Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Erbe va néixer a Weilburg, després dels seus estudis a l'institut de la seva ciutat nadal va anar a l'Escola Superior Tècnica de [[Berlín]]-[[Charlottenburg]] a la qual graduà al primer cicle ''[[cum laude]].'' Va fer la seva passantia de tres anys prop de l'arquitecte Ludwig Euler. Després va treballar a la gerència de construcció de la ciutat de [[Wiesbaden]]. A la prova final d'aquitectura va obtenir el 1893 el premi Schinkel, un premi d'arquitectura prestigiós a Alemanya. Després va ser nomenat arquitecte, delegat del govern [[Prússia|prussià]] als ferrocarrils de [[Silèsia]].
 
El 1901 va ser nomenat assistent de l'arquitecte de la ciutat d'Hamburg, [[Zimmermann|Carl Johann Christian Zimmermann]]. En un primer temps va dedicar-se a un programa de construcció d'escoles de 1906 a 1910. El 1906 va esdevenir inspector i director del despatx dels projectes de construcció de la ciutat, al qual va reemplaçar Zimmermann.<ref>Hermann Hipp: ''Freie und Hansestadt Hamburg. Geschichte, Kultur- und Stadtbaukunst an Elbe und Alster.'' [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], Editorial Dumont, 1989, pàgines 75 ss., ISBN 3-7701-1590-2</ref> El 1901 va doctorar-se amb una tesi sobre les cases de la burgesia d'Hamburg. Després d'un viatge d'estudis ser carregat del disseny de l'eixample de la Kunsthalle de la ciutat, l'edifici segons els seus planols, modificats per [[Fritz Schumacher]] va inaugurar-se el 1921. Utilitza molts [[Maó (construcció)|maons]] vermells en un estil [[neobarroc]] i [[renaixement|neorenaixement]], influenciat també per l'estil popular, com es pot observar a la capella número 6 del [[Cementiri d'Ohlsdorf]]. Quan el 1909 Schumacher va succedir oficialment a Zimmermann i limitar la llibertat creativa d'Erbe per la imposició del seu estil propi, Erbe va amargar-se i presentar la seva candidatura a Essen.<ref>{{ref-publicació| nom=Holmer|cognom= Stahncke, «|article=Barock in Rotstein. Der Architekt Albert Erbe schuf als Stadtbaumeister in Hamburg zahlreiche repräsentative Bauten»,| publicació ''=[[Hamburger Abendblatt]],''|data =7 d’agost de 2010,} (en català: Barroc en maons vermells. L'enginyer d'obres públiques i arquitecte Albert Erb creà molts edificis representatius d'Hamburg)</ref>
 
El 1911 se n'anà doncs cap a Essen on els seus dissenys de l'escola ''Viktoriaschule'' i el sanatori infantil de la fundació Funke van rebre molta aprovació.<ref>Franklin Kopitzsch &Dirk Brietzke (redacció), ''Hamburgische Biografie. Personenlexikon.'' (tom 2), Hamburg, Editorial Christians, 2003, pàgines 120 ss. (en català: Biografia hamburguesa, lèxic de persones)</ref> Morí a Essen el 1922.
87.694

modificacions