Comanda de Vallfogona: diferència entre les revisions

'''Comanda de Vallfogona.''' Comanda templera i, a mitjan s. XIV, hospitalera, de [[Vallfogona de Riucorb]], sorgida de la senyoria del llinatge dels [[Queralt]] i dels seus parents, els [[Oluja]], els quals a la fi del s. XII, el matrimoni de Gombau d'Oluja, nebot del senyor de Santa Coloma de Queralt, i d'Ermessenda, sense descendència, en donaren terres i després el castell, així com ells com a donats. D'aquí que amb adquisicions prèvies i posteriors per part de l'Orde del Temple es creés la sotscomanda templera de Vallfogona, adscrita a la Comanda de Barberà, amb centre a Barberà de la Conca. Comprengué la vila de Vallfogona de Riucorb, la desapareguda Torre de Vallfogona, els Palaus de Vallfogona on s'ubiquen el Molí de la Cadena de Dalt i el de Baix, a la confluència de l'afluent Seniol, ja fusionat amb les de l'afluent del Saladern, on hi hagué el Molí del Saladern, amb el riu Corb. A més a més, el llogarret de l'Albió, actualment pertanyent al municipi de Llorac, el qual tenia un castell, així com el llogarret de l'Ametlla de Segarra o de Comalats, la qual segons la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el fons del Gran Priorat de Catalunya del [[Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta]], dit modernament [[Sobirà Orde de Malta]], el qual fou dipositat arran de la guerra civil, passà a pertànyer a la Comanda de Granyena o bé a la de l'Ametlla-Cervera. Aquesta documentació fou salvada pel Dr. Agustí Duran i Sempere, llavors cap d'arxius de la Generalitat de Catalunya i de Barcelona, de comú acord amb el Dr. Martí de Riquer, segons la relació que en féu el Dr. Duran al [[Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona]] i s'explica a la revista [[Lligall. Revista Catalana d'Arxivística]]. És descrit a la [[Guía del Archivo de la Corona de Aragón]] del Dr. Frederic Udina i Martorell.