Cabilencs: diferència entre les revisions

Hi nomenen l’''amin'' («cap ») (o l’''ameqqran'' ; «ancià», segons les regions) qui era responsable del bon desenvolupament de l'assemblea i de la implementació de decisions. Per les més grans ''tajmaât'', el cap també era assistit en les seves funcions per un ''uqil'' i nombrosos ''t'emen''<ref name="hl">''La Kabylie et les coutumes kabyles'' - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003, Chap. VI-VIII{{ISBN|2-912946-43-3}}.</ref>. L'''uqil'' tenia la responsabilitat dels ingressos de la ''tajmaât'', i tenia dret de control sobre les decisions del cap. En general pertanyia a un ''çof'' («línia», aliança de nombroses tribus)<ref>Les çofs tenien avantatges similars a les dels partits polítics, car no era pas estrany que els çofs dividissin les tribus i les viles.</ref> oposada a la del cap, constituint així un veritable contrapoder del [[poder executiu]] i que assegurava una certa estabilitat política.<ref name="hl" /> El ''t'emen'', una mena de «[[diputat]]-[[alcalde]] », representantt el seu ''çof'' en les reunions i transmet les decisions. El '' tajmaât '' exerceix de consell municipal, cort de justícia i cort suprema, i es refereix, en cas de disputa o problema, als texts de les lleis, els ''qanôun''cabilencs,<ref>''À propos "des qanouns kabyles" de Belkassem Bensedira'', Mustapha Gahlouz, Awal, Cahiers d’Études Berbères {{numéro|16}}, {{p.|83-99}}.</ref>, la més alta autoritat jurídica, que defineix l'incompliment i imposa la sanció.<ref>[http://aj.garcia.free.fr/bonuskanoun/kanoun.htm « Kanoun kabyle »], exemple de qanôun, celui de la tribu des Beni Mansour (extrait du ''Cahiers du centenaire de l'Algérie'', édité par le Comité national métropolitain du centenaire de l'Algérie en 1930).</ref>.

 

== Demografia ==