Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Binet»

cap resum d'edició
 
== Biografia ==
Pel que fa a la seva formació acadèmica i estudis, Binet es va llicenciar en dret l’any 1878, i posteriorment  va estudiar ciències naturals a la [[Universitat de Sorbonne.
 
A part es va interessar per la psicologia i la va aprendre de manera autodidacta gràcies als textos sobre psicologia de la National Library de París.
 
== Context històric d'Alfred Binet ==
Alfred Binet (1857-1911) va néixer i viure en un periòde històric ple de canvis. Per una part, va viure la [[Segona revolució industrial|Segona Revolució Industrial (1880-1914)]] la qual va suposar un creixement económic i un canvi en la concepció del treball. I per altra banda, el coneixement científic va donar un tomb al seu recorregut, va aparèixer la medicina social, la qual va fer front a les mancances sanitáries que suposava el canvi de qualitat de vida de la Segona Revolució Industrial.
 
Si ens centrem en l’àmbit de la psicologia, l’autor pertany a la corrent de la psicologia diferencial. Aquest viu en un context on la disciplina obra els primers laboratoris de psicologia experimental a Cambridge i Londres al 1897. Malgrat això, però, l’avenç de la disciplina vindrá de la má de les teories de l’evolució de Herbert Spencer (1820-1903) i Charles Darwin (1809-1882); així com de la psicologia diferencial introduida per Francis Galton (1822-1911).
 
Aquest últim autor, [[Francis Galton]], va posar l’émfasi en mesurar i aplicar els anàlisis matemàtics a les diferencies individuals. Crea el primer laboratori antropométric i és el creador dels primers tests psicològics amb l’objectiu de de discernir les diferències individuals de les persones.
 
Altres autors com Charles Spearman (1863-1945) es van centar en l’estudi de la intel·ligència, Henry Goddard (1856-1957)tradueix a l’anglès el test de Benet- Simon i per últim, Lewin Terman (1877-1956)  la modifica.
La carrera d’Alfred Binet consta de 3 etapes molt diferenciades:
 
-       En primer lloc va treballar com a ajudant de Charcot a la [[Hospital de la Salpêtrière|Salpêtrière]] en el camp de l’hipnotisme.
 
Va desenvolupar una tècnica per aconseguir disminuir els símptomes negatius dels pacients. Consistia en atraure amb un imant les sensacions desagradables per fer-les desaparèixer després (Ramon,2010).
 
Un grup de científics, però, van intentar en varies ocasions replicar aquest experiment i se’n van adonar que hi havia un control experimental escàs, és a dir, els resultats de la desaparició dels símptomes eren causats per la influència de l’experimentador no per l’imant. Els pacients sabien el que s’esperava d’ells.
Com a conseqüència, va donar un gir a la seva carrera.
 
-       Va decidir centrar-se en l’estudi de la intel·ligència basant-se en les seves filles de 2.5 i 4 anys. Va estudiar el seu desenvolupament intel·lectual i les capacitats perceptives i de pensament. (Ramon, 2010).
 
Com a conclusió de la observació realitzada sobre les seves filles va extreure que la intel·ligència no pot basar-se (únicament) en processos sensorials donat que els infants tenen unes capacitats perceptives similars a les dels adults. Per Binet la intel·ligència es resumia en la capacitat d’adaptació a una cosa nova i diferent.
 
Posteriorment, seguint amb la recerca de la intel·ligència va crear els primers tests mentals (van servir de guia per altres autors con [[Jean Piaget]]).
 
Amb el seu ajudant van escriure l’article “Psicologia Individual” on proposaven diferents variables (sobretot de caire intel·lectual) determinants de la intel·ligència i la manera de mesurar-les. (Ramon, 2010).
 
A més a més, va proposar una mesura directa de la intel·ligència, és a dir, sense necessitat d’utilitzar els processos sensorials. I, precisament aquesta, va ser una de les majors crítiques que va rebre: volia accedir als processos superiors massa ràpid. Va invertir massa temps en passar tests i interpretar els seus resultats. A part, van veure que no hi havia correlació entre dos ítems que en teoria mesuraven el mateix.
Tot això, el va desacreditar com a professional de la intel·ligència i va decidir donar l’últim tomb a la seva vida professional.
 
-       A l’última etapa de la seva vida va estudiar l’avaluació de la deficiència intel·lectual. El seu objectiu era que els nens amb necessitat d’una atenció especial fossin identificats per així poder rebre aquest ajut. (Ramon, 2010).
 
Al 1899, Binet s’uneix a Free Society for the Psychological Study of the Child, una organització que buscava validar científicament els resultats dels estudis amb nens, sobretot amb els que tenien problemes educatius.
* Morons (7-9 anys) -> Completar frases, trobar diferències
* Normals -> Pretenien mesurar el raonament
La fórmula que van idear per establir el quoeficient intel·lectual va ser:  QI=(EM/EC). (Ramon, 2010).
 
Tot i que Binet, aquest cop, va intentar seguir bastant findelment el mètode científic també va rebre crítiques en aquest àmbit ja que es creia que va voler unificar en un únic índex totes les capacitats (complexes i variades) que composen la intel·ligència.
10

modificacions