Romanticisme alemany: diferència entre les revisions

La [[Romanticisme musical|música romàntica alemanya]] va ser molt impulsiva[[Friedrich Wilhelm Nietzsche|.]] [[Franz Schubert]], [[Robert Schumann]], [[Franz Liszt]] i [[Johannes Brahms]] van inaugurar l'anomenada música romàntica alemanya que -malgrat el seu temperament- també tenia una especial tendresa (per exemple, les melodies de ''[[Lullaby]] ''de Brahms). La segona generació ([[Postromanticisme|posromanticisme]] alemany) va portar la música al grau més alt de la tradició romàntica, entre la [[tragèdia]] i l'èpica. Destaquen la sobrietat de [[Felix Mendelssohn]], la magistral forma d'entendre el vals de [[Richard Strauss]] i sobretot la genialitat de [[Richard Wagner]]. Admirat per intel·lectuals i filòsofs de tots els corrents, la seva mescla entre filosofia, història i música va forjar clàssics a l'altura de ''[[L'holandèsDer errant (Wagner)|L'Holandèsfliegende ErrantHolländer]]'', ''[[TristanyTristan iund Isolda|Trisany i IsoldaIsolde]]'' o ''[[L'anellDer delRing nibelung|L'anelldes del Nibelung.Nibelungen]].'' Posteriorment, tanca aquest brillant capítol de la història universal al [[segle XX]] amb [[Arnold Schönberg]] i la seva experimentació amb sorolls i seqüències.