Escola de Frankfurt: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'organització}}[[Fitxer:AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2.png|thumb|right|[[Theodor Adorno|Adorno]] i [[Max Horkheimer|Horkheimer]], exponents de l'Escola.|362x362px]]

Es coneix com '''Escola de Frankfurt''' una tendència filosòfica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats entorn de l’l'[[Institut für Sozialforschung]] de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]], creat el [[1922]]. El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripciól'adscripció al [[marxisme]] com a base de les seves reflexions. No obstant això, es tracta en tots els casos d’und'un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la [[psicoanàlisi]], per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la [[tecnologia]], la [[societat de consum]], l’alienaciól'[[alienació]] o l’autoritarismel'[[autoritarisme]]. El pressupòsit d’aquestad'aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordrel'ordre establert, tant en l’àmbitl'àmbit individual com col·lectiu, en un sentit pretesament [[Esquerra|progressista]].

PrincipalsLes principals figures de l'escola van tractar d'aprendre a sintetitzar les obres de pensadors tan diversos com [[Immanuel Kant|Kant]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], [[Karl Marx|Marx]], [[Sigmund Freud|Freud]], [[Max Carl Wilhelm Weber|Weber]] i [[György Lukács|Lukács]].

Entre alguns dels principals pensadors d'aquesta escola esmentemdestaquen [[Theodor Adorno]], [[Max Horkheimer]], [[Herbert Marcuse]], [[Erich Fromm]], [[Walter Benjamin]], els quals són la representació de la primera generació de l'Escola. Pel que fa a la segona generació tenim [[Jürgen Habermas]] i [[Karl-Otto Apel|Karl Otto Apel]].

L'Escola de Frankfurt es va iniciar el 1924, en la cinquena etapa de la [[filosofia alemanya]], després de: [[Immanuel Kant|Kant]] i [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]]; [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]]; [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzche]] i finalment l’esclatl'esclat de l’existencialismel'existencialisme de [[Martin Heidegger|Heidegger]], la fenomenologia de [[Edmund Husserl|Husserl]] i l’ontologial'ontologia de [[Eduard von Hartmann|Hartmann]]. La producció filosofica alemanya va reunir al seu voltant un cercle de filosofs i cientifics socials de mentalitat marxista, units a finals dels anys 20. En aquest grup destaquen noms com [[Theodor Adorno]], [[Max Horkheimer]], [[Walter Benjamin]], [[Herbert Marcuse]], [[Leo Löwenthal]], [[Erich Fromm]], [[Jürgen Habermas]]...Podríem dir que l’Escolal'Escola de Frankfurt va ser l’ultiml'ultim sospir de la Filosofia alemanya en la seva edat d’ord'or. Va ser creat per [[Felix Weil]], financer del grup, [[Max Horkheimer]], [[Theodor Adorno]] i [[Herbert Marcuse]], en un moment d’agitaciód'agitació política i econòmica a Alemanya. L’EscolaL'Escola de Frankfurt, anomenada inicialment Institut d’Investigaciód'Investigació Social, tenia diferents punts:

* Una obertura constant al pensament d’altresd'altres filòsofs com Nietzche o [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]].

Aquests membres observaven en forma de sorpresa l’esclatl'esclat de la [[Revolució Russa]], el sorgiment del [[feixisme]] i el [[nazisme]], marcant cada un d’ellsd'ells. Això farà que s'exiliïn i arribin als EUA. El seu primer treball va ser Estudis sobre Autoritat i Familia, on es qüestionava la vocació de la classe obrera en la revolució industrial.

La història de l’Escolal'Escola de Frankfurt, amb la creació de l'Institut d’Investigaciód'Investigació Social, comprèn un període tan extens, que coincideix en certa mesura, amb la història del segle XX. Allò que volia, doncs, era establir una teoria capaç d’interpretard'interpretar els grans canvis que tenen lloc a principis de segle. Discutien entre els membres per tal d’entendred'entendre un món que acabava de superar una guerra de proporcions globals, que es va trobar amb la multiplicació dels mitjans de comunicació, juntament amb la fi de l’autonomial'autonomia de l’economial'economia i la cultura. Per tant, els diversos problemes experimentats al llarg del segle XX va portar aquesta escola a reflexionar sobre la societat moderna. En conclusió,  la diversitat de temes i debats en què van participar aquests teòrics està fora de qualsevol dubte, però el terme en concret d’Escolad'Escola de Frankfurt va aparèixer només als anys 50. Alguns dels temes més estudiats per aquesta escola van ser:

* La qüestió de l’Estatl'Estat i les seves formes de legitimitat en la societat moderna de consum

Així doncs, veiem que els pensaments dels membres es caracteritza per una gran heterogeneïtat, cosa que fara que alguns estudiosos qüestionin la idea de l’Escolal'Escola. La primera generació de l’Escolal'Escola de Frankfurt va englobar diferents membres. [[Max Horkheimer]], [[Felix Weil]] i [[Friedrich Pollock]] van ser els fundadors. Quan Horkheimer es va convertir en director, va proposar un ambiciós programa d’investigaciód'investigació interdisciplinari, el que explica la gran varietat de temes, i que per tant, es va reunir amb experts de diversos camps. Així doncs, [[Erich Fromm]] amb la psicoanàlisi; Horkheimer i [[Herbert Marcuse]] amb la filosofia; [[Leo Löwenthal|Leo Lowenthal]] i [[Theodor Adorno]] en l’artl'art o teòrics en ciència i dret polític com [[Franz Neumann]] i [[Otto Kirchheimer]]. A més de [[Henryk Grossmann]] i [[Friedrich Pollock]] en el camp de l’economial'economia. L’objectiuL'objectiu dels seus fundadors i de tota la primera generació va ser presentar un model marxista que podria ser una alternativa al conflicte que va dividir aquest pensament. Per altra banda, el terme “Escola de Frankfurt”, com s’explicas'explica anteriorment, es tardà, i sorgeix només després de la guerra. Per tant, després de la guerra, el 1945 l’institutl'institut torna a Frankfurt i adquireix el terme, però completament reformat. Des dels anys 50, l’únicl'únic punt en comú en les obres de l’Escolal'Escola de Frankfurt és la referència constant a la teoria crítica, la qual cada autor la reellegeixrellegeix i la reinterpreta a la seva manera. Segons Horkheimer, la teoria crítica no es limita a descriure el funcionament de la societat, però volen entendre-ho a la llum d’unad'una emancipació possible i bloquejada per la lògica mateixa de l’organitzaciól'organització social existent, sent efectivament una societat de dones i homes lliures i iguals. En fer una anàlisi de la teoria tradicional i la formulació d’und'un nou model de la teoria crítica orientada cap a l’emancipaciól'emancipació social, Horkheimer considera la primera teoria positivista i a més, cientificista. Però des de la dècada de 1960, amb la mort d’Adornod'Adorno, fa un gir, i comença el que alguns anomenen la segona generació de l’Escolal'Escola de Frankfurt, amb [[Jürgen Habermas]] i la seva teoria de l’acciól'acció comunicativa. Habermas buscà recolzar la seva teoria crítica en una filosofia del llenguatge, basat en una pragmàtica universal i proporcionant la base per a l’acciól'acció comunicativa. Habermas no acceptarà el pessimisme en la Dialèctica de la Il·lustració i entendrà que una teoria crítica de la societat no es pot fer únicament en termes d’unad'una crítica de l’economial'economia política. A més, reconeixerà que la percepció del món contemporani d’aquestsd'aquests filosofs està carregat d’unad'una forta manca de fe en la possibilitat de guanyar l’humanismel'humanisme, ja que parteixen de les seves experiències amb les formes d’irracionalitatd'irracionalitat que es van desenvolupar a partir de la guerra i el [[feixisme]].

El que Habermas proposa és tornar a pensar la possibilitat i l'emancipació present en els mecanismes de participació de l'Estat democràtic de dret, que es va convertir en el seu principal tema de recerca des de la dècada de 1990, la formulació d'un nou concepte de racionalitat, diferent de la que ja s'ha indicat en la Dialèctica de la il·lustració, que és la racionalitat instrumental. Proposa un tipus de racionalitat comunicativa, orientada a la comprensió i l’emancipaciól'emancipació social.

# Abans i durant la [[Segona Guerra Mundial]]: quan Horkheimer era la principal influència en l’avançl'avanç dels treballs i la creença en una "possible emancipació a través d'una revolució proletària"

La idea del reconeixement se separa en diversos conceptes com per exemple el concepte d’intersubjectivitatd'intersubjectivitat, en la qual les diferents formes de sociabilitat apareixen en el curs del conflicte en el reconeixement d’unad'una identitat ètnica racial.

Honneth en general basa el seu punt de vista sobre el concepte de reconeixement del jove [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] assenyalant que els conflictes no només es produeixen per la lògica de la mateixa conservació dels individus, però considera que la integració és duta a terme a partir de la lluita pel reconeixement intersubjectiu on les formes són: l’amorl'amor, el dret i la solidaritat.

L’autorealitzacióL'autorealització de l’individul'individu ha de tenir aquestes tres esferes i a les tensions socials i conflictes morals que es produeixen en l’àmbitl'àmbit intersubjectiu de reconeixement.

En l’àmbitl'àmbit del dret i les relacions jurídiques, la història demostra que la conquesta de la social-liberal, polític, dóna a conèixer la integració de l’individul'individu a la societat i el reconeixement de l’autonomial'autonomia individual. A través dels mètodes adequats per reconèixer com a éssers dotats d’igualtatd'igualtat, l’últimal'última bola de reconeixement es du a terme com el reconeixement mutu de les qualitats individuals dels valors existents en una comunitat específica, en l’esferal'esfera de la solidaritat.

La lluita pel reconeixement apareix quan la falta de respecte i de reconeixement: la violència posa en perill la integritat física i psicològica, és una falta de respecte a l’amorl'amor; la violació dels drets individuals i socials i la manifestació radical és l’esclavitudl'esclavitud, és una falta de respecte per les normes jurídiques irrespectuoses i la degradació social afecta als sentiments individuals d’honord'honor i la dignitat, és la manca de respecte a la solidaritat. Aquesta manca de respecte a qualsevol de les formes de reconeixement és el que du a terme conflictes socials.

# És una teoría "general" i "abstracta", que es considera autónomaautònoma i independent del marc històric i social en què sorgeix.

# És una "teoria pura", en el sentit d'entendresentendre's com a "mera teoria".

# Prossegueix un plantejament que és, en el seu origentorigen, hegeliano-marxista, de manera que la teoria està arrelada en el marc i contingut social del pensament i interrelacionada amb la instància social i econòmica.

En aquest sentit, l'Escola de Frankfurt ha mostrat la falsetatfalsedat de la pretesa neutralitat valorativa de la teoria, i en particular de la ciència, tal com l'entenia [[Max Weber]]. Per a l'Escola de Frankfurt la teoria ha d'estar al servei de la transformació pràctica de la societat. En definitiva, la Teoria Crítica sorgeix davant l'experiència històrica de la irracionalitat de la societat industrial que porta a la deshumanització. En aquest sentit, la pregunta clau de l'Escola és la de les raons que portaren a la destrucció de la Raó per la Raó mateixa.

El [[Marxisme cultural]] no es va iniciar als anys 60, sinó el 1919 un cop finalitzada la [[Primera Guerra Mundial]]. La teoria Marxista havia previst que en l’hipotèticl'hipotètic cas d’unad'una gran guerra europea, la classe obrera d’Europad'Europa lluitaria per enderrocar el capitalisme i crear el comunisme. Però el fet és, que el 1914, quan la guerra va arribar, això no va succeir. Dos teòrics Marxistes, [[Antonio Gramsci]] a Itàlia i [[György Lukács|Georg Lukacs]] a Hongria coincidien en la mateixa resposta a l'hora de respondre el perquè no havia set possible. Afirmaven que la cultura Occidental, juntament amb la religió cristiana havien cegat a la classe obrera que el Comunisme era impossible a l’Oestl'Oest. El 1923, inspirats en part per Lukacs, un grup de marxistes alemanys va establir un grup de pensadors a la [[Universitat de Frankfurt]] anomenat ''Institut per la Investigació Social''. Aquest, en breusbreu, va ser conegut com l’Escolal'Escola de Frankfurt i va convertir-se en el creador del [[Marxisme cultural]].

== Principals pensadors de l'Escola de Frankfurt ==

* [[Theodor Adorno|Theodor Adorno:]] És probablement el pensador més rellevant de l’Escolal'Escola de Frankfurt. A la Universitat de Frankfurt va estudiar filosofia, sociologia, psicologia i música; àrees sobre les quals va realitzar importants contribucions teòriques. El més proper col·laborador de la direcció de Horkheimer. Les seves obres filosòfiques més importants són ''Dialèctica de la Il·lustració (Dialektik der Aufklärung'', 1947, de la qual n'és coautor [[Max Horkheimer]]) i ''Dialèctica Negativa'' (''Negative Dialektik'', 1967).<ref>{{Ref-web|url = http://epistolari.blogspot.com.es/2009/08/notes-sobre-lescola-de-frankfurt-iii.html|títol = Epistolari: Notes sobre l'Escola de Frankfurt. III. Theodor W ...|consulta = |llengua = català|editor = |data = }}</ref>

* [[Max Horkheimer|Max Horkheimer:]] Va ser nomenat director de l’Institutl'Institut el 1930. Va ser un dels fundadors i el principal animador del grup. Va iniciar un programa de recerca sota el nom de "teoria crítica de la societat", on explorava des d'una perspectiva global les relacions entre diferents àmbits com l’economial'economia, la historia o la sociologia. Juntament amb [[Theodor Adorno|Theodor W. Adorno]] van redactar el que serà l’obral'obra més emblemàtica i polèmica de l’Escolal'Escola de Frankfurt, ''Dialèctica de la il·lustració.'' <ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/~lvallmaj/taller/atcontem/context/frankfur.htm|títol = Escola de Frankfurt - Xtec|consulta = |llengua = Català|editor = |data = }}</ref>

* [[Walter Benjamin]]: Assagista, crític literari, traductor, filòsof i sociòleg de la cultura. També va ser un dels membres més importants de l’Escolal'Escola de Frankfurt. Era una persona totalment influenciada per doctrines com el materialisme marxista, l’idealismel'idealisme de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] o el misticisme jueu de [[Gershom Scholem]]. Benjamin va ser un fort admirador de la llengua i cultura francesa, i va traduir a l’Alemanyl'Alemany obres fonamentals de [[Charles Pierre Baudelaire|Charles Baudelaire]] i Proust. Per tant, la seva tasca de traductor és essencial per a aquells que estudien la literatura.<ref>{{Ref-web|url = http://www.infoescola.com/biografias/walter-benjamin/|títol = Walter Benjamin - InfoEscola|consulta = |llengua = Gallego|editor = |data = }}</ref>

* [[Herbert Marcuse|Herbert Marcuse:]] Filòsof i sociòleg alemany, i una de les figures bàsiques de l’Escolal'Escola de Frankfurt. Van ser claus els seus llibres, les seves idees i la seva participació en els grans moviments que van mobilitzar Europa i els Estats Units als anys seixanta, influenciant als líders juvenils que s’hans'han format i han influït en l’actualitatl'actualitat.<ref>{{Ref-web|url = http://arlindenor.com/2016/01/15/8370/|títol = Herbert Marcuse, o filósofo da contestação e a Escola de ...|consulta = |llengua = portugués|editor = |data = }}</ref>

* [[Günther Anders]]: Va ser un dels assagistes i filòsofs més importants de la llengua alemanya durant el segle XX. Va ser un dels pioners en reflexionar sobre els efectes de la tecnologia i els mitjans de comunicació. Destaca per ''Die antiquiertheit des Menschen''  (¨La naturalesa antiquada de l’homel'home¨) on mostra les seves reflexions sobre els efectes dels mitjans de comunicació.

* [[Alfred Sohn-Rethel|Alfred Sohn-Rethel:]] Filòsof i economista marxista basat en l’epistemologial'epistemologia. Podríem destacar la seva influència sobre dos camps: la naturalesa de l’abstracciól'abstracció real i l’estudil'estudi de les polítiques econòmiques que van afavorir el sorgiment del feixisme alemany. Tot i tenir diferents obres importants, cal destacar ''Economy and class structure of German fascism'' (Economia i Classe Estructura del feixisme alemany).

* [[Leo Löwenthal|Leo Löwenthal:]] Va ser un sociòleg alemany, caracteritzat per la seva reflexió filosòfica de la literatura, partint des d'una anàlisi crítica i impecable de l'existent. Va ser un dels membres fundadors de l’Escolal'Escola de Frankfurt, on comença investigacions sobre la sociologia i la literatura, i on entra en connexió amb [[Erich Fromm]] i la psicoanàlisi. Va dur a terme diferents treballs sobre la sociologia de la literatura com els seus Estudis sobre la literatura europea del Renaixement a la Modernitat. Cal destacar dues de les seves obres: ''Literatura y cultura de masas'' i ''La conciencia cívica en la literatura.''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ecured.cu/Leo_Lowenthal|títol = EcuRed, conocimiento con todos y para todos|consulta = |llengua = espanyol|editor = |data = }}</ref>

* [[Franz Neumann]]: Activista polític, advocat i escriptor alemany que analitzà la tendència de l’individul'individu a simpatitzar amb moviments totalitaristes, quan aquest es troba sota els efectes psicològics de la por. Així doncs, posava de manifest les repercussions del fenomen psicològic de la por en les democràcies de la postguerra. Concretament en l’Escolal'Escola de Frankfurt, aquesta orientació de Neumann és important, ja que articula una perspectiva de l’espail'espai públic que no es troba, per exemple, en les obres de Horkheimer i Adorno: tan sols els individus que estiguin lliures de les “limitacions internes” associades al fenomen psicològic de la por poden participar en l’espail'espai públic democràtic i actuar com a ciutadans.<ref>{{Ref-web|url = http://tdx.cbuc.es/bitstream/handle/10803/302800/tivr.pdf?sequence=2|títol = La teoria de la democràcia en l’Escola de Frankfurt: del projecte deliberatiu de Jürgen Habermas a l’eticitat democràtica d’Axel Honneth|consulta = |llengua = català|editor = |data = }}</ref>

* [[Friedrich Pollock|Friedrich Pollock:]] Va ser un sociòleg, economista i filòsof alemany adscrit a l'Escola de Frankfurt i cofundador de l’Institutl'Institut d'Investigació Social. Pollock des de la dècada de 1930 va desenvolupar la seva tesi sobre el Capitalisme d'Estat. Aquesta tesi servia tant per als sistemes liberals clarament intervinguts per l'Estat, com per l'experiment soviètic que era considerat com una prova d'aquesta tendència general de l'Estat a intervenir en l'economia. La seva tesi englobava el sorgiment en ambdues societats, capitalistes i socialistes, de la intervenció de l'Estat. L'anàlisi econòmica de Pollock va fer una contribució significativa en el procés de construcció de la teoria filosòfica dels dos principals representants de l'Escola de Frankfurt i li va donar un impuls important a la formulació de l'obra cimera Dialèctica de la Il·lustració de Max Horkheimer iTheodor Adorno.

* [[Erich Fromm|Erich Fromm:]] Va ser un psiconalistapsicoanalista alemany nacionalitzat als Estats Units, ja que va haver d'emigrar allà l'any 1934. Un cop allà va ser director de l'escola de medicina de Mèxic on va aplicar la psicoanàlisi a les investigacions historiosocialshistorico-socials. Anteriorment va ser professor a l'Institut de Psicoanàlisi de FranfurtFrankfurt que estava adscrit a l'Escola de Frankfurt on va desenvolupar elements d'una antropologia freudomarxista i va estudiar els factors socioeconòmics en el desenvolupament de la neurosi.

* [[Jürgen Habermas|Jürgen Habermas:]] Va estudiar Filosofia, Psicologia, Literatura Alemanya i Economia a la [[Universitat de Gotinga]], Zuric i la [[Universitat de Bonn]]. En aquesta última va dur a terme la seva tesi doctoral sobre [[Friedrich Schelling]]. Va ser el màxim representant de la segona generació de l'Escola de Frankfurt i un dels principals representants de la Teoria Crítica.

* [[Oskar Negt|Oskar Negt:]] És un Filòsof i Sociòleg alemany, tot i que va estudiar Dret i Filosofia a Gotinga i més tard va cursar estudis en Sociologia. A partir d'experiències pràctiques singnificativessignificatives per a ell va basar el seu pensament i les seves obres.