Diferència entre revisions de la pàgina «Regne de Toledo»

{{Primers Regnes Alemanys}}
m (Revertides les edicions de 155.245.12.70. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
({{Primers Regnes Alemanys}})
*[[Saió]]
 
=== Justícia per als ciutadans "romans" ===
L'administració de justícia en la seva més alta instància corresponia al rei. A la província administrava justícia el governador provincial romà, i per als casos menors hi havia jutges locals. Els colons i esclaus de les propietats reials estaven sotmesos, de la mateixa manera que els altres ciutadans, a la jurisdicció del governador provincial.
 
Com el governador provincial (''Iudex'') no podia entendre en tots els casos (civils i criminals) els casos menors passaven a un magistrat municipal anomenat ''deffensor'' el qual no havia de pagar res al governador provincial, i si aquest acceptava un suborn havia de ser destituït i multat amb set-cents vint sous.
 
=== Justícia per als ciutadans gots ===
La justícia per als ciutadans gots corresponia al comte de la ciutat i als jutges locals. S'ignora si els governadors provincials visigots (''duces'') tenien alguna funció de tipus judicial llevat de certes delegacions reals.
 
Els litigants no podien buscar el suport d'un noble (''maior'' o ''potens'') per guanyar el plet. Si un noble es negava a abandonar el Tribunal en ser requerit per a això pel jutge local, aquest podia ordenar fer-lo fora per la força, i a més imposar-li una multa de cent quaranta-quatre sous.
 
== Les ciutats sota el domini visigot. Administració romana i goda ==
Dins de les ciutats convivien dues administracions: la visigoda i la romana.
 
=== L'administració ciutadana romana ===
Els Consells locals ciutadans (''Curiae'') derivats de les institucions del baix Imperi, es mantenien en forma idèntica al període imperial.
 
També depenien dels exactors altres funcionaris anomenats ''Susceptores'', que eren elegits per la Cúria; l'elecció dels susceptors es feia en forma pública, amb assistència segurament dels electors. Els ''Susceptores'' recorrien la jurisdicció de part a part recaptant físicament l'impost.
 
==== Els gremis ====
La condició hereditària de determinats oficis considerats importants per a l'Estat, va continuar sota el domini visigot. Les corporacions de treballadors dels diversos oficis hereditaris constituïen els gremis (''Collegia'') existents en múltiples oficis, derivats de la legislació del baix Imperi.
 
Els fills d'un treballador lliure agremiat i de mare esclava o colona, seguien la condició de la mare, és a dir que es convertien en esclaus o en colons vinculats a una porció de terra. Els fills de treballador lliure i de mare lliure, eren lliures però si el pare estava agremiat seguien la condició del pare i passaven a formar part del gremi d'aquest.
 
=== L'administració ciutadana visigoda ===
El govern local visigot estava encomanat als ''comes civitatis'' (comtes de la ciutat, o simplement comte) amb jurisdicció sobre els visigots d'una ciutat i el territori circumdant d'ella dependent.
 
El comandament de les tropes corresponia a un funcionari anomenat [[Thiufadi]], que seria l'equivalent a un comandant d'un contingent; però el Thiufadi estava sotmès a les decisions del comte local.
 
=== El correu ===
En el [[Breviari d'Alaric]] es conserva una sola norma relativa als càrrecs públics romans existents amb anterioritat (en el Codi Teodosià hi havia seixanta-sis lleis per regular aquests càrrecs). Es tracta d'una prohibició de requisar cavalls (''paraverdi'') i carros de bous (''pangariae'') per al correu, sense una autorització oficial (''erectio''). La contravenció d'aquesta llei havia de ser denunciada davant el ''Iudex Provinciae'' i castigada amb multa de setanta-dos sous.
 
== Els terratinents (gots i romans) ==
Diversos aspectes relatius als terratinents ("senadors") romans i als terratinents gots van ser establerts en ocasió de l'establiment del domini visigot. Es coneixen els següents aspectes:
 
La modificació més important la constitueix el Codi de Leovigild, que tracta diversos aspectes, tots els quals no són coneguts. S'ignora la data de la seva publicació, encara que és probable que ja estigués en vigor el [[582]]. Vegeu [[Codi de Leovigild]].
 
== Qüestions polítiques i administratives ==
S'ha de distingir per a les qüestions polítiques, els diversos regnats, i dins d'ells allò que afectava només a la població visigoda, allò que afectava a la població anomenada "romana", és a dir als habitants més o menys romanitzats (de molt diversos orígens) de la Península, i finalment allò que era comú a ambdós. Es creu que els visigots van establir un sistema polític que no estava basat en el territori sinó en la nacionalitat. En un mateix territori convivien dos Estats (amb un sol rei), cadascun amb les seves lleis diferenciades (emanades del rei), sent els ciutadans subjectes d'un o un altre no per raó de lloc, sinó per la seva nacionalitat. L'exemple contemporani més semblant ha estat el de l'"apartheid" a Sud-àfrica: tres parlaments legislaven per a tres comunitats diferents (blancs, mestissos i indis) i els sud-africans s'acollien a una o una altra llei en funció de la seva raça, independentment de la província, districte o ciutat de residència.
 
Característica dels visigots va ser una notable tolerància en matèria religiosa. Les poblacions locals podien practicar la seva religió sense que existissin pressions o persecucions. La política religiosa va tenir dues fases: el [[període arrià visigot]], que suposa una imposició de la dominació germànica sobre les poblacions locals més o menys romanitzades; i el [[període catòlic visigot]], amb el qual s'inicia una certa simbiosi entre visigots i romanitzats.
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
*[[Aula Regia]]
 
{{Primers Regnes Alemanys}}
{{Coord|39|51|23|N|4|1|30|O|display=title}}
 
30.956

modificacions