Cursa de cavalls: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilla:commonscat
Cursa de cavalls. Són cursas en que participen diversos tipus de cavalls i només guanya un.
Línia 1:
{{Infotaula esport}}
[[Fitxer: Monmouth Park.jpg|thumb|Cursa de cavalls]]
== LAS CURSAS DE CAVALLS : Són cursas que es fan amb cavalls de tots tipus i només guanya un. ==
Una '''cursa de cavalls''' és una competició d'[[esport eqüestre]] que s'ha practicat durant tota la història; les [[quadriga|quadrigues]] en l'època romana van ser un clar exemple, així com les carreres en honor al déu [[Odin (déu)|Odin]] i el gegant [[Hrungnir]] a la [[mitologia nòrdica]]. També està associat al món del joc i les apostes. La cria, doma i curses de cavalls és una gran activitat econòmica en diversos països. Cavalls de puresa excepcional poden costar milions i generar-ne més amb facilitat com sementals. L'estil de carrera i la forma de desenvolupar-ho varia d'un país a l'altre.
 
== Història ==
Per trobar l'origen d'aquestes carreres cal remuntar fins a la més remota antiguitat. Van ser l'objecte principal de les festes de [[antiga Grècia|Grècia]] i cantades pels seus poetes. La faula dels [[Centaure (mitologia)|centaure]]s sembla provar que certs pobles d'aquest país, particularment els [[tessalis]],<ref>[http://www.archive.org/stream/HistoriaDeRoma/TheodorMommsen-HistoriaDeRoma-LibroI_djvu.txt p.54:.."ni una nobleza a la manera de los espartanos, de los tesalianos...]</ref> havien adquirit des de molt aviat una gran habilitat en l'art de l'equitació. Diversos passatges d'[[Homer]], de [[Píndar]] i de [[Sòfocles]], testifiquen que les carreres de cavalls estaven ja molt de moda quan van ser introduïdes en els [[jocs olímpics]], cap a l'olimpíada 85. De la Grècia va passar el gust d'aquests exercicis als romans que els van fer entrar en les seves festes públiques. La cursa consistia a donar set vegades la volta al [[circ romà|circ]], els cavalls anaven lligats a carros lleugers i trobaven en cert paratge del trànsit límits posats de tal manera, que sense una destresa infinita per part de l'[[Auriga (esclau)|auriga]], es podia destrossar el carro. Moltes vegades s'immolava al déu [[Mart (mitologia)|Mart]], el cavall guanyador, i el seu propietari rebia com a canvi altres cavalls, corones d'or, d'argent, vestits, etc.
 
Les brillants lluites de l'[[hipòdrom]] de [[Roma]], van ser traslladades a les ribes del [[Bòsfor]] però la importància que alguns emperadors van donar amb freqüència a aquesta institució, va ser potser una de les causes que van contribuir a la caiguda de l'imperi grec.
 
Durant l'[[edat mitjana]], les curses de cavalls van caure en un profund oblit, no van reaparèixer en part, fins a l'època dels tornejos i de les festes cavalleresques, de les que Europa es va mostrar pròdiga tant de temps.
 
Als nostres dies se'ls deu la resurrecció de les carreres als anglesos, però des d'un punt de vista diferent al dels antics. Per als antics aquests jocs no eren més que un mitjà de desenvolupar el valor, la força, la destresa, i l'agilitat dels lluitadors i dels guerrers, per als moderns es considera com un mitjà de millorar l'espècie cavallina, i també com un mitjà de diversió, per fer apostes, etc.,<ref> [http://books.google.cat/books?printsec=frontcover&dq=enciclopedia&ei=WKkVTZr4OJSS4gbynrCGAg&ct=result&pg=RA2-PA462&id=BjEP5JrwlzAC # v = onepage & q & f = false Enciclopèdia moderna, Francisco ]de P. Mellado, 1864 </ref><ref>[http://www.turf-cat.com/ Turf Catalunya]</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Triple Corona]]
 
== Referències ==