Art viking: diferència entre les revisions

Es denomina '''art víking''' al desenvolupat als [[països nòrdics]] i les seves àrees d'influència durant l'[[Era dels víkings]] ([[segle VIII|segles VIII]]-[[segle XII|XII]]). Forma part de l'estil zoomórfico germànic, desenvolupat a partir d'influències de l'art romà tardà, l'art cèltic i motius dels pobles de les [[Estepa (geografia)|estepes]] d'Àsia.<ref name=art>Arte Vikingo – Definición y estilos de arte. [https://tiposdearte.com/arte-vikingo-que-es/ Tipos de Arte] (castellà) Consulta 5 de maig del 2017</ref><ref name=guia>Arte vikingo [http://arte.laguia2000.com/general/arte-vikingo La Guía] (castellà) Consulta 5 de maig del 2017</ref>

Es va tractar principalment d'un art aplicat, present en objectes de la vida quotidiana, tals com eines, utensilis i joies, encara que també es va utilitzar en [[Pedra rúnica|pedres rúniques]] i de manera tardana en [[Església (arquitectura)|esglésies]].arte Es conserven principalment exemplars d'aquest art en metalls i pedra, però també va estar present en fusta i tela.<ref name=art/>

D'acord al seu desenvolupament sol dividir-se en sis estils: Broa-Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.<ref name=art/>

L'estil Broa-Oseberg es considera el primer període de l'art víking. Aquest estil s'estén des de la segona meitat del [[segle VIII]] fins a mitjan [[Seglesegle IX|segle]] IX. Pren el nom de la tomba d'un home en la localitat de Broa, [[Comtat de Gotland|Gotland]], [[Suècia]], i de la tomba d'una dona en Oseberg, [[Noruega|Noruega.]]. En Broa es van trobar diverses peces de [[bronze]] que van formar part de bridas de cavall. En Oseberg, lloc de la tomba víking més rica de tota la història, el cos de la dona se situava dins d'un [[Barca|vaixell]] ornamentat, en l'interior del qual es trobava una gran ofrena funerària, que incloïa tèxtils i una gran quantitat d'objectes tallats en fusta, com un [[carro]], [[Trineu|trineustrineu]]s, armadures de [[llit]] i ornaments amb caps animals.<ref name=art/>

En aquest estil apareixen figures animals ambigües i zoológicamente indeterminades, amb cossos corbs i projeccions en forma de circellsd'arracada. En els seus cossos es distingeixen extremitats prènsils que es fan del cos d'un altre animal o al propi. Els tèxtils de Oseberg són de les poques peces de tela que es conserven de l'art víking.<ref name=art/>

L'estil Borre (primera meitat del segle IX — segona meitat del [[segle X]]) deu el seu nom a un vaixell funerari trobat en [[Borre|B]]<nowiki/>orre, Noruega. Va evolucionar a partir de l'estil Broa-Oseberg. Es caracteritza per un patró de trenat en les línies, similar a les baules de cadena, que formen figures simètriques. Augmenta el nombre de bèsties amb mans prènsils i el desenvolupament de les mateixes. Les peces aconsegueixen major finura en la tècnica de filigrana i granulació. A més de Borre (principalment peces de bridas de cavall), hi ha també importants exemples de fermalls a Dinamarca i Suècia. L'estil es va estendre a les [[Illes Britàniques]], on aconseguiria bastant popularitat. En l'[[Illa de Man]] existeixen diverses pedres monumentals d'aquest estil, el mateix que a [[Gran Bretanya]] i [[República d'Irlanda|Irlanda]].<ref name=art/>

L'estil Jelling va ser nomenat per la troballa d'un copón de plata en el túmulo funerari real de Jelling, a Dinamarca, on probablement va '''estar''' el primer sepulcre del rei [[Gorm el Vell|Gorm el Vell.]]. Es conserven principalment fermalls a Dinamarca, Noruega i Suècia, a Anglaterra (a la zona de [[York]]), a l'illa de Man i en les [[Illes Òrcades|Orcadas]].<ref name=art/>

El característic són les figures animals en forma de S, amb el cap en perfil i similar a la d'un [[drac]], mandíbules obertes en ocasions mostrant ullals i un típic plegui sobre el llavi superior. Els cossos dels animals són de forma més coherent que els de l'estil de Borre, encara que sol haver-hi formes intermèdies entre tots dos estils. Tenen cossos allargats, corbs, amb decoració longitudinal en forma d'escala i projeccions en forma d'espiral similars a circells vegetals; és possible distingir algunes extremitats; els cossos dels diferents animals s'entrellacen entre si.<ref name=art/>

L'estil Mammen va emergir de manera gradual i imperceptible de l'estil Jelling i tots dos '''estils''' solen no ser diferenciats en el període de transició. Inclusivament, alguns la consideren una transició entre l'estil Jelling i el Ringerike. Entre les seves peces mestres figuren el destral de Mammen, en Jutlandia, amb una figura d'au i un rostre humà, i el cofre de [[Bamberg (ciutat d'Alemanya)|Bamberg]] (suposadament pertanyent a l'emperadriu [[Cunegunda de Luxemburg|Cunegunda]]), ricament decorat en [[Vori|ivorivori]] de [[Morsa|morsa.]].<ref name=art/>

En la forma madura d'aquest estil, els animals prenen formes més conspícues i sustanciosas; les formes en espiral són de major grandària. Per primera vegada apareixen formes vegetals clarament diferencadas, en forma de sarments, circells i esbossos foliars.<ref name=art/>

L'estil Ringerike coincideix amb l'expansió de la tradició d'erigir [[Pedra rúnica|pedres rúniques.]] El seu nom ho pren d'un jaciment arqueològic a la província de [[Buskerud]], on es van trobar pedres rúniques amb ornaments animals i vegetals. Abarca aproximadament des dedel 1000 fins aal [[1000|1050]].<ref name=art/>

El característic de l'estil és la presència d'elements animals, formes vegetals (arracades, fulles) ben definides, o figures geomètriques (principalment cercles i figures en espiral, però també triangles) que s'agrupen o envolten a una figura animal de major grandària. Entre les formes animals predominen els [[Lleó|lleons]] i les aus, però també apareixen formes humanes. Els animals amb freqüència estan "coronats". Per primera vegada apareix en la decoració la forma de creu i palmetes. Un altre aspecte és la importància que pren la simetria. L'estil Ringerike es va nodrir de l'art [[Anglosaxons|anglosaxó]] i de l'art otoniano. Va ser bastant comú a [[Anglaterra]] i Irlanda, on es va enriquir de les tradicions artístiques locals.<ref name=art/>

L'estil Urnes va ser nomenat així pel arqueólgo Haakon Shetelig en [[1909]], qui va prendre com a prototip la decoració del portal nord de l'església de fusta d'Urnes. L'estil es va estendre des de la segona meitat del [[segle XI]] fins a la primera meitat del segle XII.<ref name=art/>

És un elegant i vigorós. Les figures d'animals són esveltes, amb les extremitats, quan hi ha,  bastant més primes que el tronc; coll molt llarg i estilitzat cap, amb ulls  en forma d'ametlla. Sovint apareixen animals en forma d'una banda o una serp, i també apareix la figura del drac, possiblement a partir de models anglosaxons. Una altra característica és l'aparent asimetria i la interacció entre el gruix de les línies i prim. L'estil també inclou els patrons de entrellacen entre fines línies en forma de S o 8.<ref name=art/>

El portal de Urnes és un relleu ricament tallat en fusta de mitjan el segle XI, i és l'única peça completa de l'estil a Noruega; altres exemples més a Noruega, un d'important és el portal de l'església de fusta de Torpo. Es va estendre en tots els països nòrdics: a Dinamarca, per exemple, s'han trobat uns 100 objectes i fragments de l'estil. Guarda relació amb l'art cèltic i [[Art anglosaxó|anglosaxó.]] Els [[evangelis de Lindisfarne]], un manuscrit il·lustrat per monjos anglosaxons al [[segle VII]], mostra els mateixos patrons d'espirals del portal de Urnes.<ref name=art/>