Atelopus oxyrhynchus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
| genus = [[Atelopus]]
| species = '''A. oxyrhynchus'''
| binomial = ''Atelopus oxyrhynchus''<ref>[http://www.catalogueoflife.org/col/details/species/id/7c46e1dfa2b93d3ff9e2cd975c9a4e07 Catalogue of Life] {{en}}</ref>
| binomial_authority = ([[George Albert Boulenger|Boulenger]], [[1903]])<ref>[[Boulenger, G. A.|George Albert Boulenger]], [[1903]]. On some batrachians and reptiles from Venezuela. Annales and Magazine of Natural History, series 7: 481-484.</ref><ref name="/54535/0 "> [http://www.iucnredlist.org/details/full/54535/0 Enrique La Marca, Irwin García, Rubén Albornoz, Juan Elías García-Pérez, [[2010]]. ''Atelopus oxyrhynchus''. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2010. Accedit a data [[29 d'abril]] del [[2017]].</ref>
| synonyms = }}
'''''Atelopus oxyrhynchus''''' és una [[espècie]] d'[[amfibi]] que viu a [[Veneçuela]].
Línia 18:
==Descripció==
Es tracta d'un [[gripau]] d'hàbits terrestres i diürns<ref name="Wells, K. D., [[2007]]."> Wells, K. D., [[2007]]. ''The Ecology and Behavior of Amphibians''. [[University of Chicago Press]], [[Chicago]].</ref><ref>Savage, J. M., [[2002]]. ''The Amphibians and Reptiles of [[Costa Rica]]: A Herpetofauna between Two Continents, between Two Seas''. [[University of Chicago Press]], [[Chicago]].</ref>, el qual es troba als voltants de [[rierol]]s i, ocasionalment, a sota d'arrels o roques
==Reproducció==
Les parelles reproductores es formen, sovint, molt abans de migrar cap a les seues zones de cria a finals dels mesos d'abril o maig. La posta dels ous té lloc al maig o juny i n'hi ha registres de parelles que s'han mantingut acoblades sexualment fins a 125 dies.<ref name="Dole, J. W. i Durant, P., [[1974]]."></ref> Els ous (grossos i sense pigmentació) són dipositats en forma de cadenes als rierols, on també es desenvoluparan els capgrossos.<ref name="/54535/0 "></ref> Igual que en altres espècies d'Atelopus, els ous són adherits a les roques i els capgrossos tenen ventoses a la part inferior del cos que els permet agafar-se a les roques en els trams de corrents ràpids.<ref name="Wells, K. D., [[2007]]."></ref>
==Alimentació==
Els exemplars adults es nodreixen d'[[insecte]]s, especialment d'[[Coleòpter|escarabats]], [[formigues]], larves de mosques, [[erugues]], [[àcars]] i [[paparres]].<ref>Durant, P. i Dole, J. W., [[1974]]. Food of ''Atelopus oxyrhynchus'' (''[[Anura]]: ''[[Atelopodidae]]'') in a Venezuelan cloud forest. ''Herpetologica'', 30(2): 183-187.</ref>
==Distribució geogràfica==
És una espècie endèmica de Veneçuela i restringida a la serralada de Mérida, la qual es troba als boscos humits propers a la ciutat de Mérida i de La Carbonera entre 2.100 i 3.350 m d'altitud.<ref name="La Marca, E., [[1992]]. "> La Marca, E., [[1992]]. Catálogo Taxonómico, Biogeográfico y Bibliográfico de las Ranas de Venezuela. Cuadernos Geográficos, 9. [[Universidad de los Andes]]. [[Mérida (Veneçuela)|Mérida]], [[Veneçuela]].</ref>
==Estat actual==
Descrita per a la ciència el 1903, era considerada com una de les espècies més abundoses del gènere Atelopus (vers el 1978, era possible comptar-ne prop de 50 exemplars en un sol dia). Setze anys després, el 1994, només se'n va poder observar un únic exemplar. Posteriorment, no se n'ha aconseguit cap registre després d'una dècada de constants exploracions en les localitats on es trobava.<ref name=": 39-41."></ref><ref>La Marca, E. i Lötters, S., [[1997]]. Monitoring of declines in Venezuelan ''[[Atelopus]]'' (''[[Amphibia]]'': ''[[Anura]]'': ''[[Bufonidae]]''). Pàgs. 207-213. A: La Marca, E. i Lötters, S. (Eds.). Herpetologia Bonnensis. Societas Europeae Herpetologicae. [[Bonn]], [[Alemanya]].</ref> A l'àmbit internacional se la considera En Perill Crític, encara que la condició de Probablement Extinta potser sigui la més escaient.<ref name="[[IUCN]], Conservation International i NatureServe, [[2006]]."> [[IUCN]], Conservation International i NatureServe, [[2006]]. Global Amphibian Assessment.</ref>
==Amenaces==
És probable que tingui les mateixes amenaces que han afectat a altres espècies del mateix gènere als Andes veneçolans (com ara, la infecció pel fong ''[[Batrachochytrium dendrobatidis]]''<ref name="/54535/0 "></ref><ref name="63: 291-310."> Fisher, M. C., Garner, T. W. J. i Walker, S. F., [[2009]]. Global emergence of ''[[Batrachochytrium dendrobatidis]]'' and amphibian chytridiomycosis in space, time, and host. ''Annual Review of Microbiology'', 63: 291-310.</ref>), a més dels canvis climàtics (la minva de les precipitacions i els canvis en la temperatura durant períodes perllongats durant la dècada dels vuitanta) són, potser, algunes de les causes de la seua disminució. Les anàlisis climàtiques mostren que la seua àrea de ditribució va experimentar períodes força secs entre els anys 1975 i 1995 (particularment, durant els anys 1982-1983, 1984, 1986-1987 i 1989, alguns dels quals correlacionats amb el fenomen de El Niño).<ref name="2(2): 63-71."> García, I. J., Albornoz, R. i La Marca, E., [[2005]]. Perturbaciones climáticas y disminución de ''Atelopus oxyrhynchus'' (''[[Amphibia]]'': ''[[Anura]]'') en los Andes de Venezuela. ''Herpetotropicos'' 2(2): 63-71.</ref> Aquestes variacions en la temperatura i humitat podrien haver tingut un paper important en el descens de les poblacions d'aquesta espècie i en l'augment de la incidència del fong abans esmentat.<ref name="La Marca, E., [[1992]]. "></ref><ref name="Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]. "> Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., [[2003]]. Libro Rojo de la Fauna Venezolana (2a ed. reim.). Provita, Fundación Polar. [[Caracas]], [[Veneçuela]].</ref><ref>Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., [[2006]]. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. ''[[Nature]]'' 439: 161-167.</ref> Ultra això, el seu hàbitat es troba amenaçat i sota pressió constant ja que és objecte de desforestació, incendis, contaminació de les masses d'aigua, activitats mineres i altres intervencions humanes.<ref name="/54535/0 "></ref>
==Conservació==
A Veneçuela és declarada com una Espècie en Perill d'Extinció mitjançant el Decret núm. 1486 (11/09/96).<ref>Decreto 1486: Especies en Peligro de Extinción. Gaceta Oficial, núm. 36.062- [[10 d'octubre]] del [[1996]]. [[Caracas]], [[Veneçuela]].</ref> La seua àrea de distribució es troba parcialment protegida pel Parc Nacional Sierra Nevada, però encara no s'ha avaluat quina efectivitat té aquesta protecció en relació amb l'espècie. Hom diu de dur a terme estudis sobre la qualitat de l'hàbitat (tant terrestre com aquàtic) en la seua àrea de distribució i efectuar anàlisis sobre les diverses causes o factors naturals i/o antròpics que van ocasionar la disminució dramàtica de les seues poblacions. Addicionalment, caldrien estudis per a determinar el seu estatus poblacional actual i prendre mesures més estrictes pel que fa a la protecció del seu hàbitat i de la seua àrea de distribució. En cas de trobar-ne exemplars, es podria avaluar l'alternativa de criar-los en captivitat amb finalitats de repoblament (tot i que cal destacar que el manteniment de les espècies d'Atelopus és difícil i una tasca molt especialitzada ja que els esforços que s'hi han fet en altres països només han aconseguit èxits parcials amb espècies que viuen en altituds més baixes). Aquesta darrera mesura és requerida davant la situació d'emergència en què es troba aquest gènere i dependrà de la imprescindible aliança entre agències governamentals, científics, conservacionistes i inversos privats.<ref name="/54535/0 "></ref>
==Observacions==
En [[castellà]] és coneguda com a ''sapito amarillo de Mérida'', ''sapito arlequín de Mérida'' o ''ranita amarilla de Mérida'', mentre que en [[anglès]] rep el nom de ''Merida harlequin frog'', ''Merida harlequin toad'' o ''Red-nosed stubfoot toad''.<ref name="/54535/0 "></ref><ref>[http://www.arkive.org/red-nosed-stub-footed-toad/atelopus-oxyrhynchus/ ArKive] {{en}}</ref>
==Referències==
Linha 38 ⟶ 57:
{{refbegin|2}}
* Barrio Amorós, C. L., [[2004]]. Amphibians of Venezuela Systematic List, Distribution and References, An Update. ''Review of Ecology in Latin America'' 9(3): 1-48.
* La Marca, E. i Reinthaler, H. P., [[1991]]. Population changes in ''[[Atelopus]]'' species of the cordillera de Mérida, Venezuela. Herpetological Review 22(4): 125-128.
* La Marca, E., [[1995]]. Crisis de biodiversidad en anfibios de Venezuela: estudio de casos. A: Alonso-Amelot, M.E. (ed.), ''La Biodiversidad Neotropical y la Amenaza de las Extinciones'', pàgs. 47-69. [[Universidad de los Andes]], [[Mérida (Veneçuela)|Mérida]], [[Veneçuela]].
* La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., García-Pérez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., [[2005]]. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (''[[Bufonidae]]'': ''[[Atelopus]]''). ''Biotropica'': 190-201.
* Lötters, S., [[1996]]. The Neotropical toad genus ''[[Atelopus]]'': Checklist-Biology-Distribution. Vences and Glaw Verlag. [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Alemanya]].
{{refend}}
==Enllaços externs==
* [http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=137118&src=0 The Taxonomicon] {{en}}
* [http://www.biolib.cz/en/taxon/id178378/ BioLib] {{en}}
== Referències ==
*
{{Bases de dades taxonòmiques}}
| |||