Paraguai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -després de que +després que
m Corregit: La Organització > L'Organització
Línia 118:
El [[3 de febrer]] del [[1989]] es va produir el cop d'Estat protagonitzat pel general Andrés Rodríguez contra el dictador Alfredo Stroessner. Amb aquest cop acabava la dictadura més llarga de Paraguai. Després de dissoldre el Parlament, el general Rodríguez va convocar eleccions per a l'[[1 de maig]] i va anunciar la legalització de tots els partits, exceptuant el comunista.
 
En les eleccions del [[1 de maig]] del 1989, el candidat del Partit Colorado, Andrés Rodríguez, va aconseguir el 74,1% dels vots en l'elecció presidencial. Pel que fa a la elecció per diputats i senadors, el Partit Colorado va arribar al 66,4% (majoria de 2 / 3). La constitució de juny del [[1992]] va establir un sistema democràtic de govern i va millorar considerablement la protecció dels drets fonamentals. El maig del [[1993]], el candidat del Partit Colorado, [[Juan Carlos Wasmosy]], va ser elegit primer president civil del Paraguai desprès de gairebé 40 anys de governs militars durant els quals els observadors internacionals van considerar eleccions justes i lliures. El nou Congrés escollit amb majoria de l'oposició va manifestar ràpidament la seva independència de l'executiu i va rescindir la legislació passada pel congrés dominat pel Partit Colorado. Amb el suport dels Estats Units, La L'Organització d'Estats Americans, i altres països de la regió, el 1992 van veure la llum els treballs de la ''Convenció de Diputats Constituents'', sorgida de les eleccions celebrades un any abans. Això va permetre la sanció i la entrada en vigor de la nova Constitució.
 
Aquest fet no va resultar particularment favorable al destí de la República, doncs el govern de Wasmosy va resultar ser un dels pitjors de la història paraguaiana. Durant el seu mandat van haver-hi dues greus crisis financeres, el 1995 i 1997 que van eliminar del mercat gairebé la totalitat de les empreses financeres locals, sobrevivint només les entitats financeres d'origen estranger. La crisi també va afectar durament a la classe mitjana paraguaiana i va activar una crisi econòmica de la qual el país encara no n'ha sortit.