Revolta de les Germanies: diferència entre les revisions

Els dos desencadenants últims de la revolta foren el buit de poder en la ciutat que s'havia provocat per la fugida de la noblesa local davant la riuada del [[1517]], l'avalot contra un flequer acusat de sodomia<ref name=catedral/> i una [[epidèmia]] de [[pesta negra]] el [[1519]], i el continu ajornament de la vinguda del rei per a celebrar corts i jurar [[furs]], probablement per l'escàs interès que li provocava el [[Regne de València]], en coincidir aquests fets amb el procés de coronació com a emperador. La decisió reial en l'estiu del [[1519]] d'armar els gremis per poder autodefensar-se davant de les amenaces dels [[pirates barbarescos]] (decisió presa ja per [[Ferran el Catòlic]] el [[1515]], però interrompuda per les autoritats locals davant de les conseqüències evidents) constituí l'espurna final amb la qual els gremis tractaren d'imposar a la força les seues reivindicacions.<ref name=Soldevila>Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA371&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false Història de Catalunya]'', p.371-372</ref>

 

Amb tots aquests antecedents, els agermanats començaren a exhibir el poder dels oficis amb diverses desfilades militars<ref name=catedral>Catedral de Valencia, ''[http://books.google.cat/books?id=DHrFPpjgrM8C&pg=PA22&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false El libre de antiquitats de la seu de València]'', p.22-23</ref> i la constitució el [[25 de novembre]]<ref>Joaquim Escrig, ''[http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA40&dq=revolta+de+les+germanies&hl=ca&ei=rCQdTOvsCsb54AaR38WHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=revolta%20de%20les%20germanies&f=false Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies]'', p.40</ref> d'un comitè executiu format per tretze [[Síndic (administració territorial)|síndics]]: la [[Junta dels Tretze]], formada per un representant de cada gremi, per regir la [[ciutat de València]].<ref name=Soldevila/> El rei, per aquell temps, estava a [[Aquisgrà]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes i l'eliminació d'algunes de les seues concessions, prohibicions que ningú no tingué en compte.