Dejuni del 17 de Tammuz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 2:
 
== Història ==
El dejuni del 17 de [[Tammuz (mes hebreu)|Tammuz]] és el primer dels dies de dejuni mencionats en la [[Bíblia]], és anomenat "el dejuni del quart mes" ([[Zacaries]] 8:19). Va ser implementat en record de la ruptura de les muralles de [[Jerusalem]] durant tots els dos setges imposats a la ciutat en l'Antiguitat: el primer setge va tenir lloc el 17 de Tammuz de l'any 586 AC, l'assalt fou dirigit per [[Nabucodonosor II|Nabucodonosor]] [[Monarca|Rei]] de [[Babilim|Babilònia]], després de l'atac va esdevenir que tres setmanes més tard, tingué lloc la caiguda de la [[ciutat]] i la destrucció del primer [[Temple de Jerusalem]], el segon setge fou liderat pel [[comandant]] de les [[Legió romana|legions romanes]], [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tit Flavi Vespasià]], el dia 9 del mes de Tammuz de l'any [[70]] del [[segle]] primer, de la mateixa manera tal com va passar durant el primer setge ocorregut a l'època de l'[[Babilònia|imperi babilònic]], el setge romà acabaria en la ruïna de la ciutat i la destrucció del Segon [[Temple de Jerusalem]], a més de marcar el començament de la [[diàspora]] del [[Jueus|poble jueu]], fet que continua fins avui en dia.
 
Així mateix, el dia 17 de Tammuz comencen les «tres setmanes de dol» ''Yemei bein Hametsarim'', nom donat al període de dol de tres setmanes que comença amb el dejuni del 17 de Tammuz, i finalitza el dia [[Tixà be-Av|9]] del mes d'[[Av]], dia de dol nacional per la destrucció de tots dos temples: "En aquell temps, jo, Daniel, vaig fer [[penitència]] durant tres setmanes: no vaig menjar aliment saborós; ni carn ni [[vi]] van entrar en la meva boca, ni em vaig ungir, fins al terme d'aquestes tres setmanes" ([[Daniel]] 10:2-3).