The Smashing Pumpkins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
|
tipus_infotaula = banda}}
'''The Smashing Pumpkins''' (nascut a [[Chicago]], [[1988]]) és un grup musical de rock [[indie]] i [[alternatiu]]. Dissolts el 2000, el grup es va reunir el 2006 però sense dos dels membres originals (la baixista [[D'Arcy]] i el guitarra [[James Iha]], que van ser substituïts per [[Ginger Reyes]] i [[Jeff Schroeder]] respectivament). El 2007 van publicar un nou àlbum, 'Zeitgeist'.,<ref>{{Cite journal|url = |title = Pumpkin Pugilism|last = Eliscu|first = Jenny|date = May 1, 2000|journal = [[New York (magazine)|New York]]|doi = |pmid = |access-date = |volume = 33|issue = 17|page = 122}}</ref>
Grup format originalment per: [[Billy Corgan]] (veu i guitarra), [[James Iha]] (guitarra i veu), [[D'arcy Wretzky]] (baix) i [[Jimmy Chamberlin]] (bateria). Després (en diferents etapes) s'incorporarien [[Melissa Auf Der Maur]] (baix), [[Ginger Reyes]] (baix) i [[Jeff Schroeder]] (guitarra).<ref name="William E. Watson and Eugene J. Halus, Jr">{{cite web|url=https://books.google.com/books?id=ujm2BQAAQBAJ&pg=PA277&lpg=PA277&dq|title=Irish Americans: The History and Culture of a People|author=[[William E. Watson]] and Eugene J. Halus, Jr.|publisher=[[ABC-CLIO]]}}</ref>
Línia 20:
[[Jimmy Chamberlin]] és inclòs per petició de Joe Shanahan, propietari de ''Cabaret Metro'', qui els va invitar a tocar només si inclouen a un bateria. Així, el [[5 d'octubre]] de [[1988]] donen el primer recital amb formació completa.
En [[maig]] de [[1991]] es va publicar ''[[Gish]]'', el primer àlbum del grup, produït per Butch Vig (productor de prestigi que s'encarregaria per exemple, de produir poc més tard el ''[[Nevermind]]'' de ''[[Nirvana (grunge)|Nirvana]]''). La discogràfica Caroline/Virgin va vendre'n més de 400.000 còpies. El [[27 de juliol]] de [[1993]] apareix el segon disc, ''[[Siamese Dream]]'', que va sobrepassar amb escreix el milió de còpies en EE.UU i va suposar el reconeixement mundial, amb hits com ''Today'', ''Disarm'' o ''Cherub Rock''.<ref name="impact">Azerrad, Michael. "Smashing Pumpkins' Sudden Impact", ''Rolling Stone''. October 1, 1993.</ref><ref name="inside">Chamberlin, Jimmy; Corgan, Billy (interview subjects). ''Inside the Zeitgeist'' (Reprise Records, 2007).</ref><ref>Kelly, Christina. "[http://www.starla.org/articles/us2.htm Smashing Pumpkins-The Multi-Platinum Band is over the infighting but can the harmony last?]" US Magazine, December 1, 1995.</ref>
Durant el [[1994]] va aparèixer ''[[Vieuphoria]]'', vídeo compilatori d'actuacions en directe i rareses, juntament amb ell també va aparèixer ''[[Earphoria]]'', disc que recull versions en directe i algunes rareses. Per a mantenir l'expectació, en [[octubre]] del mateix any es va publicar ''[[Pisces Iscariot]]'', una col·lecció de cares-b i cançons inèdites.
El [[24 d'octubre]] de [[1995]] es va publicar ''[[Mellon Collie and The Infinite Sadness]]'', un dels discos dobles més venuts de la història. En total 28 cançons de les quals es pot destacar els seus singles: ''1979'', ''Bullet with butterfly wings'', ''Tonight Tonight'' i ''Thirty-three''. En [[1996]] l'àlbum va continuar collint èxits, fins que en [[juliol]] Jonathan Melvoin, teclista de gira, va patir una sobredosi d'heroïna
El [[26 de novembre]] de [[1996]] es va publicar ''[[The Aeroplane Flies High]]'', caixa compilatòria de singles.
Després d'una època d'experimentació en projectes solitaris (sobretot per part de James Iha, que va treure un disc en solitari), el [[2 de juny]] de [[1998]] es va publicar ''[[Adore]]'', disc de poca acceptació entre la crítica i el públic.
En [[1999]], Jimmy Chamberlin es reintegra a la banda. Però novament el quartet es trenca, ja que d'Arcy va abandonar la banda en [[setembre]] del mateix any. En reemplaçament va ingressar Melissa Auf der Maur, baixista de ''Hole''.<ref>{{cite web|date=September 10, 1999 |title=D'Arcy Exits Smashing Pumpkins |work=Billboard |url=http://www.billboard.com/bbcom/search/google/article_display.jsp?vnu_content_id=950611 |accessdate=2007-02-07 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070929152600/http://www.billboard.com/bbcom/search/google/article_display.jsp?vnu_content_id=950611 |archivedate=September 29, 2007 }}</ref>
El [[29 de febrer]] de [[2000]] es va publicar ''[[Machina / The Machines of God]]''. El disc ix a la venda amb excel·lents crítiques, més accessible que el seu antecessor, i entra en els Billboard al lloc núm.3. Però al cap de poc s'enfonsa en les llistes, venent menys que ''[[Adore]]''.<ref>{{cite news |first = Gemma |last = Tarlach |title = Once-Sizzling Bands Grapple with Fading Fame |url = http://www2.jsonline.com/enter/music/apr00/fade12041100.asp |work=Milwaukee Journal Sentinel |date = April 11, 2000 |accessdate = 2006-09-27}}</ref><ref>{{cite web | url= http://www.riaa.com/gp/database/default.asp | title= Gold and Platinum Database Search | publisher= Recording Industry Association of America (RIAA.com) | accessdate=2006-09-27|archiveurl = https://web.archive.org/web/20060902190839/http://www.riaa.com/gp/database/default.asp |archivedate = September 2, 2006|deadurl=yes}}</ref> El [[23 de maig]], Corgan va anunciar al ràdio [[KROQ]] la separació definitiva de la banda, després d'una gira de comiat.<ref name=breakup>{{cite web |author1=Newman, Melinda |author2=Jonathan Cohen |lastauthoramp=yes | date=May 24, 2000| title= Corgan: Smashing Pumpkins To Break Up |work=Billboard | url= http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp?vnu_content_id=875747 | accessdate=2006-05-04}}</ref>
En [[setembre]] de [[2000]] es va llançar ''[[Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music]]'', segona part del disc previ. Aquest es distribueix només gratuïtament per internet davant la negativa de Virgin Records per publicar-lo.
| |||