Salt a cavall: diferència entre les revisions

Tots els grans genets somien amb una victòria en els [[Jocs Olímpics]], la prova reina. Però també hi ha una altra prova anomenada [[Campionat Mundial]], que se celebra cada quatre anys (però amb dos anys respecte als Jocs Olímpics) i que tanmateix significa la meta d'una llarga preparació pels equips nacionals. Entre aquestes dues competicions es troba la [[Copa Nacional]], en la que cada país de la [[Federació Internacional Equestre]] en pot organitzar una a l'any segons les normes del [[CSIO]] (''Concours de Saut International Officiel''). La història del CSIO, limitada als genets militars fins als [[anys 50]], està protagonitzada per grans saltadors de totes les nacionalitats, incluentincloent-hi dones (com les americanes [[Melanie Smith]] i [[Katherine Burdsall]]) que foren les primeres a les quals se’ls permeté concursar contra homes en aquest tipus de competicions.

Tot i que els concursos de salt van ser inventats per irlandesos i anglesos, els britànics només han aconseguit una medalla d'or en equip l'any [[1952]] i cap d'individual. Una estranya ironía, donat que genets britànics com [[David Broome]] i els ''germans Whittaker'' es troben entre els millors genets del món. Però s'han enfrontat a durs competidors: els alemanys [[Winkler]] i [[Schockemohle]], els italians [[D'Inzeo]] i [[Mancienelli]], els nord-americans [[Steinkrus]], el primer gran genet americà [[Joe Fargis]] i els francesos incluentincloent-hi a [[Pierre Jonquères d'Oriola]], el primer genet que guanyà dues medalles olímpiques d'or a [[Hèlsinki]] el [[1952]] i a [[Mèxic]] el 1964.