En{{vegeu [[geometria]], un '''angle''' és una [[figura geomètrica]] formada per dues [[semirecta(des)| semirectes]]el d'origen comú (elconcepte geomètric}}[[vèrtex (geometria)|vèrtex]] de l'angle).<ref name="Solomonovich2010">{{ref-llibre|cognom=Solomonovich|nom=Mark|títol=Euclidean Geometry: A First Course|url=http://books.google.com/books?id=it4Pko36IcYC&pg=PA61|consulta=27 maig 2013|data=30 agost 2010|editorial=iUniverse|isbn=978-1-4401-5348-8|pàgines=46–63|llengua=anglès}}</ref> També s'anomena angle la regió compresa entre aquestes semirectes.<ref name="encyclopediaofmath">Angle. L.A. Sidorov (originator), [[Encyclopedia of Mathematics]], [http://www.encyclopediaofmath.org/index.php?title=Angle&oldid=13323 Angle]</ref> La magnitud de l'angle és la «quantitat de rotació» que separa les dues rectes, i es pot mesurar considerant l'amplitud de l'arc circular format quan es rota una semirecta al voltant del vèrtex fins que coincideix amb l'altra semirecta. Quan no hi ha possibilitat de confusió, el terme "angle" s'usa indistintament tant per la configuració geomètrica com per la seva magnitud angular, que és una quantitat numèrica. ▼{{vegeu (des)|el concepte geomètric}}Quisiéramos sugerir que el estudio de la comunicación humana puede subdividirse en las tres áreas, sintáctica, semántica y pragmática, establecidas por Morris y seguidas por Carnap para el estudio de la semiótica (la teoría general de los signos y los lenguajes). Así, aplicadas al marco de la comunicación humana, la primera de estas tres áreas abarca los problemas relativos a transmitir información y, por ende, constituye el campo fundamental del teórico de la información, cuyo interés se refiere a los problemas de codificación, canales, capacidad, ruido, redundancia y otras propiedades estadísticas del lenguaje. Tales problemas son de índole esencialmente sintáctica, y a ese teórico no le interesa el significado de los símbolos-mensaje.
El significado constituye la preocupación central de la semántica. Si bien es posible transmitir series de símbolos con corrección sintáctica, carecerían de sentido a menos que el emisor y el receptor se hubieran puesto de acuerdo de antemano con respecto a su significado. En tal sentido, toda información compartida presupone una convención semántica. Por último, la comunicación afecta a la conducta y éste es un aspecto pragmático. Si bien es posible efectuar una separación conceptual clara entre estas tres áreas, ellas son, no obstante, interdependientes. (...) Este libro se referirá a las tres áreas, pero se ocupará en particular de la pragmática, esto es, los efectos de la comunicación sobre la conducta.[[Fitxer:Angle Symbol.svg|120px|thumb|right|∠, el símbol [[Unicode]] per a l'angle és l''''U+2220''']]
▲En [[geometria]], un '''angle''' és una [[figura geomètrica]] formada per dues [[semirecta|semirectes]] d'origen comú (el [[vèrtex (geometria)|vèrtex]] de l'angle).<ref name="Solomonovich2010">{{ref-llibre|cognom=Solomonovich|nom=Mark|títol=Euclidean Geometry: A First Course|url=http://books.google.com/books?id=it4Pko36IcYC&pg=PA61|consulta=27 maig 2013|data=30 agost 2010|editorial=iUniverse|isbn=978-1-4401-5348-8|pàgines=46–63|llengua=anglès}}</ref> També s'anomena angle la regió compresa entre aquestes semirectes.<ref name="encyclopediaofmath">Angle. L.A. Sidorov (originator), [[Encyclopedia of Mathematics]], [http://www.encyclopediaofmath.org/index.php?title=Angle&oldid=13323 Angle]</ref> La magnitud de l'angle és la «quantitat de rotació» que separa les dues rectes, i es pot mesurar considerant l'amplitud de l'arc circular format quan es rota una semirecta al voltant del vèrtex fins que coincideix amb l'altra semirecta. Quan no hi ha possibilitat de confusió, el terme "angle" s'usa indistintament tant per la configuració geomètrica com per la seva magnitud angular, que és una quantitat numèrica.
El concepte d'angle té una relació fonamental amb el de [[distància]], i són elements bàsics de la geometria. Les [[funcions trigonomètriques]] com el sinus, el cosinus o la tangent prenen angles com a variables de manera natural. Tot plegat fa que els angles siguin un element indispensable dels camps de la geometria i l'[[anàlisi matemàtica]], així com de la resta de branques de la ciència que s'hi basen.
|
