Fedora Barbieri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{infotaula de músic}}
'''Fedora Barbieri''' ([[Trieste]], [[4 de juny]] de [[1920]] - [[Florència]], [[4 de març]] de [[2003]]) fou una [[mezzosoprano]] [[italiana]].
Havia estudiat amb el mestre [[Luciano Bettarini]] abans de debutar oficialment a [[Florència]] el [[1940]]. El [[1942]] va debutar al teatre de [[La Scala]] de [[Milà]], lloc dels seus principals èxits, amb una funció de la Novena Simfonia de [[Beethoven]] sota la batuta de [[Victor de Sabata]]. Es va retirar el 1943 degut al seu matrimoni, però va reaparèixer el 1945.
El debut a la [[Metropolitan Opera]] va tenir lloc el [[1950]], en el paper de la [[princesa d'Éboli]] al ''[[Don Carlos (òpera)|Don Carlos]]'' de [[Giuseppe Verdi]]. També va cantar Eboli a la famosa producció de [[Luchino Visconti]] per al centenari de l'obra a la [[Royal Opera House]] de [[Londres]].
==Trajectòria==
Entre [[1955]], i [[1958]], fou un verdader ídol en l'[[Arena de Verona|Arena]] de [[Verona]], a causa de la seva veu espectacularment poderosa. El [[1957]], es presentà en el [[Liceu]] de [[Barcelona]] amb ''[[Il trovatore]]'' i en anys successius també i cantà l'Adalgisa de ''[[Norma (Bellini)|Norma]]'', l'Amneris d'''[[
Barbieri va ser una formidable cantant i actriu, i és sobretot recordada per les seves interpretacions al costat de [[Maria Callas]] a la dècada dels cinquanta. Entre els seus papers més memorables en destaquen quatre de verdians: Eboli, Quickly (''[[Falstaff (òpera)|Falstaff]]''), Azucena (''[[Il trovatore]]'') i Ulrica (''[[Un ballo in maschera]]''). Barbieri va ser també de les primeres cantants a interessar-se per les obres de [[Claudio Monteverdi]] i [[Giovanni Battista Pergolesi]].
| |||