través del ''Codex Vossianus 84'' (finals del segle IX/principis del X''); Codex Vossianus 86'' (s. XII); ''Codex Heinsianus'' 118 (s. XI). Aquests tres còdex es troben a Leiden (Països Baixos), a la Bibliotheek der Rijksuniversiteit.<ref name=":1" /> Linha 53 ⟶ 52: == Bibliografia == * CICERÓ, Marc Tul·li. ''De legibus''. San Juan: Universidad de Puerto Rico, 1956 * CICERÓ, Marc Tul·li. ''Las Leyes. Catilinarias.'' 3ª Ed. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000. * CICERÓ, Marc Tul·li. ''Tratado de la República. Tratado de las Leyes. Catilinarias.'' México: Porrúa, 1973 [[Categoria:Obres de Ciceró]]

Les Lleis (Ciceró): diferència entre les revisions