Zenetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Marinid dynasty 1258 - 1420 (AD).PNG|thumb|450px|Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana]]
[[Fitxer:Museodelanaturalezayelhombre06.jpg|thumb|[[Piedra Zanata]] al [[Museu de la Naturalesa i l'Home]], [[Santa Cruz de Tenerife]].]]
Els '''zenetes''', '''zenates''' o '''zanates''' (en [[amazic]], '''''Iznaten''''' ⵉⵣⵏⴰⵜⴻⵏ; també, modernament, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen ⵉⵣⵏⴰⵙⴻⵏ; en [[àrab]], '''زناتة''', ''zanata''), són un dels grans grups tribals dels [[amazics]]. Van dominar el [[Magreb|Magrib]] al {{segle|X}} i dels segles XIII al XVI. Viuen principalment a [[Tunísia]], [[Algèria]] i el [[Marroc]]. VanL'historiador emigrari viatger d'[[EgipteIbn Khaldun]] occidentalrelata alque van ser, juntament amb els [[Marrocmasmuda]] en l'antigüitat ambi els [[sanhadja]], iamb els que van emigrar d'[[masmudaEgipte]]. en l'antiguitat,<ref>{{Cite book|url=https://catalog.hathitrust.org/Record/001298165|title=Morocco, a country study|last=Nelson|first=Harold D.|publisher=The American University.|year=1985|isbn=|series=Area handbook series|location=Washington, D.C.|pages=14|via=}}</ref> una de les tres grans confederacions berbers musulmanes de la [[Edat Mitjana]].<ref name=genea>[http://pages.infinit.net/savoir/berbere/genealogie.htm Généalogie des Berbères], segons Ibn Khaldun (recopilada per E. M. Albarnossé)</ref> Llur estildestil ede vida era parcialment nòmada i parcialment sedentari., constructors de ciutats,<ref>Le Magrib central à l'époque des Zirides: recherches d'archéologie et d'histoire Par Lucien Golvin, page 33</ref> i fundadors de diversos regnes a [[Fezzan]], [[Kairuan]] i [[Garama]],<ref>Algérie De Rozet (Claude Antoine), Ernest Carette</ref> [[Djerma]], [[Tlemcen]], i fins i tot [[Sijilmassa]] i [[Fes (Marroc)|Fes]].
 
El seu idioma, el ''zenatí'', era una varietat del [[berber]]. Diversos grups de berberòfons dispersos a través del Magrib conserven en l'actualitat molts vocables i característiques del zenetí. Al nord de la [[frontera entre Algèria i Marroc]] a la regió dels [[Beni Snous]], i en nombrosos [[oasis]] [[Sàhara|saharians]] principalment a la regió del [[Gourara]], i de l'[[Aurès]], així com entre els [[tuaregs]],<ref>[http://books.google.com/books?id=1f9hpudkyssc&pg=pa144&dq=garamantes+ifuras&lr=&as_brr=0&hl=fr&sig=_oBi1VLRhyYaaZV_gl6lrMrTjZ4#PPA132,M1]</ref> al [[M'zab]] i a [[Líbia]].
Els '''zenetes''', '''zenates''' o '''zanates''' (en [[amazic]], '''''Iznaten''''' ⵉⵣⵏⴰⵜⴻⵏ; també, modernament, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen ⵉⵣⵏⴰⵙⴻⵏ; en [[àrab]], '''زناتة''', ''zanata''), són un dels grans grups tribals dels [[amazics]]. Van dominar el [[Magreb|Magrib]] al {{segle|X}} i dels segles XIII al XVI. Viuen principalment a [[Tunísia]], [[Algèria]] i el [[Marroc]]. Van emigrar d'[[Egipte]] occidental al [[Marroc]] en l'antigüitat amb els [[sanhadja]] i [[masmuda]].<ref>{{Cite book|url=https://catalog.hathitrust.org/Record/001298165|title=Morocco, a country study|last=Nelson|first=Harold D.|publisher=The American University.|year=1985|isbn=|series=Area handbook series|location=Washington, D.C.|pages=14|via=}}</ref> Llur estild e vida era parcialment nòmada i parcialment sedentari.<ref>Le Magrib central à l'époque des Zirides: recherches d'archéologie et d'histoire Par Lucien Golvin, page 33</ref>
 
Una branca dels zenetes va ser antigament anomenats [[garamants]] i vivien a l'actual [[Fezzan]], que tenia per ciutat principal [[Gadames]] (Cydamus en llatí).<ref>Gabriel Camps</ref> Les altres branques dels zenetes eren transhumants, i a la [[Numídia]] constituïen part dels [[gètuls]] i antics [[maures]] ([[mauritans]]). Fins a la irrupció de l'[[Islam]] en el [[segle VII]], els zenetes eren principalment "[[paganisme|pagans]]".
 
== Etimologia ==
Segons el cronista musulmà Ibn Khaldūn, ''zenata'' deriva d'un [[nom propi]]: '''Ŷana''', freqüentment transcrit '''Djana''' (un ancestre berber). Els berbers, per convertir un nom propi en nom genèric, afegeixen una «t» final, constituint la forma singular ''Djanat'' i la plural ''Djanaten''.
 
El [[fonema]] «Ŷ» («dj») que s'ubica entre la «y» consonàntica i la «sh» («š») queda substituït per una «z» (''ds''), donant com a resultat el singular ''zanat''. Seguidament, per freqüència d'ús, s'afegeix una «a» al final peindricar un [[patronímic]] mentre que és [[elisió|elidida]] la primera ''a'' amb l'objecte de facilitar la pronunciació, i s'obté la paraula ''znata''.<ref name="ibnhistoire">Ibn Jaldūn, ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', ed. y trad. parcial por William McGuckin de Slane, Alger, 1852-1856</ref>
 
== Història ==