Cabilencs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 10:
}}
Els '''cabilencs'''<ref>{{GDLC|00022823}}</ref> (en [[berber]] : ''ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ iqbayliyen'', o ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ ''igawawen''<ref>{{Article|nom=Jacques|cognom=Lanfry|títol=Les Zwawa (Igawawen) d'Algérie centrale (essai onomastique et ethnographique)|publicació=Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée|volum=26 |número=1 |any=1978 |doi=10.3406/remmm.1978.1825|url= http://www.persee.fr/doc/remmm_0035-1474_1978_num_26_1_1825|consulté le=2016-02-29|pàgines=75–101}}</ref>, en [[àrab algerià|darija]] : ''القبايل El Qbayel'') són un grup de tribus berbers que formen un grup ètnic originari de la [[Cabília]] (en cabil : "tamurt n Ieqvayel", o Tamurt n Igawawen « país dels cabilencs »), una regió berberòfona d'[[Algèria]] predominantment muntanyosa.<ref>[http://books.google.fr/books?id=LGxbvQX92_UC&pg=PA60&lpg=PA60&dq=zouaoua+ibn+khaldoun&source=bl&ots=lKuTyVE9z7&sig=HhQMIMTRC6RcGlNxJmiNd9zSq78&hl=fr&sa=X&ei=uFkkVJ-0KtaHuASCvICgBA&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=zouaoua%20ibn%20khaldoun&f=false LES KABYLES : PROPOS D'UN TÉMOIN] de Jean Morizot</ref>. Habiten a la costa i a les diverses cadenes muntanyoses de la regió: les muntanyes de [[Djurdjuran]] de [[Bibans]] i [[Babors]]. Des de finals dels segle XIX els cabilencs són el principal grup [[llengües berbers|berberòfon]] a Algèria en nombre. Han format, des de la independència d'aquest país, l'entorn més favorable per al desenvolupament de la reivindicació identitària berber<ref>Histoire-Géographie, Collection Martin Ivernel, Hatier</ref><ref>Assimil, langue de poche, Kabyle</ref> Ara estan presents en altres regions d'Algèria, en particular a [[Alger]] i en la [[diàspora algeriana]] a [[França]].<ref name="centrederechercheberbere">http://www.centrederechercheberbere.fr/kabyle.html</ref>
[[Fitxer:Aires linguistiques du nord-est algérien.svg|vinheta|300px350px|Mapa de la Cabília]]
== Etimologia ==
El francès « kabyle » és un [[préstec lingüístic]] de l'[[àrab]] ''qabīla'' (« tribu, família ») i el plural, ''qabāʾil'', designa als cabilencs.<ref>{{Académie|kabyle|édition=9}} [consulté le 22 août 2016].</ref><ref>{{CNRTL|kabyle}} [consulté le 22 août 2016].</ref> ''Qabīla'' deriva de l'arrel semítica ''[[Qāf|q]]-[[Bā|b]]-[[Lām|l]]'' qui, com el verb ''qabila'', [[Denotació|denota]] acceptació.<ref>{{ref-llibre|langue=en |nom=Hugh |cognom=Roberts |títol=Berber government |capítol=the Kabyle polity in pre-colonial Algeria |lloc=Londres et New York |editorial=[[I.B. Tauris]] |col·lecció=Library of Middle East history |número=24 |jour=30 |mes=juillet |any=2014 |pages totales={{XVI}}-329 |format livre={{unité|23|cm}} |isbn1=0-85773-689-2 |isbn2=978-085773-689-5 |isbn3=1-84511-251-2 |isbn4=978-1-84511-251-6 |oclc=892961821 |url=http://www.ibtauris.com/Books/Society%20%20social%20sciences/Politics%20%20government/Berber%20Government%20The%20Kabyle%20Polity%20in%20Precolonial%20Algeria.aspx?menuitem=%7BFA55535F-8963-48F7-8AF8-E2C09472664C%7D |consulté le=22 août 2016 |passage=45}} </ref>
Línia 25:
 
Les càbiles dels Babors ([[Bejaïa]], [[Jijel]], [[Sétif]]) són originàries de dues tribus berbers, els [[kutama]] (sota la dinastia [[Fatimita]]), i els [[sanhadja]] (sota la dinastia Hammadita). A aquests cal afegir els berbers d'[[Andalusia]] qui eren refugiats de [[Bejaïa]], ajudats pel sultà [[An-Nàssir ibn Alannàs|En-Nacer]] de Bejaïa vers el segle XII.
 
== Història ==
{{AP|Història dels berbers}}
{{AP|Cabília#Història}}
Les càbiles eren relativament independent del jou [[Imperi Otomà|otomà]] durant el període otomà al Magrib. Vivien en tres regnes diferents, el [[regne deKoukou]], el [[regne dels Beni Abbès|regne dels Ait Abbas]], i el principat d'Ait Jubar. <ref name="Brill">[https://books.google.com/books?id=7CP7fYghBFQC&pg=PA600 ''E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936''], Volume 4, publié par M. Th. Houtsma, Page: 600</ref> Van encadenar períodes de pau, d'aliança i d'hostilitat amb els turcs. Els germans [[Barba-rossa]] s'uniren a les diferents [[Setge de Bejaïa (1512)|tentatives berbers]] de prendre [[Bejaïa]] als espanyols gràcies a llurs habilitats de navegació. El cabilencs aliats amb els otomans [[Batalla de Bejaïa (1555)|van prendre Bejaia]] en [[1555]]. Tant els cabilencs com els àrabs acolliren favorablement als germans Barba-rossa.<ref>{{Ouvrage|langue=français|auteur1=|títol=Revue des deux mondes: R2M, Volume 62|pàgines=115|editorial=Soc. de la Revue des Deux Mondes|any=1 janvier 1866|pages totales=1 138|isbn=|url=https://books.google.fr/books?id=zBwZAAAAIAAJ&pg=PA115&dq=dans+le+principe,+kabyles+aussi+bien+qu%27Arabes&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwiIsvXEmrjTAhVHQBoKHbaaA68Q6AEIJzAA#v=onepage&q=dans%20le%20principe%2C%20kabyles%20aussi%20bien%20qu'Arabes&f=false}}</ref>. La regió poc a poc fou presa pels francesos durant la seva conquesta de 1857, tot i la forta resistència del cabilencs. La líder cabilenca [[Lalla Fatma N'Soumer|Lalla Fatma N' Soumer]] continuà la resistència molt temps fins a la [[revolta dels mokrani]] en [[1871]].
 
== Referències ==