El'''Balet y Blay''' va ser una empresa de producció i distribució cinematogràfica fruit de l'associació, a partir del 7 de maig de [[1938]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nadal|nom=Núria|article=De Garbancito de la Mancha a Los sueños de Tay-Pi. Una aproximación al cine de animación español producido por Balet y Blay|publicació=Con A de animación|url=http://conadeanimacion.blogs.upv.es/investigacion/de-garbancito-de-la-mancha-a-los-suenos-de-tay-pi-una-aproximacion-al-cine-de-animacion-espanol-producido-por-balet-y-blay/|data=2012|pàgines=15}}</ref> entre l'empresari [[Ramon Balet]] esi va associar alel distribuïdor [[José María Blay]] para tal de fundar l'empresa de producció i distribució cinematogràfica que a partir de llavors duria el nom de ''Balet y Blay''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.girona.cat/shared/admin/docs/d/o/dossier_premsa_espanol_compressed.pdf|títol=Catàleg de l'Exposició Garbancito de la Mancha|consulta=02/05/2017|llengua=Castellà|editor=Museu de Girona|data=2015-2016}}</ref>. José María Blay ja tenia experiència en el món de la distribució cinematogràfica i va decidir entrar en el de l'animació quan el realitzador valencià [[Artur Moreno i Salvador|Artur Moreno]] el va visitar per ensenyar-li el seu primer curtmetratge: [[El capitán Tormentoso|''El capitán tormentoso'']]. Blay va entendre que, pel fet de produir un llargmetratge d'animació, se li concedirien més permisos d'importació de films estrangers, una compensació que formava part de les polítiques d'incentivació a la producció del govern franquista.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gubern|nom=Romà|títol=Un cine para el cadalso: 40 años de censura cinematográfica en España.|url=|edició=4a|llengua=Castellà|data=1976|editorial=Euros|lloc=Barcelona|pàgines=378|isbn=84-7364-037-3}}</ref>. Balet i Blay van crear uns grans estudis al barri de [[Vallcarca]] de Barcelona<ref>{{Ref-web|url=http://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/ca/activitat/balet-blay-animadors-de-somnis|títol=Balet y Blay: animadors de somnis|consulta=02/05/2017|llengua=Català|editor=Ajuntament de Barcelona|data=2010}}</ref> i hi van contractar animadors solvents, com ara [[Armand Tosquellas]] o el mateix Moreno, i principiants, com [[Pepita Pardell]] o [[Rosa Galcerán i Vilanova|Rosa Galceran]], per formar la plantilla d'animadors. Josep Maria Blay estava molt ben posicionat dins l'engranatge del franquisme, i per això es va encarregar de la producció del film.<ref>{{Ref-web|url=http://www.nuvol.com/noticies/pepita-pardell-una-de-les-pioneres-del-cinema-danimacio/|títol=Pepita Pardell: una de les pioneres del cinema d'animació.|consulta=02/05/2017|llengua=Català|editor=Núvol|data=2015}}</ref>. Després de l'èxit que va suposar ''[[Garbancito de la Mancha]],'' els productors van decidir fer-ne una segona part, que portà per títol d'''Alegres vacaciones'' (1948). Aquest segon film no va funcionar tan bé com el primer, i el tercer i darrer, ''Los sueños de Tay-pi'', va ser un fracàs a la taquilla. Tot i que es va estrenar al cinema ''Avenida de la Luz'' de Barcelona,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Manzanera|nom=María|títol=Cine de animación en España: largometrajes 1945-1985|url=https://books.google.es/books?id=02AsQ_TnaJ0C&printsec=frontcover&hl=ca&authuser=0&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false|edició=1992|llengua=Castellà|data=|editorial=Editum|lloc=Murcia|pàgines=235|isbn=84-7684-339-9}}</ref>, la cinta va passar sense pena ni glòria i va clausurar l'edat d'or dels dibuixos animats a Barcelona, així com la seva productora<ref>{{Ref-llibre|cognom=Candel|nom=José María|títol=Historia del Dibujo Animado Español|url=https://books.google.es/books?id=8q3-r4yZyYgC&printsec=frontcover&hl=ca&authuser=0#v=onepage&q&f=false|edició=1993|llengua=Castellà|data=|editorial=Filmoteca Regional de Murcia|lloc=Murcia|pàgines=|isbn=84-7564-147-4}}</ref>.
