|
es menjar que es fa rapid COMER ALMEJAS ES MALO PA LA SALUUU
[[Fitxer:Retour at MacDo.jpg|thumb|Un exemple de menu de menjar ràpid]]
[[Fitxer:MEGA MAC Set-1.jpg|thumb|[[Entrepà]] d'[[hamburguesa]] típic d'alguns establiments de menjar ràpid]]
[[Fitxer:Fallafel.jpg|thumb|Menjar ràpid basat en el [[falàfel]] i el [[kebab]]]]
[[Fitxer:N2 KFC.jpg|thumb|Menjar ràpid fet amb una base de [[pollastre]]]]
[[Fitxer:HotDog.jpg|thumb|Una [[salsitxa de Frankfurt]]]]
[[Fitxer:Chicken McNuggets.jpg|thumb|Bunyols de pollastre]]
[[Fitxer:Dunkin' Donuts.jpg|thumb|Un exemple de ''fast food'' dolç]]
El '''menjar ràpid''' (de l'[[anglès]] ''fast food'') és un tipus d'[[alimentació]] ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé [[menjar per emportar|per a emportar]] i menjar al carrer. Una de les seves principals característiques és que es consumeix generalment sense plats ni coberts (com amb la [[pizza]], [[entrepà|entrepans]] d'embotits, de carn o d'[[hamburguesa]], [[pollastre fregit]], [[patates fregides]], [[Bunyol (gastronomia)|bunyols]], etc.) i que els establiments no disposen de servei de taula o cambres, sinó que cal demanar la comanda a la barra i portar-la a taula (autoservei), o bé s'ha de prendre fora de l'establiment.
== Història ==
A l'[[antiga Roma]] ja se servien en parades de carrer [[pa pla|pans plans]] amb [[olives]] o el [[falàfel]] a l'[[Orient Mitjà]]. A l'[[Índia]] també se serveix menjar al carrer des de molt antic, així com en la majoria de països de l'[[Àsia Oriental]]. Aquests refrigeris però no es consideren ''menjar ràpid'', en la seva fabricació casolana i no massiva (per exemple, per a falàfel) en el sentit que té avui dia, de la mateixa manera que un [[entrepà]] de [[truita d'ou|truita]], que es fa ràpid i es pot menjar al carrer, o un tros de [[coca (pastís)|coca]] o un grapat d'[[avellana|avellanes]], tampoc no són considerats com a tals. Els falàfels a [[Turquia]], per exemple, es fan al moment i distent molt de ser servits "ràpid".
=== Primers locals de venda ràpida de menjar preparat per emportar ===
Els comerços de menjar ràpid no van aparéixer doncs fins al segle XX, als [[Estats Units]]. El [[1912]] s'obrí a [[Nova York]] un local que oferia menjar darrere d'una finestra de vidre i que tenia una escletxa per pagar amb monedes, es deia ''Automat''. El sistema ja existia abans a [[Berlín]] i en algunes ciutats com [[Filadèlfia]]. La firma va popularitzar el menjar per endur-se'n amb l'eslògan "menys feina per a la mare". Després, amb l'arribada dels ''Drive-through'' als [[anys 40]], període en el qual es fa molt popular servir menjars sense necessitat de sortir del cotxe, el concepte de ''fast food'' es va estendre a alguns més països d'[[Occident]]. Menjar ràpid es refereix al fet que és servit ràpidament i que també s'ingereix ràpidament. A la majoria de països europeus ([[Portugal]], [[Espanya]], etc.) la venda directament a través d'una finestra, des del cotxe mateix, per exemple, no ha arribat a quallar al segle XX ni al XXI, i en d'altres, com [[França]], tot i que existeix, es tracta d'un fenomen molt minoritari i poc significatiu respecte al d'altres països americans.
=== Els bistrots francesos ===
La noció de ''menjar ràpid'' reapareixia a França durant les [[Guerres Napoleòniques]], quan els mercenaris [[cosac]]s de l'[[exèrcit]] [[rus]] hi sol·licitaven en els restaurants que se'ls servís com més aviat millor, dient ''bistro''! (en [[rus]]: ''ràpid''), paraula que s'ha introduït en la llengua francesa com a sinònim de "bar" o "cafè". Als bistros actuals se sol poder menjar, a taula, plats senzills, sovint un tall de [[quiche]] o de [[carn]] saltada amb amanida, arròs, patates o una altra guarnició, que es prepara, com als restaurants, un cop la persona l'ha demanada, i no abans. També serveixen alguns postres, sovint tartes.
=== Model econòmic ===
A mitjan [[segle XX]], un empresari nord-americà de l'alimentació anomenat [[Gerry Thomas]] comercialitza per primera vegada el que en [[anglès]] aleshores allà es denomina "menjar preparat" (''TV dinner''). La idea és que una persona sense gaires esforços obtingui en pocs minuts amb un plat preparat a casa.
A causa del fet que la ''fast food'' es basa en la velocitat, la massivitat, la uniformitat i el baix cost, en el menjar ràpid es fan servir tècniques que permeten aconseguir un cert sabor o consistència i preservar frescor. Això requereix un sovint l'ús d'[[additiu alimentari|additius]], de barreges de subproductes amb la carn, que se sol substituir per una mena de bunyol que barreja pell (en el cas del pollastre), greix, carns diverses i fins i tot petits ossos triturats. També s'afegeixen altres ingredients com farines, sucres, etc. Els olis i greixos s'escullen segons criteris econòmics, sense tenir en compte cap aspecte nutricional, així com a la resta d'ingredients. Els mètodes de producció poden alterar la natura de l'aliment i reduir-ne el valor alimentari.
=== Primers detractors ===
Durant els [[anys 80]] comencen a aparèixer moviments en contra d'aquest tipus de menjar que denuncien aspectes com la poca informació sobre la composició dels aliments, l'alt contingut de greixos, sucres i calories o els mals hàbits que introdueix el menjar ràpid en les nostres vides (atribuint-li la denominació despectiva de "menjar escombraria"). El menjar escombraria nutricionalment es considera que aporta només [[calories buides]].
A partir d'aleshores i fins a l'actualitat, apareixen documentals denunciant la situació, com pel·lícula-documental ''[[Super Size Me]]'' ([[2004]]) protagonitzada per [[Morgan Spurlock]], en la qual decideix alimentar-se únicament de menjar dels restaurants [[McDonald's]] durant un mes sencer. La pressió social augmenta i algunes cadenes de restaurants de menjar ràpid van anunciar el març del [[2006]] que inclourien informació nutricional en l'embalatge de tots els seus productes. En conseqüència, les cadenes van reaccionar intentant millorar la seua imatge, estilitzant les lletres del seu logotip o incloent amanides i altres productes en la seua oferta.
== ''Fast foods'' temàtics ==
Existeix una gamma d'oferta de ''fast food'' de tema la cuina d'un altre país. Sovint es tracta de menjar escombraria més o menys inspirat a la [[cuina xinesa]], "[[cuina mexicana|mexicana]]" (o més aviat [[Gastronomia tex-mex|tex-mex]]), [[cuina índia|índia]], [[cuina italiana|italiana]], etc. Pot ser per a emportar, venut al carrer o per menjar dins un establiment.
== Menjar ràpid i menjar escombraria ==
Avui en dia es tendeix a sobreentendre per a ''menjar ràpid'' no una manera de preparar els aliments bàsica i ràpida sinó unes certes preparacions de baixa qualitat nutricional (massa greixos, massa sucre, manca de certs nutrients, racions desmesurades, etc.). D'aquesta manera es confon menjar ràpid o (''fast food'', en anglès) amb menjar escombraria.
Però no tot el que es prepara ràpidament, i que seria en certa manera "menjar ràpid", és menjar escombraria. Per exemple, una amanida amb hortalisses fresques o un entrepà casolà sucat amb tomàquet es fan en poc temps i poden ser nutricionalment complets i equilibrats.
== Vegeu també ==
* [[Bøfsandwich]], versió danesa de l'hamburguesa
* ''[[Slow Food#Good Food|Good food]]'', menjar de preparació ràpida, però alhora [[salut|saludable]] i econòmic
* ''[[Slow Food]]'', un corrent que ha nascut per oposició al menjar ràpid
* [[Nostrum]]
{{commonscat|}}
{{Tècniques culinàries}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Menjar Rapid}}
[[Categoria:Menjar ràpid| ]]
| 