|
== Nivell de comprensió de les paraules ==
No coneixem totes les paraules de la mateixa manera, segons [[Edgar Dale]] hi ha almenys 5 nivells de comprensió d'aquestes (de menor a major grau):<ref>{{ref-llibre|cognom=Morera i Escarré |nom= Montserrat|títol= Les paraules i el significat|url=http://books.google.cat/books?id=zcxobyviVNE |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data= |isbn=8483181762 }}</ref>
# No es coneix en absolutgens
# S'ha sentit o s'ha llegit alguna vegada i es coneix superficialment
# S'entén de forma passiva, però no s'empra
# S'utilitza en els seus significats més usuals
# EsSe'n dominen tots els seus significats i s'hi pot jugar fent rimes i jocs de paraulesmots
No és ella mateixmateixa entendrecosa de comprendre una paraula que usar-la habitualment. El nombre de paraules que una persona és capaç de comprendre s'anomena vocabulari passiu, oposant-ses'oposa a l'actiu, molt més reduït. L'ús efectiu depèn de la repetició en l'aparició de la paraula i la necessitat d'inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conèixer 24000 paraules, de les quals usa activament unes 6000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n'entén la meitat i n'utilitza unesprop de 2000.
{{Infotaula nota biogràfica
|alineació=right
|títol= l'efecte cognat
|contingut= L'efecte cognat fa referència al fet que els parlants bilingües són més ràpids anomenantper a anomenar dibuixos relacionats amb paraules que tenen el mateix so en les seves dues llengües (paraules cognades com gato-gat) que en paraules que no comparteixen la mateixa fonologia (paraules no cognades com perro-gos).
dibuixos relacionats amb paraules que tenen el mateix so en les seves dues llengües (paraules cognades com gato-gat) que en paraules que no comparteixen la mateixa fonologia (paraules no cognades com perro-gos).
}}
Una persona en situació de [[bilingüisme]] o plurilingüisme té un vocabulari personal més ric que una persona monolingüe, ja que és capaç d'usar més etiquetes lèxiques per a referir-se al món exterior.
Està demostrat que el nostre vocabulari passiu és més ampli que el nostre vocabulari actiu, és a dir, coneixem més paraules que les que emprem habitualment.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morera i Escarré |nom= Montserrat|títol= Les paraules i el significat|url=http://books.google.cat/books?id=zcxobyviVNE |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data= |isbn=8483181762 }}, p.11</ref> Aquest fet és conseqüència de la manera en quèque s'organitzen les dades emmagatzemades en la nostra memòria. Les paraules que hem après són organitzades dins del nostre ''lèxic mental'' a manera d'un diccionari, no obstanttanmateix, a diferència d'aquests les entrades no són organitzades alfabèticament, sinó que s'estableix un ordre segons l'ús i en les relacions entre els diferents mots.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morera i Escarré |nom= Montserrat|títol= Les paraules i el significat|url=http://books.google.cat/books?id=zcxobyviVNE |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data= |isbn=8483181762 }}, p.9</ref> Així les paraules que més emprem les tenim més "a mà" que les que no emprem.
Una persona pronuncia tres paraules per segon sense, aparentment, gaire esforç o problemes. Això vol dir que el cervell ha de ser capaç de buscarcercar i seleccionar paraules desa partir del diccionari mental d'una formamanera extremadament eficienteficaç i ràpida. El cervell accedeix al lèxic mental en menys de 200 mil·lisegons<ref>Kristof Strijkers, Albert Costa, and Guillaume Thierry. ''Tracking lexical access in speech production: Electrophysiological correlates of word frequency and cognate effects''. Cerebral Cortex, in press:?+, Agost 2009.</ref><ref>[http://www.upf.edu/enoticies-recerca/0910/0927.html El cervell recupera les paraules que desitgem expressar en menys de 200 mil·lisegons, e-noticies Recerca UPF]</ref>
== Dicotomia Paraula - Concepte ==
| 