Diferència entre revisions de la pàgina «Salt a cavall»

Sense canvi de mida ,  fa 3 anys
m
Robot substitueix 'incluent' per 'incloent'
m (Corregit: empenta. Des de què van > empenta. D'ençà que van)
m (Robot substitueix 'incluent' per 'incloent')
== Grans Competicions ==
 
Tots els grans genets somien amb una victòria en els [[Jocs Olímpics]], la prova reina. Però també hi ha una altra prova anomenada [[Campionat Mundial]], que se celebra cada quatre anys (però amb dos anys respecte als Jocs Olímpics) i que tanmateix significa la meta d'una llarga preparació pels equips nacionals. Entre aquestes dues competicions es troba la [[Copa Nacional]], en la que cada país de la [[Federació Internacional Equestre]] en pot organitzar una a l'any segons les normes del [[CSIO]] (''Concours de Saut International Officiel''). La història del CSIO, limitada als genets militars fins als [[anys 50]], està protagonitzada per grans saltadors de totes les nacionalitats, incluentincloent-hi dones (com les americanes [[Melanie Smith]] i [[Katherine Burdsall]]) que foren les primeres a les quals se’ls permeté concursar contra homes en aquest tipus de competicions.
 
 
Tot i que els concursos de salt van ser inventats per irlandesos i anglesos, els britànics només han aconseguit una medalla d'or en equip l'any [[1952]] i cap d'individual. Una estranya ironía, donat que genets britànics com [[David Broome]] i els ''germans Whittaker'' es troben entre els millors genets del món. Però s'han enfrontat a durs competidors: els alemanys [[Winkler]] i [[Schockemohle]], els italians [[D'Inzeo]] i [[Mancienelli]], els nord-americans [[Steinkrus]], el primer gran genet americà [[Joe Fargis]] i els francesos incluentincloent-hi a [[Pierre Jonquères d'Oriola]], el primer genet que guanyà dues medalles olímpiques d'or a [[Hèlsinki]] el [[1952]] i a [[Mèxic]] el 1964.
 
Els cavalls són també llegenda; populars saltadors de totes les nacionalitats amb noms que han fet història en el món equí a conseqüència de la gran rivalitat, especialment, entre dos d'ells: el ''Milton'' de [[John Whitakker]] i ''Jappeloup'' de [[Pierre Durand]] que van mantindre el món dels salts bocabadats fins a la mort per causes naturals de Jappealoup en el 1991.
1.327.790

modificacions