Cabilencs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 69:
El [[sunnisme]] es va introduir principalment amb el regnat de la dinastia [[Banu Hammad|hammadita]] que, des de [[Bejaïa]] la seva capital, va conquerir part d'Algèria i la conca occidental de la Mediterrània en els segles XI i XII.<ref>↑ Ibn Khaldoun, ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', traduction de William McGuckin de Slane, éd. Paul Geuthner, Paris, 1978, tome 1, {{p.|208-209}}</ref> Practicaven un « islam » a vegades influenciat pel morabitisme i el sufisme (a imatge de la confraria Rahmaniyya).
La vila de [[Bejaïa]] tindrà el seu apogeu, incloent la seva influència espiritual, a causa del gran nombre de sants sufís que hi predicaren, els més famosos són Yemma Gouraya, o Saïd El-Bedjaouy<ref>[http://rabahnaceri.unblog.fr/histoire-de-bgayet/yemma-gouraya/ Histoire de Gouraya] Sur le site rabahnaceri.unblog.fr</ref><ref>[http://www.vitaminedz.com/articles-15778-6-84038-bejaia-soufisme___marabouts-biographie_de_said_el_bedjaouy-3.html Biographie de Saïd El-Bedjaouy] Sur le site vitaminedz.com</ref>. La vila també atraurà grans místics, com [[Ibn al-Arabí]] de [[Còrdova]], que participaran en la identitat religiosa de la regió i més generalment en la del nord d'Àfrica mitjançant la barreja de la mística sufí amb les creences animistes dels berbers.<ref>« Chachoua Kamel, L’islam kabyle. Religion, État et société en Algérie, suivi de l’Epître (Risâla) d’Ibnou Zakrî (Alger, 1903), mufti de la Grande Mosquée d’Alger, Maisonneuve & Larose, 2001. », par Karima Direche-Slimani, ''Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée'' [http://remmm.revues.org/document2449.html (en ligne)], {{numéro|101}}-102 - Sciences, savoirs modernes et pouvoirs dans le monde musulman contemporain, juillet 2003, {{p.|343-348}}.</ref>. Durant aquesta edat d'or [[Béjaïa]] serà coneguda com "la petita Meca".<ref>Études sur la Kabylie, Carette, Livre 1</ref>
== Referències ==
| |||