Evangeli de Pere: diferència entre les revisions

El relat de la passió de Jesucrist presenta importants diferencies respecta als [[evangelis canònics]]. Per una part es Herodes, no [[Ponç Pilat|Pilat]], el que ordena la execució de Jesús, i tan el monarca com els jutges, es nega'nneguen a declarar-se innocents de la sang de Jesús. En el relat de la crucifixió es troben frases diferents, com quan es diu (verset 10 <ref> Santos Otero, p. 377 </ref>), "Mes ell callava com si no sentis cap dolor", o, quan, en el moment anterior de la mort, Jesús crida: "¡Force meva, force meva, tu m'has abandonat!" (verset 19 <ref> Santos Otero, p. 379 </ref>), en lloc de "Deu meu, Deu meu, ¿per què m'has abandonat?" (Marc 15,34).

La diferencia més important amb els evangelis canònics, es la [[resurrecció]] de Jesús, de la que son testimonis directes els guardes romans i altres persones. Durant la nit, s'escolta "''una gran veu en el cel''" (verset 35 <ref>Santos Otero, p. 383 </ref>), s'obriren els cels i baixaren dos barons en mixt d'un gran resplendor. La pedra que tancava el sepulcre s'obrí, i els dos barons entraren dins. Seguidament els guardes veuen sortir del sepulcre a tres homes, "''dos d'ells servien de puntal a un tercer, i una creu al darrera de ells''" (verset 39 <ref> Santos Otero, pp. 383-384 </ref>). Els tres son de gegantescagran estatura. S'escolta una veu provenint dels cels, que pregunta:

"''¿Has predicat als que dormen?''" I la creu respon: "''Sí''" (verset 41-42).

Els testimonis explica'nexpliquen a Pilat els fets, qui reitera la culpabilitat dels jueus (verset 46). Aquests li suplica'nsupliquen que es guardi silenci, el que el governador consent. Al dia següent, [[Maria Magdalena]] arriba al sepulcre, el trobà buit, amb un jove vestit de blanc senta't sobre la sepultura, mol semblant al relat de Mateu (Mateu 28,1-8), encara que hi han algunes diferencies entre les dues versions. El manuscrit acaba a mitat d'un episodi que segurament descrivia l'aparició de Jesús al seus deixebles, en el verset 60:

"''Jo, Simó Pere, per la meva part, i Andreu, el meu germà, prenem les nostres xarxes i cerquem la mar, anant en companyia de [[Leví el d'Alfeo]]Alfeu, a qui el Senyor...''" <ref> Santos Otero, p. 387 </ref>).