Diferència entre revisions de la pàgina «Partit polític»

 
Així mateix els partits són sotmesos a un seguit de lleis, la primera de les quals fou la Llei de Partits Polítics –Llei 54/1978 de 4 de desembre de 1978– aprovada uns dies abans del referèndum constitucional. Dita llei fou modifica posteriorment, l'any 2009 les lleis que regeixen el règim jurídic dels partits d'Espanya són les següents:<ref>{{ref-web|url=http://www.mir.es/ca/DGPI/Partidos_Politicos_y_Financiacion/Tipos_Formaciones_Politicas/infogral01.htm#p3 |títol=los partidos políticos| consulta= 22 desembre 2009 |llengua=Castellà |obra=Web Ministeri de l'Interior d'Espanya |pàgines= |lloc= |editor= |data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref>
* Llei Orgànica 5 / [[1985]], de 19 de [[juny]], del Règim Electoral General.
* Llei orgànica 1 / [[2002]], reguladora del [[Dret]] d'Associació.
* Llei Orgànica 6 / [[2002]], de 27 de [[juny]], de Partits Polítics.
* Llei Orgànica 8 / [[2007]], de 4 de [[juliol]], sobre [[Finançament]] dels Partits Polítics.
* Reial Decret 2281/[[1976]], de 16 de [[setembre]], pel qual es regula el Registre d'Associacions Polítiques.
 
== Crítica ==
|contingut= La '''partitocràcia''' és un [[neologisme]] utilitzat per definir la [[burocràcia]] dels partits polítics. Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] ''"la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit té sistemàticament d'atacar a l'altre"''. Així mateix, per a la teoria antiliberal, ''"la partitocràcia és aquella forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva"'', com ho va enunciar [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref> Calero, 1982, p.54 </ref> <br />
És un terme que s'utilitza per designar el sistema de govern en el qual, tot i que teòricament es viu en [[democràcia]], els actors principals i únics del panorama polític són els grans partits polítics. Aquests a base d'un sistema democràtic es van alternant en el govern de forma consecutiva, coartant les possibilitats que els ciutadans expressin la seva voluntat real més enllà dels partits ja existents. }}
El 1903 [[Moisei Ostrogorski]] assenyalava que els partits representaven un obstacle per a la bona marxa de la [[democràcia]].<ref>M. Ostrogorski: ''La démocratie et l’organisation des partis politiques''. Calman-Lévy. Paris, 1903.</ref> [[Roberto Michels]] apuntava el [[1919]] que era el funcionament dels partits, que definia com a oligàrquic i personalista, allò que no era democràtic.<ref>R. Michels: ''Les partis politiques''. Flammarion. Paris, 1919.</ref> I [[Max Weber]], des de posicions d’anàlisi favorables als partits, reflexionava també el [[1919]] sobre el fet que el poder dins els partits es trobés en mans dels permanents, és a dir dels quadres o funcionaris a sou del partit i responsables de la continuïtat del treball a l’interior de l’organització, o fins i tot en mans d’aquelles personalitats que dominen personalment o financerament «l’empresa».<ref>M. Weber: ''El político y el científico''. Alianza. Madrid, 1967, versió castellana de l’original alemany ''Politik als Beruf, Wissenschaft als Beruf'', publicat el 1919.</ref>
 
A finals del segle XX es qüestionà el paper dels partits polítics, per part de molts sectors de la societat, s'imposà la d'idea que els partits polítics com a un instrument força obsolet i poc àgil per tal d’assolir l’ideal de la representació de la societat i continuar essent l’intermediari natural entre el sistema polític i l’espai de la ciutadania. Les crítiques cap als partits sorgiren de parts de la societat que reclamaven més transparència en els seus actes i activitats, més democràcia interna i l’abandonament d’una pràctica habitual, segons alguns, d’unes direccions proclius a perpetuar el seu poder en la lluita pel poder.<ref name="fundaciocampalans">Gabriel Colomé, ''[http://www.fundaciocampalans.com/archivos/revista/7_2.pdf El debat sobre la reforma dels partits polítics ]''</ref>
60.315

modificacions