Barret militar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: - penes si ha variat + penes ha variat |
||
Línia 14:
* El ''[[Barret de copa alta|copalta]]'' fou la lligadura bàsica dels exèrcits danès i suec<ref>A títol de curiositat, cal dir que l'exèrcit suec reviscolà el [[tricorn]] com a lligadura de campanya de 1906 a 1923.</ref> durant les guerres napoleòniques, fins que acabaren adoptant el [[xacó]]. En altres exèrcits del mateix període usaven copalta determinades unitats o cossos (per exemple, els ''marines'' britànics). Durant les revolucions alemanyes de 1848 força milícies ciutadanes usaren copaltes com a lligadura.
* En el període de les guerres revolucionàries i napoleòniques, els caçadors ([[infanteria lleugera]]) de molts exèrcits tingueren com a lligadura característica el ''barret cors'', un copalta arranjat com a [[xamberg]], i a voltes emplomallat. El dels caçadors austríacs fou el model més famós, i també el més durador, fins ben endins del segle XIX: el ''barret de Jäger'' fou un barret cors emplomallat fins al 1861, en què esdevingué copalta emplomallat, ja sense plec d'ala.
* El ''barret emplomallat'' (o sia, ornat d'una sola ploma o bé d'un [[plomall (lligadura)|plomall]]) fou la lligadura característica de certes armes o cossos fins a inicis del segle XX: per exemple, el barret dels ''Jäger'' austríacs (i després austro-hongaresos);<ref>El barret de ''Jäger'' era un [[barret de copa alta|barret cors]] emplomallat a la banda esquerra; fou, segurament, el tipus més cèlebre de barret cors, nom (''Corsehut'') que duia oficialment. Així doncs, consistia en un [[barret de copa alta|copalta]] troncocònic de feltre negre arranjat com a [[xamberg]], amb l'ala dreta girada amunt i l'esquerra plegada fins al cim de la copa; vist de perfil esquerre semblava un bicorn. L'individualitzaven entre altres models de barret cors el plomall que penjava a l'esquerra i l'emblema del cos. Val a dir que ornamentar les lligadures amb plomes o fulles era característic de les forces militars d'Àustria i d'Hongria; a més, és ús típic de les regions alpines: només cal pensar en el [[barret tirolès]]; i no debades moltes unitats de ''Jäger'' austríacs procedien del [[Tirol]]. El 1861 el barret de ''Jäger'' adoptà la configuració definitiva, amb totes dues ales girades lleugerament i a la mateixa alçada, com en un [[barret de copa alta|copalta]] convencional; conservà la copa troncocònica, l'emblema i el plomall esquerre. Tot i haver deixat d'ésser un xamberg, romangué la denominació oficial de ''Corsehut''. Fou substituït per la ''[[Feldkappe]]'' el 1908, arran l'[[Feldkappe|adopció del nou uniforme universal en blau grisenc]].</ref> i els barrets de feltre rígid de copa semiesfèrica i ala perimetral plana, sempre de disseny inconfusible, dels ''[[bersaglieri]]'' italians (''berretto da bersagliere'', dit col·loquialment ''moretto'')<ref>El barret de ''bersagliere'', sempre de color negre, a penes
==El cas peculiar dels EUA==
|