Tahitià: diferència entre les revisions

La lletra ''’eta'' és ben característica de llengües polinèsies. Indica el cop de glota ([ʔ]) i té caràcter de consonant. L'escriptura d'aquesta lletra, a diferència de la {{okina}}okina [[Hawaià|hawaiana]], es fa com un [[apòstrof]] tipogràfic ( ''’'' ), però si no es disposa d'ell es pot fer com un apòstrof recte ( ''<nowiki>'</nowiki>'' ). Cal dir que aquesta és l'opció adoptada per l'[[Acadèmia Tahitiana]] que és l'ens oficial encarregat de fixar les normes ortogràfiques i gramaticals del tahitià a la [[Polinèsia Francesa]], però que no disposa de l'acceptació unànime de la comunitat filològica de [[Tahití]] i sovint hi pot haver ensenyants o mitjans de comunicació escrits que usin d'altres regles ortogràfiques, com el sistema Raapoto. El sistema Raapoto (que deu al nom al seu creador [[Turo a Raapoto]]) indica el cop de glota sobre la mateixa vocal amb un accent obert (`): ''à'', ''è'', ''ì'', ''ò'', ''ù''. Quan això es combina amb un allargament vocàlic (que Raapoto, com l'acadèmia indica amb un [[macronmàcron]]) esdevé un accent circumflex (^): ''â'', ''ê'', ''î'', ''ô'', ''û''. Actualment es tracta d'una opció ortogràfica en retrocés a causa de la implantació progressiva i major acceptació de les normes de l'acadèmia. A més, les normes de l'acadèmia tahitiana segueixen els patrons ortogràfics adoptats per llengües germanes del tahitià, com el [[tongalès]], el [[samoà]] o el [[hawaià]] i això li dóna més força argumental enfront d'altres normes ortogràfiques del tahitià. De totes maneres el tahitià es caracteritza per tenir moltes ’eta al principi de paraula dificultant la seva visualització, l'ús de majúscules i l'ordre alfabètic.

Quant al sistema vocàlic, s'hi troben els fonemes bàsics, com al [[castellà]]. Tanmateix, caldria afegir a cada fonema vocàlic l'allargament corresponent. Doncs, al costat d'aquests 5 fonemes, s'hi trobarien {{IPA|[aː]}}, {{IPA|[eː]}}, {{IPA|[iː]}}, {{IPA|[oː]}} i {{IPA|[uː]}}. En l'ortografia tahitiana aquest allargament s'indica amb el [[macron]]màcron (¯). La combinació d'un cop de glota (’) i una vocal llarga (com ''ā'') no causa cap modificació, ans una successió de caràcters: ''’āpī'' (nou). Cal tenir en compte que aquests allargaments vocàlics o cops de glota poden canviar a bastament el significat d'una paraula: ''ava'' ("pas entre esculls"), ''’ava'' (beguda forta); ''piti'' ("dos"), ''pītī'' (espècie d'arbre).