Sunifred II de Cerdanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula de polític}} |
|||
Línia 8:
==Vida política==
Des del [[941]] Sunifred passà a exercir plenament les funcions comtals administrant directament el nucli territorial originari, la Cerdanya, el Conflent i el Berguedà. Cap al [[945]] Guifré s’encarregà de regir les terres de Besalú, el Vallespir i el Ripollès tot i que amb una actitud subordinada respecte al germà gran. L’any 957 es produeix a Besalú, una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert i promoguda pel comte [[Borrell II]] de Barcelona <ref>{{Ref-publicació|cognom = Benet i Clarà|nom = Albert|article = Una revolta Berguedana contra el comte Oliva Cabreta|publicació = L'Erol : revista cultural del Berguedà, setembre 1983|url = http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/169598/250122|data = |pàgines = 29-34}}</ref> i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf, culminà en l'assassinat de Guifré II. Sunifred va aconseguir dominar l'alçament amb un exèrcit propi i confiscà els béns dels revoltats. El 958 els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta i la comtessa Ava actuaren com a marmessors del difunt i Sunifred adjunta als seus comtats el de Besalú i el Vallespir. Des d’aleshores fins que morí governà sol la totalitat de les terres que altre temps havia aplegat son pare, bé que a vegades es féu ajudar del seu germà Oliba. Durant aquests anys, Sunifred II i Oliba I feren donacions a Isarn vescomte de Conflent (959) dels béns confiscats al traïdor Unifred i juntament amb Miró Bonfill permutaren béns amb l'abadessa Fredeburga de [[monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]] (964).
No tenint el comtat de Cerdanya un bisbat propi, Sunifred va tenir interès a fomentar la implantació i desenvolupament dels monestirs dels seus dominis. L’any [[944]], juntament amb el comte [[Gausfred I]] d’Empúries, va emparar les actuacions del prior Tassi, de [[Monestir de Sant Pere de Rodes|Sant Pere de Rodes]], per remuntar aquest monestir i fer-lo independent. També col·laborà en la fundació de [[Sant Pere de Camprodon]] amb el seu germà Guifré II de Besalú.
Pel desembre del [[951]] viatjà fins a [[Roma]] juntament amb el bisbe [[Guisad II|Guisad]] d’Urgell, l’abat Arnulf de Ripoll, l’abat de [[Abadia de la Grassa|La Grassa]], el prior Tassi de
== Sunifred i l’abadia de Cuixà ==
Linha 20 ⟶ 19:
Durant el comtat de Sunifred apareix citada una segona església, dedicada a Sant Miquel i situada a l'oest de la de Sant Germà. Per aquest motiu el cenobi serà conegut a partir d'aleshores com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. El 17 de febrer del 956 l'abat Ponç i el comte Sunifred decideixen reconstruir aquest temple, ampliant-lo i convertint-lo en el temple principal de la comunitat. De fet, a la finalització d'aquest, es derrueix l'església de Sant Germà. El comte va morir abans de l'acabament de les obres, que van ser finalitzades pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred.
Sunifredfou un home piadós i atent envers l’Església i al nous corrents monàstics que emanaven aleshores de [[Orde de Cluny|Cluny]]. Reflex d’això, l’única donació disposada en el seu testament per a una comunitat de fora de la d’[[arquebisbat de Narbona]] és per al cenobi de [[Abadia de Cluny|Sant Pere de Cluny]].<ref name=":1" /> El [[965]], mort l’abat
== Mort de Sunifred ==
| |||